La Justícia autoritza l’entrega a Rabat d’un implicat en tràfic de migrants

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha autoritzat l’extradició al Marroc d’un ciutadà marroquí acusat de col·laborar amb una màfia que facilitava l’emigració irregular a Espanya de persones subsaharianes, segons consta en una interlocutòria del passat 19 de juliol a la qual ha tingut accés aquest mitjà. Els magistrats han canviat de criteri, ja que inicialment van rebutjar l’entrega a les autoritats de Rabat d’aquest ciutadà marroquí resident a Almeria, perquè l’ordre internacional de detenció marroquina l’havia dictat el fiscal general del rei alauita i no un òrgan judicial.

Segons el recurs presentat per les autoritats de Rabat, l’ordre internacional de detenció emesa per un fiscal en aquest país té l’efecte d’una ordre judicial, per això l’ordenament jurídic del Marroc no preveu la possibilitat legal que aquestes ordres de la fiscalia puguin ser homologades per un òrgan judicial.

El Marroc demana l’entrega del ciutadà marroquí resident a Espanya en el si d’un procediment penal seguit com a conseqüència d’una investigació iniciada el maig del 2020, dirigida per la Policia de Nador (ciutat situada a prop de la frontera amb Melilla), en què van ser detinguts diversos integrants d’una xarxa criminal dedicada a la migració irregular de persones d’origen subsaharià. Un dels arrestats va confessar que dirigia, des del 2014, una xarxa criminal especialitzada en l’organització de la migració irregular des de les costes de la regió de Tazaghine (situada entre Nador i Alhucemas).

Cases abadonades

Els testimonis dels interrogats van atribuir al reclamat, presumptament, formar part d’aquesta organització criminal. En concret, se’l va acusar d’allotjar des del 2014 en cases abandonades a la zona de Tazaghine els successius immigrants subsaharians que recorrien els serveis de la màfia.

La Fiscalia General del Rei del Marroc va explicar a les autoritats espanyoles que els súbdits de països subsaharians primer eren concentrats en immobles abandonats de la costa del país africà per posteriorment ser traslladats a Espanya en llanxes pneumàtiques. La màfia rebia en el moment de l’embarcament un pagament d’entre 1.500 i 1.900 euros de cadascun dels migrants.

La normativa marroquina preveu una pena privativa de llibertat per als fets que s’imputen al sospitós detingut a Espanya de fins a 15 anys de presó: mentre que a Espanya, completen els magistrats de l’Audiència Nacional, podria suposar un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers en el si d’una organització criminal, castigat amb pena de presó de 4 a 8 anys.

Sense delictes polítics

Malgrat tot, en aquest cas no es presenta cap dels motius per denegar l’extradició a Rabat, ja que el reclamat no té nacionalitat espanyola, no se’l persegueix per delictes polítics, els fets no estan prescrits, no s’han perpetrat a Espanya i no han sigut encara jutjats. I tampoc es donen els motius de denegació facultatius, previstos al conveni bilateral entre els dos països, ja que no es tracta de delictes militars o fiscals, i els fets no estan sent investigats a Espanya ni consta que hagin sigut jutjats en un tercer estat.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Una vegada que l’Audiència Nacional ha decidit ara estimar la petició d’extradició, l’última paraula la tindrà el Consell de Ministres, que és en última instància l’òrgan responsable de l’entrega d’aquest ciutadà marroquí resident a Almeria, ciutat en què va mirar de tramitar la seva residència a Espanya.

Tant el Marroc com Espanya mantenen que la mort d’almenys 23 migrants a la tanca de Melilla va estar incentivat per les màfies del tràfic de persones. Un dels eixos dels acords firmats entre el Marroc i Espanya en la visita del president del Govern, Pedro Sánchez, a Rabat, a principis d’abril, va ser la cooperació en àmbit migratori.