Governs de tot el món miren cap a un altre costat amb els abusos dels cònsols honoraris

El tripijoc va ser desastrós per a la ciutat. El seu fons de pensions, del qual depenia la jubilació de milers de bombers i policies, va perdre milions de dòlars en diverses inversions fallides i l’allau de comissions. Alguns implicats en la trama de suborns van acabar a la presó, però Shumake no era entre ells. No només se les va enginyar per sortir airós després de cooperar amb la investigació, sinó que un any després de declarar en el judici va rebre un cobejat càrrec que li va servir per obtenir un cert grau de protecció legal i privilegis a l’hora de travessar fronteres. I tot gràcies a Botswana, que el 2012 el va nomenar cònsol honorari als Estats Units. (Un any després canviaria de bandera per representar Tanzània).

El seu nomenament va ser aprovat amb diligència pel Departament d’Estat, encarregat de ratificar els cònsols honoraris al país. I això que, poc abans, la premsa local de Detroit va publicar que Michigan havia retirat a Shumake la seva llicència com a agent immobiliari o que aquest havia pagat milers de dòlars per tancar un cas de presumpte frau bancari. Res d’això va fer que Washington qüestionés el seu nomenament.

Shumake forma part dels més de 500 cònsols honoraris de tot el món que han tingut problemes amb la justícia o s’han vist involucrats en serioses controvèrsies mentre exercien el càrrec, segons una investigació periodística global liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) i ProPublica, en la qual ha participat EL PERIÓDICO, juntament amb el El País,  La Sexta i desenes de mitjans internacionals. D’altres van ser ratificats pels Estats receptors malgrat les ombres que afloraven dels seus historials, que en alguns casos van arribar a incloure condemnes prèvies per frau, assalt o tràfic d’armes.

Supervisió dels honoraris

I és que ni els Estats Units ni la majoria de països del món han pres mesures per supervisar els cònsols honoraris o modificar el tractat internacional que regula les seves funcions malgrat els nombrosos abusos documentats en les últimes dècades, segons ha comprovat aquesta investigació. Arran de les seves revelacions, països com el Paraguai, Finlàndia i el Brasil han anunciat que revisaran les pràctiques dels seus honoraris, però el seu exemple està lluny de ser la norma. «Ningú els controla», assegura Bob Jarvis, professor de Dret Internacional de la universitat de Nova Southeastern, a Florida, i un dels primers experts que va examinar el sistema dels honoraris cap als anys vuitanta. «¿Què fa aquesta gent? ¿I qui són?». 

Els cònsols honoraris són ciutadans particulars sense formació diplomàtica que representen voluntàriament els interessos d’un país a l’estranger. Escollits per la seva reputació i arrelament a la nació on serveixen, els seus nomenaments han de ser acceptats pel país receptor. Però molts Estats resolen el tràmit sense sotmetre a cap escrutini l’elegit. Ni tan sols examinant els seus possibles antecedents penals. «És un sistema basat en la confiança», assegura Lawrence Dunham, exdirector adjunt de protocol del Departament d’Estat dels EUA, un país que no utilitza cònsols honoraris, però sí que els accepta al seu territori.

I tot i que abunden els honoraris que exerceixen les seves funcions consulars i de representació amb honradesa, d’altres abusen d’alguns dels privilegis que el càrrec porta. Des de la inviolabilitat de les seves comunicacions, a la possibilitat de viatjar sense que es revisin els seus equipatges o el passaport diplomàtic, només concedit per alguns Estats. Alguns ho fan per cometre delictes greus; d’altres, ridícules cacicades. 

Dècades d’abusos

Als Estats Units, per exemple, un cònsol honorari de Malàisia a Denver es va emparar amb el seu estatus diplomàtic per mirar de no pagar una multa de trànsit de 10 dòlars. I un altre de la República Txeca a l’Oest Mitjà va mirar d’escórrer l’IBI de la seva vivenda argüint que havia passat a ser propietat del Govern txec després de la seva designació. Altres països, tanmateix, han tingut problemes més greus que els van obligar a adoptar mesures dràstiques. 

