Interior va frenar el pla de Villarejo per deslliurar els Pujol de l’operació Catalunya

El Ministeri de l’Interior va frenar el setembre del 2014 les maniobres del comissari José Manuel Villarejo, que havia promès als integrants de la família Pujol que no serien inclosos en la investigació de l’operació Catalunya si col·laboraven contra la independència, segons confirmen a El Periódico de España fonts del Govern de Mariano Rajoy. Aquesta decisió d’Interior apareix reflectida a les agendes de Villarejo, màxim responsable de la investigació parapolicial que les clavegueres de la Policia van obrir sense aval judicial contra polítics independentistes catalans.

Les fonts relaten a aquesta redacció que, quan Interior va saber que Villarejo s’havia reunit en dues ocasions amb Josep Pujol, el ministre Jorge Fernández Díaz li va ordenar que cessés els seus contactes amb la família de l’expresident català, ja que ningú li havia donat «cap» instrucció al respecte: «Ni es reconeixia ni autoritzava ni recolzava cap conversa. Era un afer judicialitzat i nosaltres no teníem res a dir al respecte», explica la font. «Recordo que ell [Villarejo] s’ho va prendre molt malament i el ministre es va emprenyar molt al saber que havia mantingut aquesta reunió», conclou.

Les anotacions i gravacions publicades pels mitjans de comunicació evidencien que el que Villarejo com a Projecte Barna es va iniciar després d’una conversa que el comissari va mantenir amb la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Ella li va apuntar el nom de la llavors presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, que en una reunió gravada pel comissari va assenyalar els polítics i empresaris independentistes que havien de ser investigats per les seves presumptes actuacions corruptes. I entre els assenyalats es trobaven tots els integrants de la família Pujol, especialment el fill primogènit: Jordi Pujol Ferrusola.

«En nom del pare»

En concret, les anotacions posen data a les maniobres de Villarejo. Així, el 24 de setembre del 2013, va escriure: «Javier Iglesias. Veure’ns 11.30 dijous al seu despatx amb Josep P». L’endemà, el comissari va informar de la seva trobada al llavors número dos del Ministeri de l’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez: «Avís de cita JP amb Igles. Possibilitat de veure’ns demà». Un mes després, Villarejo apunta una cita amb Josep Puj. Aquell mateix dia, el comissari dona compte al seu cap, el director adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino, de l’«informe dels Pujol al qual Ruz no va fer cas. Pensar en opció de publicar».

Un any després, el 4 d’agost del 2014, Villarejo fa al·lusió en la seva agenda a una segona trobada amb Josep Pujol, també auspiciat per l’advocat Javier Iglesias: «Josep va trucar per negociar en nom del pare [Jordi Pujol Soley], quedem en organitzar trobada». El lletrat Iglesias havia sigut defensor, en el cas Gürtel, de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta. El seu nom apareix també en el cas Kitchen sobre l’espionatge a Luis Bárcenas, perquè es va reunir a la presó amb l’extresorer del PP, que va considerar que aquesta visita al centre penitenciari havia sigut una amenaça perquè no confirmés el finançament il·legal d’aquesta formació política.

Aquesta reunió va tenir lloc, sempre segons les agendes, un mes després, el 4 de setembre del 2014, dia en què el comissari va escriure: «Josep Pujol. Molt receptiu a tot. Contacto abans de veure Chisco [l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez] al matí a HHI. Proposta per veure el seu pare i fins i tot el seu germà gran abans de declarar. Quedem en continuar parlant». Tanmateix, en l’anotació posterior, en la qual Villarejo apunta el que li va dir a Francisco Martínez, no apareix res sobre la seva reunió amb Josep Pujol.

Anul·lar qualsevol contacte

L’endemà, el 5 de setembre del 2014, Francisco Martínez frena Villarejo, que anota al seu diari: «Truca anul·lant qualsevol contacte amb els Pujol. Diu que l’ordre és taxativa i que m’aparti». En el sumari del cas Pujol consta que 10 dies després, el 15 de setembre del 2014, van declarar com a investigats amb tota normalitat a l’Audiència Nacional Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona Mercè Gironés.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Tot el pla de Villarejo va saltar pels aires després de la declaració de Josep Pujol a l’Audiència Nacional, que va narrar a l’instructor de la causa, el magistrat Pablo Ruz, que el comissari li havia ofert la immunitat si col·laborava contra l’independentisme. «El que hem de fer és aturar aquesta bogeria. Ens heu de donar porqueria d’Esquerra Republicana. Ho esteu posant tot en perill», va dir el comissari al tercer dels set fills Pujol, que també va declarar al jutge que l’excomissari va intentar pressionar-lo assegurant que coneixia «activitats» presumptament irregulars que havia dut a terme amb el seu treball a Indra, segons la informació recollida per El País. En aquest sentit, una altra anotació, del 9 de setembre del 2014, apunta que, en la firma Indra, «estaven preocupats per allò de Josep Pujol».

Malgrat conèixer les reunions que Villarejo va mantenir amb Josep Pujol, el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va negar públicament la declaració que va fer a l’Audiència Nacional el tercer fill de l’expresident català. «Té dret a defensar-se i fins i tot a no dir la veritat», va concloure.