Els aliats de Sánchez apugen el to crític i posen els Pressupostos del 2023 en una zona incerta

«Queda molta tela per tallar». La frase és del diputat d’EH Bildu Oskar Matute, cridat a ser una de les figures clau de la negociació dels pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve. En una entrevista a Ràdio Euskadi, diumenge, va anticipar el que els representants del Govern central, del PSOE, d’Unides Podem i de tots els partits amb alguna cosa a dir sobre els comptes públics donen per fet. Que el suspens durarà fins a l’últim minut. Saber negociar és saber pressionar, i quan els acords no es preveuen senzills, s’ha de saber negociar molt bé i saber pressionar molt bé.

Utilitzar els temps resulta fonamental. Pròxim termini decisiu: divendres, 21 d’octubre, a les 14.00 hores. Llavors acabarà el període per al registre d’esmenes a la totalitat, o el que és el mateix, peticions de devolució al Govern central del projecte pressupostari, ja que contindria nombroses llacunes i deficiències. Matute va dir diumenge: «Veurem si presentem esmena a la totalitat o no; aquest escenari estarà obert fins a l’últim minut».

ERC, el PNB i el PDECat estan igual, i vet aquí l’origen de la tensió. Aquests tres grups, més EH Bildu, tenen la clau del Congrés perquè els Pressupostos segueixin el seu camí i se’n vagin al Senat. Són dues formacions nacionalistes i dues independentistes. Dues formacions catalanes i dues basques.

Les quatre s’han posat a negociar amb el Ministeri d’Hisenda i amb el PSOE per, almenys, no interposar les seves peticions de devolució dels comptes. Els socialistes han d’anar amb compte perquè si un d’ells, o alguns, es decanten pel rebuig del projecte, el risc que el ple del Congrés el tombi augmentarà molt. És cert que després aquestes esmenes, fins al debat i la votació, es poden retirar, però la por al cos (dels membres del Govern central) no la treu ningú.

Els instruments de l’Executiu per sortir airós són nombrosos, i és més que probable que és el que passi, però una font parlamentària ja posada de ple en les negociacions amb el PSOE indica a ‘El Periódico de España’ que l’escenari dels Pressupostos, a dimarts, 18 d’octubre del 2022, és «molt incert».

Mà estesa, no tota l’estona

El PNB va ser crític amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, dijous, en el debat sobre noves mesures energètiques. El portaveu, Aitor Esteban, va demanar al mandatari més prudència, no tantes discussions i confrontacions. Al diputat basc el preocupa que aquest paisatge de duel constant PSOE-PP enterboleixi el que segons el seu parer ha de ser una negociació calmada i extremadament discreta. Els nacionalistes bascos no diuen cap paraula comprometedora, no donen pistes. Clar que parlen amb el Govern central, des de fa dies a més, i clar que han plantejat contrapartides per evitar que registri l’esmena a la totalitat. El que reclamen és el que no transcendeix. ¿Poden demanar la devolució del projecte? En el PNB no ho descarten; tampoc el donen per segur.

A dir veritat, és el que diuen els altres tres grups clau. La indefinició és fonamental. No revelar res en públic, tampoc en privat. El president del PNB, Andoni Ortúzar, va dir divendres a Roma que per descomptat que té «mà estesa» al Govern central per negociar, però tot seguit va advertir: «Necessitem que a l’altre costat hi hagi voluntat política per col·laborar i no per confrontar».

El principal adversari a Euskadi del partit d’Ortúzar és EH Bildu. Matute, diumenge, va eludir qualsevol elogi al projecte pressupostari. No va eludir, en absolut, les demandes de les seves sigles: «Que el poder estigui en mans de la ciutadania i no en les de l’oligopoli elèctric, la CEOE o les grans cadenes de subministrament d’aliments». Segons el seu parer, els comptes han de contribuir a tancar «la bretxa de desigualtat». 

«Plantegem mesures molt clares, que són les d’Euskal Herria. Per exemple, les reivindicacions dels pensionistes, en concret de les viudes», va afegir Oskar Matute abans d’incidir que no han rebut del Govern central, de moment, una resposta sobre els elements acceptats i els elements que s’han de negociar.

Per si no queda clar que EH Bildu esgotarà els temps fins al final, aquesta afirmació: «No sé què farà EH Bildu, però sí que vol negociar i que té disposició, així que veurem, en funció de la resposta que ens donin, què és el que farem».

ERC, expert en negociacions extremes i a pressionar fins al final, vendrà molt car el seu suport. La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va avisar aquest dilluns que la seva formació es troba «molt lluny» amb l’«OK» als Pressupostos. Per als independentistes, la negociació no ha de versar només sobre els comptes i les previsions. També sobre altres assumptes. L’any passat, Esquerra va apostar per desencallar el blindatge del català a les plataformes, per la qual cosa va infiltrar la llei audiovisual en l’entramat pressupostari. Va ser un procés molt complex.

Aquest any, ERC ha reconegut que vol avanços en la reforma del delicte de sedició. Preguntat el PSOE per la qüestió, aquest dimarts, la número dos del grup parlamentari, Isaura Leal, es va limitar a fer una lloa a l’habilitat negociadora del Govern central. Vilalta, 24 hores abans, no va dubtar a ser taxativa: «Hi ha molts deures pendents, per part del Govern de l’Estat espanyol, tant en la qüestió més global perquè funcioni la resolució democràtica del conflicte i l’agenda antirepressiva, com en el mateix projecte de Pressupostos».

Generar dubtes

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

El quart partit custodi d’aquesta clau que doni via lliure als Pressupostos és el PDECat, quatre diputats. El seu portaveu, Ferran Bel, ha criticat aquest dimarts una aparent contradicció del Govern central sobre els comptes. Ho ha fet després d’escoltar al Congrés la presidenta de l’Airef, que no ha dissimulat els seus dubtes sobre la viabilitat del projecte. Per al diputat català, és reprotxable que l’Executiu central desplegui els comptes sobre un escenari de menys ingressos i despeses malgrat que creu més probable que hi hagi molts més ingressos (fons europeus) i més despeses. 

Així que el PDECat deliberarà aquesta setmana, fins divendres a les 14.00 hores, si presenta una esmena a la totalitat o no. Aquest dilluns, en paraules de Bel, l’executiva del seu partit ho va descartar. Però la decisió no és definitiva. Dijous tornaran a abordar el dilema. El diputat va admetre que prefereix no avortar ara la tramitació pressupostària. Ara bé, tot seguit va destacar que si el PDECat al final no presenta esmena a la totalitat i amb el seu vot ajuda a rebutjar les que s’interposin, ni de bon tros donarà un vot a favor o una abstenció. No. Els catalans negociaran dur, molt dur. Així que els Pressupostos entren ara en zona incerta.