Demanda de la seva examant
El rei emèrit justifica la seva immunitat davant la justícia britànica perquè el CNI defensava «actes sobirans»
Corinna Larsen respon que només seria immune si els serveis secrets haguessin actuat en interès d’Espanya
Els advocats del rei emèrit han defensat aquest dimarts, durant una vista celebrada en la Cort d’Apel·lacions d’Anglaterra i Gal·les, que si la seva examiga íntima Corinna Larsen implica el CNI en l’assetjament que diu haver patit per part de Joan Carles I el fet que els serveis secrets de l’Estat intervinguessin implica que eren «actes sobirans» que estarien emparats per la immunitat.
Així ho ha plasmat un dels advocats de Joan Carles en un llarg al·legat d’unes dues hores i mitja en què s’ha agafat a les «acusacions específiques» relatades per Larsen en la seva demanda davant els tribunals britànics que descriuen dos passatges concrets: una visita que hauria fet en el llavors cap del CNI Félix Sanz Roldán a Londres i un registre que agents del CNI haurien portat a terme a la seva vivenda de Mònaco.
El lletrat ha raonat que, si segons la versió de Larsen el CNI la va assetjar en una «missió encoberta» orquestrada per Sanz Roldán suposadament per mandat del llavors rei, es tractaria d’un cas «clàssic» d’«actes sobirans» que estan emparats per la immunitat.
I això independentment que els esmentats actes poguessin suposar un «abús de poder» per part dels agents estatals implicats en aquests, ha remarcat l’advocat de l’excap d’Estat citant abundant jurisprudència respecte a això.
El representant legal de Larsen, per la seva banda, en una intervenció d’uns 45 minuts que s’han vist tallats per una aturada d’una hora, ha incidit que l’antic monarca només estaria protegit per la immunitat en el cas que els esmentats actes haguessin sigut en interès «oficial», això és, de l’Estat espanyol, si bé en aquest cas ha argumentat que ho haurien sigut en un mer interès personal, en benefici propi.
Fins a l’abdicació
L’objectiu d’aquesta vista, que continuarà a partir de les 15.00 (hora espanyola), és que les parts exposin els seus arguments respecte a la decisió adoptada el 24 de març passat pel jutge Matthew Nicklin de no reconèixer cap immunitat al rei emèrit.
Notícies relacionadesEl 18 de juliol, els magistrats britànics van autoritzar els advocats de Joan Carles a recórrer la decisió de Nicklin, però ja van acotar que només respecte als fets transcorreguts entre el 2012 i el 2014, quan encara era cap d’Estat, ja que van entendre que en els fets que haurien tingut lloc després de l’abdicació el jutge britànic va estar encertat al no apreciar immunitat.
L’empresària fixa el marc temporal del presumpte assetjament entre el 2012 i el 2020. D’acord amb la demanda, Joan Carles I l’hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que la reprenguessin i després a tall de venjança per perjudicar-la en els seus negocis.
