Vocals dels dos sectors del CGPJ ja descarten que dijous s’arribi a un acord per al TC

El que s’anava veient com una amenaça es convertirà amb tota probabilitat en un «acte de rebel·lia» institucional dijous vinent 8 de setembre en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Vocals tant progressistes com pertanyents al sector conservador d’aquest òrgan descarten ja que en el ple convocat per a aquesta data s’hi pugui arribar a un acord i complir amb la llei que posa termini a aquest òrgan per nomenar dos nous magistrats per al Tribunal Constitucional (TC).

Aquesta situació constitueix una resposta davant la reforma auspiciada pel Govern de Pedro Sánchez per aconseguir una renovació de l’òrgan de garanties –que passarà a tenir així la majoria progressista de magistrats que ara li correspon–, i parteix d’un nucli dur de vocals que van ser designats a proposta del Partit Popular. Dilluns a la tarda el sector conservador encara no havia fet arribar als seus companys progressistes cap proposta de candidats que pugui ser objecte de consens, cosa que es tradueix com una negativa a avançar en l’acord.

Ruptura en el bloc conservador

En tot cas, altres fonts no descarten que aquesta majoria s’acabi fracturant i almenys quatre dels seus vocals –Juan Martínez Moya, Nuria Díaz Abad, Wenceslao Olea i Vicente Guilarte–, situats en una posició menys «resistent», acabin votant amb els progressistes per complir el mandat imposat en l’última reforma legal per nomenar els magistrats per al TC abans del pròxim 13 de setembre. Amb això s’arribaria als 12 vots necessaris per aconseguir les designacions. «Al final serà molt present la fidelitat personal d’alguns vocals a Carlos Lesmes», assenyalen les mateixes fonts a aquest diari en al·lusió a les exhortacions al consens llançades pel president de l’òrgan.

En tot cas, encara estan pendents diverses reunions a què el president Lesmes fia una resolució d’última hora, tal com ha manifestat als periodistes. Dilluns a la tarda la minoria progressista –que integren els vocals designats a instàncies del PSOE, més Concepción Sáez, que va ser escollida a proposta d’IU, i Enrique Lucas, del PNB– va fer una reunió per videoconferència dirigida a constatar la falta d’acord, mentre que els conservadors s’han citat per a aquest dimarts.

Sobre les manifestacions fetes pel seu president, des del sector més pròxim al PP, les atribueixen a l’«embafament» per l’actual situació de bloqueig de renovació del CGPJ, un òrgan que s’acosta ja perillosament a complir quatre anys en funcions. 

Més enllà del dia 13

A més de descartar que estigui maniobrant per aconseguir una plaça en el Tribunal Constitucional «per a un futur immediat», en conversa amb la premsa Lesmes ha avançat que l’acord en el CGPJ podria arribar en un ple que se celebri una vegada se superi el termini legal del 13 de setembre, «en un ple el 16 o el 18», ja que l’important és concitar els màxims suports al voltant dels candidats que s’hi presentin. «El nomenament s’ha de fer el dia 8, si és possible, i si no els dies següents», ha manifestat, després de reconèixer que «costa trobar voluntats dirigides cap a una mateixa persona».

Ha negat igualment suposades pressions de magistrats del Tribunal Suprem per bloquejar la renovació parcial del TC, i ha assegurat que hi ha «uns quants» possibles candidats del Suprem al Constitucional. «A mi se m’hi han dirigit diversos magistrats del Suprem postulant-se per a aquests llocs. A d’altres m’hi he dirigit jo. Un de sol em va dir que no li interessava. La resta m’ha dit que tenen interès. Sobren magistrats que volen anar al TC», ha assenyalat.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Als qui defensen que «s’han de boicotejar els nomenaments», Lesmes ha recordat la «institucionalitat» del Consell i ha insistit que si s’ha aprovat una llei s’ha de complir, més allà que puguin agradar o no les circumstàncies en les quals s’ha aprovat. «És una llei que restableix la competència del CGPJ, una competència que és a la mateixa Constitució», ha remarcat. Per això, i davant el que sembla que és un intent de sabotatge, ha contestat amb contundència: «M’oposo a acceptar que aquesta institució es declari en rebel·lia».

A les travesses hi queden sobretot candidats progressistes com els magistrats del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo, Eduardo Espín, José Manuel Bandrés, Pilar Teso i Ángeles Huet, mentre que per la part conservadora, i després de la ‘fugida’ de pesos pesants com Manuel Marchena, Antonio del Moral, Pablo Llarena i Ignacio Camacho, s’estudien candidatures com les del ja retirat Rafael Fernández Valverde i l’actual presidenta de la Sala Social, María Luisa Segoviano, pròxima a la jubilació.