El Govern repatriarà les dones i els nens espanyols vinculats a Estat Islàmic

El Govern repatriarà en les pròximes setmanes les dones espanyoles vinculades a milicians d’Estat Islàmic i els seus fills que es mantenen als camps per a desplaçats al nord-est de Síria, segons han confirmat a Europa Press fonts governamentals.

La intenció de l’Executiu és portar de tornada a Espanya les tres dones espanyoles, així com una de marroquina casada amb un espanyol, i els, almenys, 16 menors que estan a càrrec seu que es mantenen als camps d’Al-Hawl i Al-Roj, han precisat les fonts.

Contra les quatre dones pesa des del setembre del 2019 una ordre internacional de detenció dictada per l’Audiència Nacional. Tres d’elles són viudes de milicians d’Estat Islàmic i el marit de la quarta està pres en una presó de les forces kurdes sirianes.

Un funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers va visitar abans de l’estiu aquestes espanyoles a fi d’establir les condicions per a la seva eventual repatriació a Espanya, segons va poder saber fa unes setmanes Europa Press de fonts diplomàtiques.

Aquest funcionari es va desplaçar als campaments d’Al-Hawl i Al-Roj per poder «entrevistar-se amb els ciutadans espanyols que es trobaven allà i establir les condicions per procedir a la repatriació, una vegada que es compleixin les condicions de seguretat per fer-ho», van indicar llavors les fonts.

La decisió del Govern de repatriar finalment els espanyols que es troben als dos campaments es produeix després de l’estela de les repatriacions massives que han portat a terme nombrosos països occidentals, com França i Alemanya, els últims mesos.

Els EUA ofereixen ajuda en la repatriació

De fet, els Estats Units han animat els seus aliats a treure com més aviat millor els seus nacionals d’Al-Hawl i Al-Roj. «La repatriació és l’única solució duradora a la situació humanitària i de seguretat als camps de desplaçats d’Al-Hawl i Al-Roj, al nord-est de Síria», va dir recentment un portaveu del Departament d’Estat nord-americà en declaracions a Europa Press.

En aquests campaments, gestionats per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una aliança que integren entre altres forces kurdes sirianes i que està recolzada per Washington, resideixen uns 10.000 ciutadans d’aproximadament 60 països, al marge d’iraquians (28.000) i sirians (18.000), segons dades del Departament d’Estat.

Per això, els Estats Units «insten tots els governs a repatriar ràpidament els seus nacionals del nord-est de Síria i estan disposats a ajudar en aquest esforç», ja que «aquesta crisi de seguretat i humanitària empitjora dia a dia», va assenyalar el portaveu, després que li preguntessin si hi havia contactes amb el Govern espanyol en aquesta línia.

Ara cal veure com i quan es produirà l’evacuació des de Síria i si el Govern espanyol accepta l’assistència oferta pels Estats Units als seus aliats, que s’ofereixen a ajudar en la verificació de les identitats i en la logística de l’operació per extreure’ls des dels camps de desplaçats.

Situació als campaments

Les ONG han denunciat repetidament les condicions de vida als dos campaments i han animat a la repatriació dels seus habitants. La setmana passada, dues menors egípcies van aparèixer assassinades a Al-Hawl, i Metges sense Fronteres (MSF) ha denunciat que el 2021 van morir 79 criatures en aquestes instal·lacions.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions d’Andalusia 2026? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Set germans, un llegat

Entre la població adulta hi figuren diversos milers de dones que són esposes o viudes de milicians d’Estat Islàmic i que van arribar a aquests campaments després de la caiguda de Baghouz, l’últim bastió del califat a Síria el 2019. Gràcies a elles, el grup terrorista continua aconseguint reclutar nous combatents per a les seves files, en alguns casos per força mitjançant amenaces.

«Aquest lloc és literalment un caldo de cultiu per a la pròxima generació d’Estat Islàmic», va assegurar després d’haver visitat Al-Hawl el setembre passat el comandant del Comandament Central de l’Exèrcit dels Estats Units (CENTCOM), el general Erik Kurilla. «Aproximadament el 70% de la població té menys de 12 anys. Aquests joves són vulnerables a la radicalització ateses les males condicions de vida», va prevenir.