El delicte d’enriquiment il·lícit, nova eina contra la corrupció 16 anys després

En concret, el PSOE i Unides Podem plantegen introduir un nou delicte d’«enriquiment il·lícit» per a aquells càrrecs públics que hagin obtingut un «increment patrimonial no justificat» superior als 250.000 euros i que seria penat amb entre sis mesos i tres anys de presó, a més de la inhabilitació i multes econòmiques. Fonts socialistes suggereixen que aquest tipus penal seria útil per a casos coneguts de càrrecs polítics que han acumulat una riquesa de dubtosa procedència.

En l’actualitat, totes les persones que accedeixen a un càrrec han de presentar les seves declaracions patrimonials però aquestes no es revisen quan deixen el lloc. A partir d’ara, si prospera la iniciativa, s’haurà de justificar l’enriquiment personal davant la justícia. És a dir, explicar d’on surten els diners. Si no, el càstig seran penes de presó d’entre sis mesos i tres anys, d’inhabilitació d’entre dos i set anys i multes econòmiques de fins a tres vegades l’import amb què s’ha enriquit.

L’advertència dels experts

Joan Llinares, responsable de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, un dels màxims experts en la lluita contra la corrupció, es felicita per la iniciativa però recorda que arriba «amb 16 anys de retard», perquè el 2006 l’Estat va firmar la convenció de les Nacions Unides contra la corrupció, que ja incloïa aquesta mesura. «M’ha sorprès agradablement que per fi s’incorpori al Codi Penal una qüestió tan important per lluitar contra la corrupció», afirma, i assenyala que altres legislacions com la britànica i la francesa ja l’incorporen, a diferència dels països del sud d’Europa. Llinares recorda que casos com el de l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra haurien tingut un desenllaç final molt diferent amb aquesta mesura a causa dels quatre milions d’euros de patrimoni detectats en la investigació sobre la seva persona.

Llinares adverteix també que en l’actualitat les declaracions patrimonials dels càrrecs públics no tenen comprovació per part d’algun organisme públic que les verifiqui. I recorda que en la lluita contra la corrupció existeixen molts deures pendents, com la protecció a les persones alertadores d’irregularitats o la protecció als penedits, així com les portes giratòries de les quals es poden beneficiar els càrrecs públics sense incomplir el que han anunciat avui el PSOE i Unides Podem. «La conclusió és que hi continua havent una inexistent estratègia de lluita contra la corrupció, es redueix tot a la persecució penal».

Evitar les dreceres

Simona Levi, activista d’Xnet contra la corrupció, saluda també positivament una mesura molt demandada des de diversos àmbits de l’activisme, però adverteix que s’hauria de ser més precís per evitar les dreceres dels corruptes: «Primer s’hauria d’afegir que se sancionarà qui no publiqui el seu patrimoni d’entrada, i després limitar la percepció de dietes i l’acumulació de càrrecs públics», proposa Levi, que recorda que en casos com el de les targetes ‘black’ es van constatar dietes molt elevades. Levi recorda que encara avui molts càrrecs es neguen a facilitar el seu patrimoni o ho fan públic amb moltes llacunes. També reclama mesures per evitar que l’enriquiment el percebi el partit polític que després torni el favor al càrrec implicat col·locant-lo en determinades empreses o organismes. D’allà la reclamació de limitar l’acumulació de càrrecs. «És, per tan,t una bona notícia si es reforça la publicació del patrimoni i es perfila com es financen els partits», insisteix.

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

També Nacions Unides, en una convenció contra la corrupció celebrada el 2003, va demanar als estats membre que s’implantés aquesta mesura per lluitar de manera més eficaç contra aquestes pràctiques il·lícites en política. «Amb subjecció a la seva constitució i als principis fonamentals del seu ordenament jurídic, cada Estat considerarà la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’una altra índole que siguin necessàries per tipificar com a delicte, quan es cometi intencionalment, l’enriquiment il·lícit, és a dir, l’increment significatiu del patrimoni d’un funcionari públic respecte dels seus ingressos legítims que no pugui ser raonablement justificat», va constatar la convenció, auspiciada per l’Oficina contra la Droga i el Delicte.

La proposta del PSOE i d’UP apunta precisament a les recomanacions de la Comissió Europea i al que disposen un nombre creixent d’Estats europeus, entre els quals se cita França, Luxemburg, Portugal i Lituània.