El Suprem fixa que l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’ és «obligatòria» per ser més favorable al reu

L’esperada sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Arandina, el primer en què l’alt tribunal s’ha pronunciat sobre la llei de garantia integral de libertad sexual, l’anomenada llei del ‘només sol sí és sí’, assenyala textualment que la condemna a 9 anys de presó als dos agressors sexuals d’una de menor d’edat el 2017 –un any menys del que els hauria correspost abans de la reforma– resulta de l’«acomodació de la pena al nou text penal», que és «obligatòria per aplicar-se la retroactivitat de la llei penal més favorable al reu en virtut de la llei posterior, més beneficiosa».

La postura de l’alt tribunal xoca frontalment amb el criteri introduït aquest dimarts mitjançant esmena a la reforma penal que es tramita de manera exprés al Congrés dels Diputats per mirar de frenar el degoteig de rebaixes de condemnes a agressors sexuals per la llei del ‘només sí és sí’.

La modificació defensada a l’esmena que han presentat els partits que sustenten el Govern es limita a incloure un paràgraf a l’exposició de motius al qual s’apunta que s’ha de seguir el diu el dret transitori a l’hora d’aplicar les noves forquilles de penes de presó, per evitar així les reduccions de pena dels violadors. Segons els experts, les exposicions de motius no tenen rang legal i es queden en una mera recomanació per als jutges sense força normativa.

Per al Suprem, tanmateix, l’aplicació de la llei més favorable al reu porta a un procés de revisió de penes no només per als casos en fase d’execució, sinó que també tindrà efectes entre els que es trobin en fase de dictat de sentència, tant en ple acabament del judici oral com en virtut de resolució del recurs d’apel·lació o del recurs de cassació, i cal valorar si la pena que s’ha d’imposar pot ser més beneficiosa. Afegeix que, en el cas de l’Arandina, la pena ara imposada «és el resultat d’ajustar la proporcionalitat de la culpabilitat a la penalitat imposable».

Notícies relacionades

El Congrés retoca el Codi Penal per mirar d’evitar les rebaixes de penes de la llei del ‘només sí és sí’

¿Per què la llei ‘sí és sí’ rebaixa algunes de les penes? ¿Què buscava el Govern?

En el cas concret que era objecte de recurs, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va imposar quatre anys de presó a un dels acusats i tres anys de presó a l’altre, a l’entendre que resultava aplicable, com a atenuant molt qualificat, la clàusula legal prevista a l’article 183 ‘quater’ del Codi Penal. Però el Tribunal Suprem, estimant el recurs del Ministeri Fiscal, declara que no és possible aplicar aquest atenuant per no tenir cobertura legal. L’efecte derivat de l’estimació del recurs de l’acusació és imposar a cada un dels encartats la pena de nou anys i un dia de presó, pena inferior en un any a la prevista anteriorment a la reforma i, per tant, aplicable al ser més beneficiosa al reu.

La sentència del Suprem la firmen els magistrats Julián Sánchez Melgar –exfiscal general de l’Estat–, Ángel Luis Hurtado, Susana Polo, Ana Ferrer i Vicente Magro, que ha sigut el ponent de la sentència que es coneixerà els pròxims dies. S’hi inclou un vot particular d’Hurtado, que entén que s’hauria d’haver mantingut l’atenuant analògic que ja va aplicar el Tribunal Superior amb una lleu reducció de penes al considerar també més beneficiosa la nova llei, per la qual cosa respecte a l’assumpte del ‘només sí és sí’ hi ha unanimitat a l’òrgan.