El TSJC tomba un altre recurs de Borràs per «manifest abús» en el procés

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat un altre recurs presentat per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per a qui la fiscalia reclama sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros per al presumpte falsejament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic i col·laborador seu, Isaías Herrero. L’acusació li atribueix un delicte de prevaricació administrativa i un altre de falsedat en document públic i se l’exculpa de malversació de fons i frau administratiu, infraccions penals que haurien incrementat la petició de pena de presó.

En aquesta ocasió, el jutge d’instrucció del cas, Carlos Ramos, ha inadmès a tràmit el recurs d’apel·lació presentat per Borràs contra la interlocutòria en què rebutjava la seva recusació per poder jutjar la presidenta del Parlament. La providència dictada pel magistrat afirma que «l’alt tribunal europeu ha declarat que les recusacions basades en motius d’ordre general i abstracte o amb manifest abús –és el cas de les invocades per la representació de Borràs– poden ser inadmeses raonadament pel mateix magistrat recusat, sense que això serveixi per qüestionar la seva imparcialitat».

Els últims cartutxos

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Borràs està esgotant els últims recursos que té per evitar asseure’s al banc dels acusats. L’únic tràmit que li queda perquè això passi és l’obertura del judici oral. Quan es dicti, la causa serà remesa a les defenses dels tres imputats (un ja en va quedar exclòs) perquè presentin les seves qualificacions. Després d’això, el TRSJC fixarà la data del judici. Quan es dicti l’obertura del judici oral s’obrirà el debat polític sobre la continuïtat o no de Borràs al capdavant de la Cambra catalana.

«És precisament pensant en la dignitat del Parlament que considero que no he de dimitir», va deixar anar a principis de mes en un discurs, intentant emmarcar el seu cas en la «persecució a l’independentisme», posant en dubte la instrucció i carregant contra les forces polítiques –entre les quals, ERC i CUP– per reclamar el seu cessament «aprofitant l’autoritària acció de la justícia espanyola com a excusa». «No tinc cap intenció de fer un pas al costat com m’exigeixen els que amb poca capacitat per dissimular em volen apartar de la vida política», va reblar.