Negociacions amb ERC

Junts allunya l’amenaça de sortir del Govern per evitar una fractura interna

  • El tercer revés a Borràs a les urnes internes del partit encoratja els moderats, que demanen contenir l’ofensiva contra Esquerra per evitar danys col·laterals

Junts allunya l’amenaça de sortir del Govern per evitar una fractura interna

EFE / David Borrat

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les negociacions entre ERC i Junts per pacificar el Govern continuen, ja sense la dificultat dels terminis i sense el conflicte d’una ruptura. La postconvergència va llançar una invectiva basada en tres exigències –unitat a Madrid, taula de diàleg acotada a l’amnistia i l’autodeterminació; i coordinació estratègica del procés– al·legant incompliments en el pla de govern i fixant com a data de caducitat el debat de política general que començarà dimarts al Parlament. Un ultimàtum que els mateixos dirigents del partit han anat diluint, davant la negativa d’Esquerra a cedir i davant el temor que les diferents sensibilitats amb carnet del partit acabin protagonitzant una disputa que faci implosionar la formació i perdi, per tant, poder negociador davant ERC.

El secretari general Jordi Turull controla les bases, com va quedar demostrat en les dues rondes del congrés de la formació i com va rematar dimecres escombrant els afins a Laura Borràs en les eleccions internes, però la presidenta mobilitza els votants. «El duo pot funcionar si van alineats, però Turull revalida els seus suports interns», opina un dirigent del partit, que assegura que ara com ara només una minoria a Junts està per trencar el Govern a causa de la consegüent pèrdua de poder, càrrecs i influència. Ara bé, sí que requereixen alguna concessió per justificar la seva permanència davant les bases més envalentides i per forçar els republicans a coordinar el comandament del procés, sabent que les dues primeres condicions –Madrid i taula de diàleg– són una línia vermella infranquejable per a ERC.

A la caserna de Junts van dibuixar quatre escenaris abans de llançar l’ofensiva: abandonar el Consell Executiu, quedar-se elevant la conflictivitat, remodelar el Govern o mantenir-se. Van mesurar els temps però, al constatar que s’estaven quedant atrapats en la seva pròpia amenaça, van emprendre la reculada. «Aquesta posada en escena ens ha sortit fatal. La pressió ara no la té ERC, la té Junts. El debat havia de ser si ERC complia o no l’acord d’investidura, no si Junts continuava o no en el Govern», indica un dirigent postconvergent.

I és que fins i tot el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha enaltit aquest dijous que el seu partit té «vocació de govern», per exhibir una voluntat d’acord i allunyar un possible divorci. «Una vegada passi el debat, decidirem què fem, però la consulta es farà sí o sí perquè així va quedar recollit en la ponència del congrés, una altra cosa és en quin sentit Borràs i Turull deixen caure el seu vot», apunten, fixant en el 20 d’octubre la data per al consell nacional.

Reduir la conflictivitat

Fonts de Junts asseguren que estan negociant 15 propostes de resolució (cinc de les quals relacionades amb el procés) per rebaixar la conflictivitat i arribar al debat parlamentari amb un acord previ, malgrat que encara desconeixen el pla per tornar a les urnes en un referèndum que el president Pere Aragonès ha promès exposar a l’hemicicle.

Davant aquest escenari, els incentius d’ERC per cedir es redueixen encara més. Els republicans opinen que el dilema al món postconvergent no està en el fet de «si es trenca el Govern o Junts», sinó en «si surten del Govern o si abandonen i a més deixen el partit trencat» per això. «Es poden arriscar a una cosa, a partir en dos l’Executiu, però no a trencar les dues coses», reblen.

Notícies relacionades

Es refereixen a la dualitat entre Junts-Govern i Junts-partit, perquè en el Consell Executiu prioritza l’estabilitat i la gestió, especialment per a consellers de pes com Jaume Giró o Victòria Alsina, partidaris de continuar amb la governabilitat. «Tot i que li pesi, Borràs no té força per complir la seva amenaça. Mana Turull, per això recula», opina un republicà.

Dins de Junts també creix l’aïllament a Borràs i aixequen la veu els que demanen a Turull que s’imposi, avalat per les urnes internes, a les tesis ‘lauristes’, sense temor.