Tragèdia de la tanca de Melilla
Marlaska compareix una altra vegada al Congrés entre peticions de dimissió de la dreta
Reconstrucció del visionament incomplet de vídeos a porta tancada: «Però, ¿ja s’acaba?»
Que no es van produir morts en territori espanyol torna a ser l’argument principal d’una nova explicació que dona aquest dimecres al Congrés el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per l’allau que el matí del 24 de juny va provocar almenys 23 morts al pas fronterer del Barrio Chino, entre Nador i Melilla.
El membre més assetjat del Govern compareix aquesta vegada (la primera va ser el 21 de setembre) entre públiques peticions de dimissió, formulades aquest dimarts pel vicesecretari institucional del Partit Popular, Esteban González Pons, i el portaveu de Ciutadans Miguel Ángel Gutiérrez, que l’acusen de mentir sobre aquell tràgic succés.
I davant la nova andanada que li ha enviat la dreta, hi ha moltes possibilitats que Marlaska faci dues coses: d’una banda, retreure als seus detractors que no hagin volgut veure la totalitat de les imatges quan les van tenir a disposició, divendres passat, i considerar, per tant, infundades les seves acusacions. De l’altra, alinear-se amb la Guàrdia Civil, fins i tot oferint els mitjans jurídics del ministeri, per intentar retratar així l’ofensiva del PP. Aquest dimarts, González Pons havia dit que el seu partit no descarta cap mesura si el ministre no dimitia.
Què va passar rere la porta tancada
La compareixença urgent d’aquest dimecres al Congrés ve precedida d’una sessió informativa especial que es va celebrar divendres passat, en la qual els diputats de la Comissió d’Interior van tenir a disposició la totalitat de les gravacions de vídeo de l’assalt a la frontera que disposa la Guàrdia Civil.
Fonts presents en aquella sessió, que va ser a porta tancada, relaten a EL PERIÓDICO com es va desenvolupar, fins que els diputats, per iniciativa d’un grup d’ells, van decidir acabar i anar-se’n a l’hora de dinar de divendres. Van marxar deixant gairebé dos terços d’hores de vídeos sense veure, per a sorpresa dels periodistes que els esperaven fora, i això es va convertir en el detall que més va cridar l’atenció de la jornada.
La sortida anticipada dels diputats no estava prevista ni pel president de la comissió d’Interior, l’exministre José Luis Ábalos, ni pels serveis de la Cambra baixa. De fet allà, en una sala de l’edifici complementari del Congrés, es va quedar gairebé intacte un càtering de sandvitxos i begudes que s’havia disposat amb la idea que els diputats fessin una aturada per dinar i continuessin després analitzant imatges.
La sessió va començar passades les nou del matí, amb una televisió instal·lada a la sala i, al voltant seu, el tinent coronel Arturo Ortega, cap accidental de la Guàrdia Civil de Melilla quan van succeir els fets, i un auxiliar de la seva unitat. Passades les dues de la tarda, una lletrada del Congrés present en la sessió va proposar una aturada per dinar, i diversos diputats «van dir que ja n’havien vist prou, i que amb el que havien vist ja en tenien prou». No hi estaven d’acord ni el PSOE, ni Unides Podem ni ERC.
Quan van decidir anar-se’n, encara quedaven quatre hores i mitja de gravació sense mostrar. El comandament de la Guàrdia Civil, perplex, va preguntar: «Però ¿ja s’acaba?»
El primer a sortir va ser el diputat de Vox Javier Ortega-Smith. En una aturada per descansar a mig matí ja no va tornar. Després se’n va anar el portaveu de Ciutadans, Miguel Ángel Rodríguez. Havia anunciat a la resta: «Tinc executiva», i va convocar la premsa a les 13.30. Abans, se n’havia anat també el diputat navarrès Carlos García Adanero sense explicar el motiu.
Parar, rebobinar, accelerar
Abans de començar, el tinent coronel va recordar als diputats que no podien gravar res amb els mòbils. Vox li va preguntar si havia informat responsables polítics, i Ábalos li va parar la pregunta.
Va arrencar la sessió revisant els vídeos que mostren la massa de migrants arribant des dels voltants de la muntanya Gurugú fins a la tanca de Melilla. Aquesta part discorre lenta, i va provocar els primers conflictes. EH-Bildu i Esquerra preferien anar a les imatges de l’allau. «Van començar a dir que allò no aportava res. Potser si s’hagués vist tot s’hauria pogut reconèixer algun integrant de la marxa que després apareix en el trencament de les portes...», creu un dels testimonis consultats.
Aquest nerviosisme van mostrar els diputats quan a la pantalla de la televisió van aparèixer els vídeos de la càmera fixa de la tanca, especialment tediosos, en què només en una cantonada es veuen moure gendarmes marroquins. «¿Això serà tot així?», va preguntar sobre aquest tram el diputat ‘abertzale’ Jon Iñarritu.
El matí havia començat amb certa tensió quan la diputada del PP Ana Vázquez va promoure una queixa: la sala els semblava massa petita a un grup de diputats. La televisió també els ho va semblar. Una de les presents va dir que a casa seva en tenia una de més gran.
Durant la projecció, els diputats més a l’esquerra veien ferits on els altres grups no en veien. I cada parlamentari comentava segons els seus interessos: la republicana Carvalho, pel material antiavalots utilitzats per la Guàrdia Civil; l’‘abertzale’ Iñarritu, per on passa el límit fronterer; i Ortega-Smith si eren suficients els mitjans que disposaven els agents.
El representant de Vox, Ortega-Smith, mentrestant, ho veia sense fer gairebé comentaris, excepte quan es veien arribar els dos milers de migrants cap a la tanca, lamentant-se de com de nombrosa era l’allau.
La sessió va discórrer sense gairebé tensió entre els reunits, tret d’un moment en què a la diputada d’Esquerra María Carvalho Dantas –que després es va manifestar a seguir amb el visionament a la tarda– li van cridar l’atenció els seus col·legues. «Estava interrompent constantment amb preguntes, i demanant que es rebobinés i es tornessin a posar moments de la gravació. Un dels membres de la Comissió li va dir: «María, aquesta sessió no és només per a tu. Els altres grups també volem fer preguntes».
Notícies relacionadesLa seqüència més rebobinada i tornada a reproduir amb prou feines dura 20 segons i és el moment que s’ha convertit en el cor d’aquesta polèmica. Són imatges de l’helicòpter de la Guàrdia Civil. S’hi veu els migrants forçant les portes del recinte fronterer amb maces i una radial. De sobte la porta cedeix, i després s’hi abraonen desenes de persones, que cauen les unes sobre les altres.
Aquest és l’instant entorn del qual giren les especulacions sobre si es van produir morts en territori espanyol, i també la reiterada negativa de Marlaska. En aquell moment la càmera de l’aeronau es fixa en el dispositiu que, a fora, agrupa els guàrdies civils.
Ciutadans El drama de la immigració PP - Partit Popular Marroc Fernando Grande-Marlaska Gómez Ministeri d'Interior
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE
- El cas Begoña Gómez
- Macron busca trencar la unió d’esquerres per formar govern
- El Rei alerta Roma de passats que no han de tornar "ni com a caricatura"