De frenar el PP a guanyar Barcelona: els deures que demana Sánchez al PSC

Les eleccions autonòmiques i municipals del maig són, per a Pedro Sánchez, l’avantsala del que vindrà després. Apuntalar la Moncloa passa per guanyar a les grans ciutats. Amb Madrid com a territori inexpugnable, Barcelona és la gran joia de la corona. El PSC té l’encàrrec d’arribar a l’alcaldia, un objectiu que Jaume Collboni està disposat a intentar per tercera vegada. Illa li ha fet avui un nou reconeixement per apaivagar el rum-rum que arrossega el socialista barceloní sobre la seva repetició com a candidat i ha beneït que junts facin tàndem per fer fora tant Pere Aragonès de la Generalitat com Ada Colau de l’Ajuntament de Barcelona. «Junts obrirem una nova etapa», ha dit Illa. Fonts socialistes asseguren que les enquestes que tenen donen bones expectatives per a Collboni, tot i que estan a l’expectativa de l’efecte Xavier Trias si finalment decideix ser el candidat de Junts.

Res té de «patriòtic» i molt té de «mala fe» eliminar l’impost de patrimoni. Illa no sol utilitzar afirmacions que desacreditin durament els seus adversaris polítics, però aquesta vegada sí que ho ha fet. Al PSOE no l’inquieta el resultat que el PP pugui obtenir a Catalunya perquè, tot i que pugi, continuarà amb un poder pràcticament inexistent a escala municipal –Badalona n’és l’excepció– i limitat al Parlament. Però sí que necessita que el PSC sigui com més fort millor per compensar altres territoris on el PP és més fort i els socialistes tenen més dificultats per créixer. Que Andalusia estigui ara en mans d’una majoria absoluta dels populars n’augmenta les dificultats. Abans que Illa ha sigut el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, qui ha atiat verbalment el líder popular recordant els seus «passejos amb narcotraficants» o la falta de transparència amb el seu sou.

Més enllà de la taula de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat, Illa s’obstina dia rere dia a exigir que es reuneixi també la taula de partits catalans. És una manera de visibilitzar que, per més que Sánchez hagi reconegut l’existència d’un «conflicte polític», també hi ha, al seu entendre, «un conflicte entre catalans». A més, l’estratègia del PSC passa per fer palanca a les esquerdes dels partits independentistes i obrir-se a pactar tant amb uns com amb d’altres. Quan més es divideixen ERC i Junts, més creuen els socialistes que poden créixer com a alternativa i menys probabilitats hi ha que ressuscitin els moments àlgids del procés. Tocant precisament el punt feble d’aquesta divisió, Illa ha advertit els independentistes que no tenen «res a celebrar» en el cinquè aniversari de l’1-O.

Salvador Illa va guanyar les últimes eleccions catalanes, però no va aconseguir governar. Per Sánchez és clau que el PSC mantingui la primera posició a Catalunya, però encara seria més determinant que pogués arribar a la presidència de la Generalitat. Aquesta és la comesa d’Illa, la gran aposta de Sánchez quan va consumar el relleu inesperat de Miquel Iceta a tan sols un mes i mig per als comicis. El president del Govern somia amb un PSC governant Catalunya i unes relacions més fàcils amb la Generalitat. «No tinc pressa», sol repetir Illa, convençut que com més desgast acumulin els partits independentistes més possibilitats té ell de guanyar amb més folgança les pròximes eleccions. O, en tot cas, que ERC i Junts no puguin tornar a sumar.