Aterra a Taiwan una delegació del Congrés dels EUA enmig de tensions amb la Xina per la visita de Pelosi

Una nova delegació de congressistes nord-americans ha aterrat aquesta tarda a Taiwan, només 12 dies després de la polèmica visita de la presidenta de la Cambra de Representants del Congrés dels EUA, Nancy Pelosi, considerada per la Xina com un dels afronts recents més greus contra les seves reclamacions de sobirania cap al territori.

La delegació es reunirà amb alts responsables de l’illa durant una trobada de dos dies, segons un comunicat de l’Institut Americà de Taiwan (l’ambaixada ‘de facto’ dels Estats Units al territori, autoproclamat com a independent).

El grup, de caràcter bipartidista i encapçalat pel senador demòcrata per Massachusetts Ed Markey, discutirà «les relacions bilaterals, la seguretat regional, el comerç, la inversió, el canvi climàtic i altres temes d’interès mutu».

El senador està acompanyat dels representants Alan Lowenthal, John Garamendi, Don Beyer i Aumua Amata Coleman Radewagen.

Poc abans de l’aterratge de l’avió amb els congressistes, el Ministeri de Defensa de Taiwan ha confirmat que 6 vaixells de guerra i almenys 22 avions de combat xinesos s’han aproximat a la línia de seguretat marítima del territori, en una acció que ha interpretat com l’enèsima exhibició de força de Pequín.

Concretament, el Ministeri ha confirmat que 11 dels avions de combat van arribar a travessar breument la mitjana que separa l’estret de Taiwan amb la seva zona de seguretat aèria, abans de fer mitja volta.

Com fa habitualment, Taiwan va respondre declarant una alerta a les seves forces i avisant els aparells xinesos que abandonessin el lloc immediatament, segons el comunicat del Ministeri, recollit en el seu compte de Twitter.

El president dels Estats Units, Joe Biden, havia descartat aquesta setmana que el Govern xinès vagi «més enllà» dels exercicis militars al voltant de Taiwan després de la polèmica visita de Pelosi.

Inquietud de Biden

«No estic preocupat, però m’inquieta que s’estiguin movent tant com ho fan», ha dit en relació amb les maniobres militars posades en marxa dijous passat per l’Exèrcit xinès a prop de l’illa.

El mandatari nord-americà, que ha insistit que la decisió de Pelosi d’anar a Taiwan va ser «només seva», ha assegurat que, en qualsevol cas, no considera que Pequín vagi «més enllà», amb la qual cosa ha descartat un augment més important de la tensió i un possible conflicte bèl·lic a la zona.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

Els vincles entre la Xina i l’illa de Taiwan es van trencar el 1949, després que les forces del partit nacionalista Kuomintang, encapçalat per Chiang Kai Shek, patissin una derrota a la Guerra Civil contra el Partit Comunista i es traslladessin a aquest arxipèlag.

Les relacions entre Taiwan i la Xina continental es van restablir només en l’àmbit empresarial i informal a finals de la dècada de 1980. La política fonamental del Govern xinès respecte a Taiwan és la reunificació pacífica sota el principi «un país dos sistemes».