La Guàrdia Civil va apuntar Carles Puigdemont com a responsable d’una ‘app’ el 2020 per a «votacions massives»

La Guàrdia Civil va apuntar l’expresident de Catalunya Carles Puigdemont com el responsable últim del desenvolupament el 2020 de VOCDONI, una aplicació per a telèfons mòbils que permet realitzar «votacions massives», com parteix del ‘full de ruta’ per avançar en «la consecució de la denominada república digital», segons consta en el sumari de la investigació secreta portada a terme per l’Audiència Nacional sobre el ‘CNI català’, al qual ha tingut accés Europa Press.

Els agents van iniciar les indagacions sobre el denominat ‘CNI català’ el desembre del 2018, nou mesos abans que es detingués 13 membres dels CDR ara processats. La investigació se centra en aquest suposat òrgan, «relacionat amb l’administració autonòmica i pública catalana» que –«en col·laboració directa» amb alguns CDR– havia iniciat la «planificació, mitjançant l’ús de la violència i la força, per assaltar, ocupar i defensar en el temps el Parlament de Catalunya».

L’‘app’

En un informe de l’11 de setembre del 2020, la Guàrdia Civil va posar en coneixement del titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 6, Manuel García Castellón, l’existència d’un grup dedicat al desenvolupament d’una ‘app’ ideada per «realitzar votacions utilitzant un sistema d’identitats digitals, evitant censures i bloquejos, que protegeixi l’anonimat dels participants».

Segons aquest informe, l’aplicació informàtica no només podria «ser articulada i impulsada per implementar comicis digitals de diferent tipus», fins i tot «una votació massiva amb les garanties formals de qualsevol procés plebiscitari», sinó que també presenta altres funcionalitats intrínseques com és la creació d’una moneda catalana».

La Benemèrita es basa en una ponència realitzada per un dels investigats, Xavier Vives, durant la Mobile Week del 2020 per diferenciar entre els informàtics principals –-Vives, Pau Escrich, Joan Arus, Ferrán Reyes, Jordi Moraleda i Jordi Piñana– i «un nombre indeterminat de col·laboradors externs», entre ells Elías Campo, membre de Citizen Lab, el ‘think tank’ que va destapar el presumpte espionatge a activistes i polítics catalans amb Pegasus.

La primera versió de l’‘app’ està disponible des de l’abril del 2020 i des d’aleshores hauria experimentat «successives actualitzacions» a càrrec d’aquest grup d’«alta qualificació» que l’Institut Armat augura car de mantenir. La «primera donació» hauria sigut l’abril del 2018, però els investigadors adverteixen que «es desconeixen les fonts de finançament».

Estònia, país de referència

L’informe descriu un eixam de societats constituïdes pels mateixos informàtics a Estònia amb les quals entre el 2018 i el 2020 haurien facturat prop de 170.000 euros, una cosa que la Guàrdia Civil creu fora de tota «lògica mercantil» per tal com eren «empreses emergents desconegudes».

«L’única explicació raonable és que aquest tercer a qui facturarien les esmentades societats i qui els paga pels esmentats serveis fos qui ha realitzat l’encàrrec de l’aplicació VOCDONI», afirma l’Institut Armat.

Referent a això, esmenta «una sèrie de viatges realitzats a Brussel·les, lloc de residència de Carles Puigdemont i algun dels seus col·laboradors més pròxims», per part d’aquests informàtics convertits en empresaris que haurien tingut lloc l’abril del 2019.

Per als investigadors, pot «inferir-se que el motiu de la presència dels informàtics a la ciutat belga podria haver sigut procedir a la presentació de l’esmentat projecte, així com la sol·licitud d’autorització per a la seva difusió pública per part de l’expresident de la Generalitat».

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil situa empresaris i informàtics en el ‘CNI català’ que es va reunir amb CDR per impulsar la república

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

A això suma que als arxius trobats als terminals d’un dels investigats, Jordi Baylina, l’ANC i Òmnium Cultural apareixien com a «socis clau» del projecte, així com «institucions internacionals com la República d’Estònia».

En aquest punt, explica que «l’elecció d’Estònia com a país per allotjar les societats mercantils relacionades amb el desenvolupament de VOCDONI no és arbitrària», ja que «és un país de referència en l’àmbit digital» i, com a tal, «en el qual s’inspira la hipotètica república catalana digital», «un dels passos previs davant la impossibilitat d’un control territorial efectiu».