Marta Rovira: «Vaig ser una de les persones que va encapçalar la direcció de l’1-O»

Només hi havia tres persones que coneixien amb exactitud tota l’organització clandestina de l’1-O, i una d’elles, de fet, la principal, era la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Així ho avançava el documental ‘La piràmide invisible. Les urnes de l’1-O’, que es va emetre a TV-3 aquest dimarts a la nit, i així ho ha confirmat ella mateixa en una entrevista a la televisió pública: «Vaig ser una de les persones que va encapçalar la logística del referèndum»; ha etzibat. Això sí, ha rebutjat donar més detalls del dispositiu per la causa judicial que encara pesa sobre ella amb acusació per rebel·lió inclosa.

Rovira ha defensat que l’1-O va ser possible gràcies a la implicació de moltes persones, però que «no s’hagués pogut fer» sense l’existència d’una direcció política de la qual ella formava part. Tot i així, s’ha limitat a confirmar el seu paper però ni ha fet referència a les altres dues persones ni als racons organitzatius. «Crec que això no és oportú, som conscients de la repressió política que se’ns ha aplicat. Fa cinc anys que soc a l’exili, avui ho confirmo perquè surt en un reportatge i és el que hi ha. Segueixo imputada per un delicte de rebel·lió», ha inquirit.

Però de les velades afirmacions de Rovira sí que es desprenen que, efectivament, ella estava al cas de com es va dissenyar tot. «Si ara entro en els detalls de com es va organitzar, de com es va fer el recompte, de com es va aixecar el cens universal crec que no serà beneficiós, no hem acabat la feina. Passar per l’1-O és molt important, ens dona força i molta legitimitat per seguir per aquest camí. No entraré en els detalls, perquè crec que exposaré persones i no és necessari», ha conclòs.

L’organització del referèndum es va dissenyar en forma piramidal i per compartiments estancs. Les persones que formaven part de cada un no sabia qui formava part dels altres ni què feien. Tots acabaven tenint algú per sobre i algú per sota i, en moltes ocasions, no es coneixien entre ells. Era una cadena de confiances en la qual uns es transmetien als altres el que havien de fer. Hi havia tres plans per tirar endavant l’1-O. El primer no va ser possible perquè implicava utilitzar les urnes oficials de les eleccions. El segon tenia una bifurcació: o les urnes de plàstic que finalment es van utilitzar o unes d’un altre tipus de plàstic que eren plegables i que finalment no fossin necessàries. L’última de les opcions era votar en urnes de cartró.

Notícies relacionades

Junts exigeix a Aragonès que se sotmeti a una qüestió de confiança si no compleix les exigències de l’ultimàtum

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Rovira també ha fet referència durant l’entrevista a l’acord de claredat proposat pel president Pere Aragonès durant el debat de política general. «Hem exhaurit totes les vies i ens queda aquesta pendent: un acord per fixar les condicions per fer un referèndum que representi el 80% de ciutadans que volen votar», ha explicat la secretària general dels republicans. A més, ha assegurat que era previsible el ‘no’ de la Moncloa però ha recordat que hi ha un 70% dels votants del PSC que aposta per un referèndum per resoldre el conflicte política. «És la via més àmplia i més transversal», ha insistit. A més, sota el seu punt de vista, apostar per la via canadenca i un acord de claredat és una proposta que troba comprensió i «complicitats» a nivell internacional.

Amb referència a la resposta de Junts, que ha plantejat a Aragonès que se sotmeti a una qüestió de confiança, Rovira els ha emplaçat a prendre una decisió davant la proposta que ha posat sobre la taula el president. «Hem arribat al final de totes les converses i negociacions possibles i ara és Junts qui ha de prendre una decisió i debatre què vol fer», ha sentenciat.