Violades per la seva parella: la urgència d’acabar amb una violència oculta

Gairebé el 8% de les dones de més de 16 anys que viuen a Espanya han sigut violades per la seva parella o exparella, el triple de les violades per un desconegut. La violència sexual en l’àmbit íntim continua oculta i infradetectada. Ara, un equip d’investigadores espanyoles ha descobert que el perfil de víctima de violència sexual en la parella presenta certes diferències respecte a les de violència física o psicològica, per això insten a analitzar aquest fenomen per protegir les dones de forma més eficaç.

L’edat, la situació laboral, el nivell econòmic, la maternitat o l’existència de discapacitat són factors rellevants en la prevalença de la violència sexual en la parella, on les agressions sexuals es cometen més que per altres agressors. Així ho asseguren científiques de la Universitat Complutense de Madrid, del Consorci de Recerca Biomèdica i en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública i de l’Escola Andalusa de Salut Pública en una recerca publicada a la revista International journal of environmental research and public health.

«A Espanya, més dones han sigut violades per una parella al llarg de la seva vida (7,8%) que per altres persones (2,2%). Als Estats Units, s’estima que el 45,5% de les dones que han sigut víctimes de violació van ser violades per una parella actual o passada. [...] Un dels mites més nocius sobre la violació és que és un acte perpetrat per un desconegut i l’estigma que caracteritza l’abús domèstic com un assumpte privat més que com un comportament criminal que hauria de rebre l’atenció de les forces de l’ordre», alerta l’article científic.

L’objectiu d’aquest estudi era analitzar la prevalença de la violència sexual a Espanya i perfilar les característiques sociodemogràfiques que presenten les dones que la pateixen (tant les que la denuncien com les que no), amb la vista posada a millorar tant la detecció com les campanyes de conscienciació i sensibilització per a la seva prevenció, segons explica una de les responsables de la recerca, Guadalupe Pastor-Moreno.

Es va procedir a estudiar tres cares diferents de la violència sexual: la que s’exerceix dins de la parella, la que es dona fora d’una relació íntima i l’assetjament sexual. Per a cada una es van perfilar les característiques més comunes de les víctimes a partir de les dades de la Macroenquesta de Violència sobre la Dona del 2019 (elaborada a partir de gairebé 10.000 enquestes de dones de 16 anys o més que viuen a Espanya). Els científics van encreuar les dades alliberades pel Ministeri d’Igualtat i van portar a terme «anàlisis més complexes» per fer una panoràmica d’aquesta realitat.

Un perfil diferent

El treball és especialment rellevant per com aprofundeix en l’estudi de les violacions en l’àmbit de les relacions íntimes, una forma de violència de gènere que se sol mantenir oculta i està infradetectada en comparació amb la física o la psicològica, assenyala Pastor-Moreno.

«Les violacions en l’àmbit de les relacions íntimes han de ser investigades i analitzades en més profunditat. [...] Les campanyes que posen èmfasi en la necessitat de denunciar estan associades amb la violència física i és necessari un èmfasi més gran en la violència sexual en les seves diverses manifestacions», sol·liciten les investigadores a l’article científic.

El perfil de la víctima de la violència sexual en la parella difereix del que sol traçar-se de les víctimes de la violència de gènere: «Les dones més joves i treballadores presentaven més risc de patir violència sexual per part de la parella. En estudis que analitzen la violència de gènere en general, els grups de més risc eren els de dones aturades i jubilades, cosa que mostra que quan la violència sexual s’estudia de forma separada d’altres tipus de violència apareixen perfils més específics» de víctimes.

També ser mare (augmenta el risc amb els fills) i tenir un menor nivell d’ingressos estava associat amb aquest tipus de violència masclista, cosa que sembla indicar que les dones que pateixen violència sexual d’una parella tenen més dificultat per a una independència econòmica i emocional i, per tant, per deixar enrere la relació violenta. Un altre factor de risc és la discapacitat i el nombre de persones que viuen a la llar.

Una violència normalitzada

Pastor-Moreno detalla que l’edat de les víctimes de violència de gènere en general (no sexual) sol ser més alta, i la hipòtesi que estudia l’equip és que en el cas de violència sexual hi ha una menor normalització entre les més joves, que disposen de més informació i tenen més facilitat per reconèixer-la.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La majoria de víctimes no denuncien i els motius que esgrimien per no fer-ho és que havien resolt soles l’assumpte o havien deixat aquesta relació (61,7%), que no consideraven els fets rellevants o no sabien que podien denunciar-los (38,3%) i els sentiments de culpa, vergonya o por de no ser cregudes (24,1%).

La investigadora incideix que la violència sexual en la parella es manté oculta i infradenunciada, i que la falta de dades sobre aquest fenomen dificulta el treball de detecció i atenció de les víctimes. «Probablement, la violència sexual és la més normalitzada en la parella, molt més que la física o la psicològica. Són necessàries campanyes dirigides no només a la població en risc, les dones, sinó als presumptes i potencials agressors. [...] Caldria explicar-los als homes des de la infantesa quin tipus de comportaments són violència sexual i què significa el consentiment», conclou.