Europa avala parcialment la reforma espanyola sobre la relació Fiscalia-Govern que es va retirar per falta de suports

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va donar a conèixer el 13 de juliol el seu esperat informe sobre l’Estat de Dret de la UE, que va tornar a apuntar al «preocupant» bloqueig que arrossega el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de fa més de tres anys i mig, però també es va referir a la Fiscalia General de l’Estat, remarcant que «continuen sorgint interrogants» sobre l’autonomia respecte del Govern central.

Malgrat això, l’informe valora positivament la iniciativa presentada l’abril del 2022 –mitjançant esmena a la reforma de llei concursal– que preveu «una regulació més gran de les relacions» entre el Govern i la Fiscalia General de l’Estat.

Aquesta esmena, l’aprovació de la qual hagués suposat també ascendir la fiscal general, Dolores Delgado, a la categoria més alta de la carrera fiscal i modificar les relacions entre aquesta institució i el Govern, va ser retirada abans de discutir-se el projecte legislatiu, per falta de suport parlamentari.

Fonts de la Fiscalia General expliquen a ‘El Periódico de España’ que, per sobre d’altres consideracions, cal valorar que l’organisme europeu consideri al seu informe que, si s’implementen, les mesures serien considerades «un avenç» que respondria a les inquietuds plantejades a l’informe sobre l’Estat de Dret del 2020 i també pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), que depèn del Consell d’Europa.

Tots dos informes al·ludien, efectivament, a la necessitat que el nostre Estat avancés en transparència en el marc de les relacions entre la Fiscalia i el Govern, en el sentit que les comunicacions es realitzin per escrit, i aquest punt es va incloure a l’esmena plantejada.

Ara bé, Europa no apuntava res en relació amb altres punts de la proposta socialista que van ser els que van causar més polèmica i, en darrer terme, van portar a la seva retirada: modificar l’article 9.2 de l’Estatut Fiscal perquè qui ocupi el càrrec de fiscal general pugui informar el Govern «per la seva pròpia iniciativa», no només quan aquest ho sol·liciti; i assegurar, a més, un lloc a Dolores Delgado en la màxima categoria de la carrera fiscal quan sigui cessada del seu càrrec.

La pretensió del Govern, sumant totes aquestes iniciatives a la mateixa esmena, va aixecar fortes crítiques de l’oposició i fins i tot del soci minoritari del Govern, Unides Podem, i de diversos aliats parlamentaris. Això va obligar a retirar la iniciativa, que a més s’incloïa en una llei totalment aliena a la carrera fiscal i dirigida a traslladar la directiva de la Unió Europea sobre reestructuracions de deute i prevenció d’insolvències. 

Comunicació per escrit

Les directrius europees, en tot cas, veuen positiu que s’avancés en la millora de la relació entre el Govern i la Fiscalia General, mitjançant la implantació de comunicacions per escrit. El punt, si es quedés aquí, obtindria el suport majoritari de la carrera fiscal, tal com han manifestat a aquest diari fonts de la majoritària Associació de Fiscals (AF). La mateixa ministra de Justícia, Pilar Llop, va al·ludir a les recomanacions del GRECO quan l’esmena va ser presentada.

L’informe de la Comissió Europea fa altres al·lusions a la Fiscalia, com que «continuen sorgint interrogants sobre l’autonomia de la fiscalia respecte del Govern». No obstant, no és del tot negatiu, ja que destaca l’aprovació el maig passat d’un nou reglament intern que estableix un marc regulatori en matèria disciplinària per als fiscals, tal com havia sigut recomanat pel GRECO.

Entre els punts a millorar, hi ha la necessitat d’una reforma més àmplia de l’Estatut Fiscal referit al temps de mandat del fiscal general, que actualment cessa quan ho fa el Govern. Això pot «afectar la percepció d’independència», considera Europa.

L’informe sobre l’Estat de Dret inclou sis recomanacions, en què la primera és la de «reforçar l’estatut del fiscal general, en particular referent a la separació del seu mandat del Govern, tenint en compte els estàndards europeus sobre independència i autonomia de l’acusació», per davant de la relativa a la renovació del Consell General del Poder Judicial.

Denúncia d’AF

Notícies relacionades

Junts s’obre a facilitar el decret d’habitatge del Govern si permet desgravar les hipoteques

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Els punts més polèmics de l’esmena que va acabar decaient van ser denunciats per l’Associació de Fiscals (AF) davant el mateix comissari Reynders. Segons el parer d’aquesta associació, es tractava de reformar l’Estatut Fiscal per la porta del darrere, a l’incloure’s a l’esmena número 603 a la reforma de la llei concursal que es tramitava llavors al Congrés. 

«Ens trobaríem davant una fiscal general de l’Estat, proposada per un Govern que presideix la mateixa persona que la va fer ministra, amb qui va compartir llista i projecte electoral, que podrà informar el Govern dels assumptes que consideri d’especial rellevància, sense que hagi de deixar constància per escrit dels informes que dirigeixi al Govern amb aquest objectiu, ni per descomptat donar-los a conèixer públicament», adduïen.