Les batalles judicials del PP: 14 recursos d’inconstitucionalitat en tres anys

Els grups parlamentaris del PP en el Congrés i en el Senat han presentat en els últims tres anys almenys 14 recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis promogudes en el Congrés pel PSOE i Podem, però també contra les aprovades pels parlaments de comunitats autònomes no governades per aquesta formació política conservadora, com és el cas de Catalunya, Castella-la Manxa i el País Valencià, segons el recompte realitzat per aquest diari de les publicacions del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Les lleis d’educació, de l’eutanàsia, la modificació del Codi Penal en relació amb les penes de presó contra els piquets sindicals, l’establiment del règim jurídic aplicable al Consell General del Poder Judicial en funcions, l’ingrés mínim vital, la modificació de les normes d’igualtatd’oportunitats entre dones i homes, la modificació de la llei reguladora de les bases del règim local i la llei reguladora de les hisendes locals són algunes de les normes del Govern de Pedro Sánchez que almenys 50 diputats del PP, que és el número mínim que estableix la llei per intentar tombar una llei, han portat davant el Tribunal Constitucional perquè siguin anul·lades.

Parlaments autonòmics

L’ofensiva judicial del PP també ha buscat anul·lar lleis de Catalunya, el Parlament de la qual ha vist recorregudes les normes per a la creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, la llei d’emergència en l’àmbit de la vivenda i la de contenció de rendes en els contractes d’arrendament. En aquest últim cas, el Constitucional ha anul·lat diversos preceptes de la normativa aprovada pel Parlament.

El Constitucional també va estimar el recurs que van interposar 50 senadors del PP contra la llei de Pressupostos Generals de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa de 2020, que donava un nou text a la llei d’hisenda de Castella-la Manxa que segons els magistrats era «inconstitucional i nul».

Altres recursos del PP s’han dirigit contra normes del País Valencià, en aquest cas sobre sanitat i la llei que regula el fons de cooperació municipal dels municipis i entitats locals menors.

Administracions públiques

Quant als recursos i impugnacions entre administracions públiques, com podria ser el cas de la Comunitat de Madrid, si es decideix a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el reial decret llei d’eficiència energètica, en l’actual legislatura les comunitats han promogut 12 impugnacions (nou recursos i tres conflictes): Catalunya quatre, les Canàries, Galícia i el País Basc dues i Andalusia i les Balears una, segons les dades recollides per Efe de l’Informe sobre conflictivitat Estat – comunitats autònomes durant l’actual legislatura (de 3 de desembre del 2019 a 30 de juny d’aquest any), elaborat pel Ministeri de Política Territorial.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Per la seva banda, l’Estat ha plantejat 16 impugnacions (15 recursos i un conflicte positiu de competències) contra normes d’una desena de comunitats: Andalusia, Astúries, Canàries (2), Castella i Lleó, Catalunya (5), Galícia, Múrcia, Navarra, País Basc (2) i la Rioja.

Com en el cas de l’últim anunci de la Comunitat de Madrid, que ha justificat la seva iniciativa en què la norma del Govern està «posant en qüestió» les competències «pròpies», en la majoria dels casos és la suposada vulneració del règim competencial la causa de les impugnacions tant de l’Estat com de les autonomies. En molts casos, el diàleg en les corresponents comissions bilaterals ha evitat que la potencial conflictivitat arribés al Constitucional.