Espanya enviarà quatre llançadors de míssils Hawk a Ucraïna

L’OTAN ha anunciat aquest dijous que Espanya aportarà quatre llançadors de míssils Hawk a Ucraïna, en el marc de l’enviament d’armament a Kíev per fer front a l’agressió russa.

La notícia l’ha donat a conèixer el mateix secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, en roda de premsa després de la reunió de ministres de Defensa aliats, que ha enquadrat l’enviament d’Espanya en reforç dels subministraments dels aliats a Ucraïna.

«Celebro l’anunci avui d’Espanya que proporcionarà quatre llançadores Hawk per reforçar la defensa aèria d’Ucraïna», va indicar Stoltenberg en una roda de premsa al terme d’una reunió de dos dies de ministres aliats de Defensa, en què s’havien marcat com una prioritat millorar els sistemes antiaeris ucraïnesos.

Stoltenberg va dir que els aliats estan «subministrant sistemes avançats, incloent-hi artilleria, defensa aèria i vehicles blindats a Ucraïna».

El sistema de míssils Hawk, de fabricació nord-americana, forma part de l’artilleria de l’Exèrcit de terra i té un abast de 40 quilòmetres.

S’ocupa de la detecció, identificació, seguiment i destrucció d’objectius aeris a mitjana i baixa altura.

Stoltenberg també va anunciar que l’OTAN entregarà a Ucraïna «centenars» d’inhibidors per neutralitzar els drons de fabricació russa i iraniana que estan causant estralls en els atacs de Rússia contra infraestructures crítiques i contra la població ucraïnesa.

Stoltenberg ha agraït la contribució espanyola a Ucraïna, de la qual la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha evitat informar la premsa en les seves declaracions en els marges de la reunió.

Aquesta ajuda se suma a l’artilleria, defenses aèries i vehicles blindats que estan fent arribar els membres de l’OTAN en les últimes setmanes. «Apresso els aliats a continuar augmentant l’ajuda», ha indicat.

El líder polític de l’OTAN ha confirmat igualment el paquet d’ajuda integral que constarà de material d’hivern per fer front a les baixes temperatures i equipaments contra drons russos i iranians.

Aquestes aportacions, va dir el polític noruec, s’afegeixen a les ja anunciades per diferents països en els últims dies.

Alemanya va anunciar ahir l’enviament a Ucraïna del primer dels quatre sistemes de defensa antiaèria Iris-T, mentre que els tres restants arribaran el 2023.

Per la seva banda, els Estats Units van anunciar fa dues setmanes que enviarà un nou paquet d’ajuda militar a Ucraïna, per valor de 1.100 milions de dòlars, consistent en armes i equipament castrense que inclou 18 nous Sistemes de Coets d’Artilleria d’Alta Mobilitat (HIMARS, en anglès), així com centenars de carros blindats, radars i bateries antidron.

El secretari general aliat va remarcar a més que països com França i els Països Baixos també s’han compromès a reforçar més les defenses aèries ucraïneses.

Stoltenberg va assegurar així mateix que els aliats continuen aportant a Ucraïna combustible i subministraments mèdics, i va recordar que l’Aliança s’ha proposat ajudar «a llarg termini» Ucraïna a fer una transició dels equips de defensa de l’era soviètica als moderns que utilitza l’OTAN.

Notícies relacionades

Milei s’apunta a la campanya de Vox

Feijóo es llança contra el PSOE per "menystenir els agricultors"

Els ministres aliats van mantenir dimecres a la nit un sopar de feina amb el seu homòleg ucraïnès, Oleksí Réznikov, que també va participar ahir en la sisena reunió del grup de contacte en favor de la defensa d’Ucraïna, que aplega més de 50 països.

En les dues reunions va poder donar compte de les necessitats més apressants del seu país per continuar defensant-se de les forces invasores russes.