Ja hi ha llicència per a l’exhumació de Primo de Rivera i la decidirà el Govern, no la família

Totes les institucions vinculades a aquest procediment, inclosa la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, guarden un escrupolós silenci oficial. Es tracta d’«un tràmit menor» –indiquen fonts pròximes al procés– i la iniciativa no correspon a la família del polític afusellat a la presó d’Alacant el novembre de 1936, sinó a Patrimoni Nacional.

No hi ha de moment data anunciada per als treballs de trasllat de les restes, si bé les fonts consultades indiquen una voluntat no confirmada per l’Executiu que el trasllat es produeixi abans de març.

La decisió final no correspon a la família, sinó al Govern, sostenen les mateixes fonts, que apunten amb les seves consideracions a la possibilitat d’un embolic legal que compliqui l’exhumació.

De qui són les restes

Els descendents del polític feixista, encapçalats pel ‘broker’ financer madrileny Fernando Primo de Rivera, es van avançar a qualsevol moviment governamental el 10 d’octubre emetent un comunicat en el qual anunciaven que havien demanat a la Direcció General de Salut Pública de la Comunitat de Madrid –autoritat en matèria de policia mortuòria– permís per al trasllat de les restes. Ho feien en reacció a l’aprovació de la llei de memòria democràtica, que converteix el Valle de los Caídos en un cementiri civil. José Antonio havia expressat la seva última voluntat de ser enterrat en un cementiri catòlic.

El Govern va celebrar la decisió de la família. El Ministeri de la Presidència es va pronunciar amb una altra nota en la qual «agraeix la predisposició de la família a complir amb la llei de memòria democràtica». Però les fonts pròximes al procés consideren que va ser fútil el tràmit familiar, ja que serà Patrimoni Nacional, dependent de Presidència, i no la família, qui –almenys sobre el paper– prengui la decisió d’exhumar i quan fer-ho.

El reglament que desplega la llei general de salut estableix que són propietaris d’unes restes humanes –i, per tant, en pot disposar–, per aquest ordre, el cònjuge o parella civil, els ascendents, descendents o parents laterals fins al segon grau. José Antonio Primo de Rivera va morir sense fills. L’actual cap de la família, Fernando, n’és un nebot net, un parentiu que, com que està en la quarta fila de relació familiar, el deixaria fora de la línia de disposició.

De la mateixa manera, el tràmit davant la Comunitat de Madrid també podria estar afectat per una excepció parcial, ja que el Valle de los Caídos té fur propi, com a recinte propietat de Patrimoni Nacional, tot i que el destí probable de les restes de José Antonio serà el madrileny i monumental Cementiri Sagramental de Sant Isidre, on està enterrada la seva germana Pilar i on els Primo de Rivera tenen diverses tombes.

El Govern i la família tenen encara pendent una conversa final a través dels seus representants, reconeixen fonts pròximes a l’Executiu. Com va passar amb l’exhumació de Franco, a una part dels experts que assessoren el Govern en aquest procés els preocupa que el nou lloc d’enterrament es converteixi en destí de peregrinació de persones d’extrema dreta. A les xarxes socials, membres d’algunes escissions de Falange celebren la futura exhumació perquè es negaven a anar al Valle de los Caídos per ser un lloc «franquista».

L’alcaldessa, al jutjat

Tot el discret prolegomen de l’exhumació de José Antonio Primo de Rivera discorre alhora que els treballs per rescatar de les criptes del Valle de los Caídos les restes reclamades per un centenar de famílies, la majoria d’elles de morts del bàndol republicà.

Entre ells hi ha els germans Manuel i Antonio Ramiro Lapeña, anarquistes aragonesos afusellats a Villarroya de la Sierra (Saragossa) el 1936. El dia 21 va morir a Saragossa Miguel Ángel Capapé, marit de Purificación Lapeña, descendent dels dos afusellats. Capapé, membre molt actiu de l’Associació per la Recuperació i Investigació Contra l’Oblit (ARICO), havia contribuït a localitzar i reobrir 18 fosses comunes a l’Aragó, però ha mort esperant que s’acabi de complir la sentència pionera d’un jutjat d’El Escorial que permetia el rescat de les restes dels Lapeña.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

S’ha dilatat tant el compliment de la sentència (més de sis anys) que ha acabat arribant en forma de querella als tribunals. L’advocat dels Lapeña en la causa de l’exhumació i jurista expert en memòria històrica Eduardo Ranz porta l’acusació. L’acusada és l’alcaldessa de San Lorenzo de El Escorial, Carlota López, del PP. Ranz i els Lapeña li atribueixen un delicte de prevaricació suposadament comès al juny, quan es va negar a renovar la llicència d’obres per obrir la cripta del Valle on es troben les restes després d’unes mesures cautelars que havien sigut enderrocades al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

El dia 20, Miriam Matías, titular del Jutjat d’Instrucció de San Lorenzo, va fixar una nova data perquè comparegui a declarar l’alcaldessa. Serà el 25 de gener. Aquesta declaració s’havia de produir al desembre, però l’ajuntament havia d’aportar en paper, no només en PDF, l’informe municipal sobre la concessió final de la llicència. Són gairebé 1.500 folis.