Fa un quart de segle, Bolívia va haver de revisar tota la seva estructura de cònsols honoraris després de diversos sonats escàndols. En un va haver de cessar el seu representant a Haití després que la policia del país descobrís un arsenal d’armes en la seva residència particular, armes que segons van sospitar les autoritats eren per donar suport a grups de paramilitars oposats al Govern. «S’hauria de reavaluar completament aquest sistema desfasat dels cònsols honoraris», va escriure llavors el diari bolivià La Razón en un editorial que portava per títol «El problema crònic dels cònsols honoraris». 

Per aquella època també Costa Rica va cessar molts dels seus honoraris a l’estranger després de saber-se que el seu Govern havia nomenat un capo mafiós rus per representar els seus interessos a Rússia. Hongria també es va replantejar el seu sistema el 2003, després que un broker buscat per frau s’escapés del país en el Mercedes d’un cònsol honorari. I quatre anys després, Libèria va destituir part del seu planter després de descobrir-se que alguns traficants de droga i blanquejadors de diners tenien passaports liberians de cònsol honorari. 

L’últim a moure fitxa va ser el Canadà el 2019 després de descobrir que el representant de Síria a la ciutat es movia per la ciutat amb un Humvee amb un retrat penjat de Bashar Al-Assad, el dictador sirià. El seu Govern va introduir un nou procés per escrutar els nominats afegint-li un codi de conducta.

La postura d’Espanya

No hi ha hagut fins ara, tanmateix, un esforç col·lectiu o una tendència a reavaluar aquest sistema propens a l’abús i més opac fins i tot que la diplomàcia tradicional. Dels més de 180 països que utilitzen honoraris o els accepten al seu territori, només 42 publiquen informació actualitzada amb els seus noms i destinacions, segons el recompte d’aquesta investigació. Desenes de països opten per l’apagada total. 

Tampoc Espanya té plans per reexaminar el sistema, malgrat l’existència, almenys, de 29 honoraris que han tingut problemes amb la justícia. Problemes, això sí, rarament directament relacionats amb el seu càrrec. La llei espanyola permet al Govern forçar el cessament d’aquests auxiliars consulars en determinades circumstàncies, com ingerències en assumptes interns, i cada any Exteriors emet informes sobre l’acompliment de les seves funcions, segons fonts diplomàtiques. «Els agents consulars han de complir la llei dels Estats i exercir les seves funcions i per tant, estan subjectes als sistemes judicials i a la normativa en el seu conjunt», asseguren aquestes mateixes fonts. A Barcelona, dos dels cònsols honoraris investigats per blanqueig de diners van deixar el seu càrrec a l’esclatar el cas i un tercer va demanar aquest octubre deixar el càrrec.

Fa només dos anys les Nacions Unides van posar en marxa un curs per formar els cònsols honoraris en qüestions ètiques i normatives de la seva feina. Una cosa que estan reclamant des de fa temps els experts en diplomàcia, que demanen un mínim de formació i supervisió per a les seves activitats. «Sense un mecanisme fort de governança i transparència, els cònsols honoraris poden acabar aïllats i involucrats en activitats contràries als interessos de l’Estat emissor», va dir llavors l’institut de l’ONU al capdavant del curs. Aquell curs, tanmateix, mai va tornar a repetir-se. No va passar de la seva primera edició perquè, segons els seus organitzadors, no tenia prou participants. 

Notícies relacionades

Cònsols honoraris: ¿qui són els sis peons de Putin a Espanya?

L’inspector del cas Gürtel revela que li van demanar detenir Bárcenas

------------------------

En l’elaboració de l’article han participat: Debbie Cenziper, Will Fitzgibbon, Eva Herscowitz, Emily Anderson Stern i Jordan Anderson.