Debat al Congrés

Recta final per a la nova Llei de Memòria mentre la dreta agita les víctimes d’ETA

Recta final per a la nova Llei de Memòria mentre la dreta agita les víctimes d’ETA

Canal Parlamento

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

La Llei de Memòria Democràtica ha passat la seva última cocció parlamentària al Congrés abans que, aquest mateix dijous, sigui votada. I en les últimes intervencions dels grups parlamentaris sobre el projecte ha quedat constatada una utilitat lateral que té la presència de Bildu entre els seus suports: permet a l’oposició de dretes parlar d’ETA i els seus crims, en comptes de parlar dels desapareguts i els captius del franquisme. 

Mentre el Govern i la majoria de l’esquerra parlamentària llançava els seus últims arguments en defensa de l’articulat, Partit Popular i Ciutadans agitaven el record d’ETA, intensificant els populars la mobilització de les víctimes del terrorisme que s’organitzen en la seva òrbita. Tant, que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, s’ha vist obligat a sortir al pas i recordar des del faristol: «Aquest Govern està sempre amb totes les víctimes, amb totes, acompanyant-les i ajudant-les, i no tractant d’utilitzar-les».

Ha afirmat el ministre Bolaños que «aquesta llei fa Espanya més humanitària», i ha emfatitzat: «La llei de Memòria diu el que diu, i no diu el que alguns diuen que diu».

Reunió amb víctimes

Mentre la nova Llei de Memòria entrava al carril final de la seva tramitació a la Cambra baixa, el Partit Popular consolidava el seu recurs a les víctimes del terrorisme com a nou parapet contra el projecte. Va ser mentre començava el debat sobre el dictamen sobre l’articulat. Sense deixar entrar-hi la premsa, el PP convocava 19 associacions de víctimes del terrorisme –la majoria branques regionals d’una de sola, l’AVT– i les posava en una sala de la Cambra per «reivindicar l’esperit d’Ermua», diu una nota que ha distribuït el partit, que no oculta, sinó relata, que han fet coincidir aquest acte amb la celebració del debat sobre la llei de Memòria. 

A fora, al pati del Congrés, protestava l’ex ‘lehendakari’ socialista Patxi López: «El PP les manipula. ¿Què té a veure la Llei de Memòria amb les víctimes d’ETA? ¡Té a veure amb la Guerra Civil i la dictadura, punt!». López recordava que «l’impuls del PSOE» va donar a llum a la Llei de Víctimes del Terrorisme i al Centre Memorial de Víctimes, que des del juny del 2021 escampa la seva adolorida didàctica des de Vitòria.

A dins, a l’hemicicle, el grup popular va encarregar l’explicació i defensa de la seva oposició frontal a la llei, a Jaime Mateu Isturiz, fill i nebot d’assassinats per ETA, que ha recordat aquest tràgic tret biogràfic al començament de la seva intervenció.

Ha dit Istúriz que «aquesta llei serà anomenada llei Bildu o llei de la memòria totalitària». Només l’admissió d’una esmena proposada per Bildu –la que estén el període de revisió fins a 1983– «és suficient per rebutjar-la». O sigui, no «es pot permetre que els testaferros del terrorisme escriguin la història de les seves víctimes», ha argumentat.

Istúriz ha acabat advertint: «Com que aquesta llei provoca profunda repugnància, quan arribi a la presidència el senyor Alberto Núñez Feijóo per descomptat la derogarem, i amb gran alegria». 

Suport amb peròs

El suport final d’Esquerra Republicana fa possible la promulgació de la llei, però els republicans s’han dedicat bona part del seu temps d’intervenció a assenyalar la seva absència d’entusiasme per les carències que detecta en l’articulat.

Recordant Salvador Puig Antich, la seva execució a garrot i algunes de les seves paraules finals, la diputada Carolina Telechea avisava que «el dia que es faci justícia de veritat, la llei tindrà el segell de qualitat d’Esquerra Republicana».

Notícies relacionades

A aquest procés final hi assistien des de la tribuna del Congrés figures del moviment memorialista com l’advocat Eduardo Ranz, el dirigent comunista Víctor Díaz Cardiel, empresonat pel franquisme, i Nelia Camacho, filla del sindicalista Marcelino Camacho, a qui, sent petita, visitava a la presó de la dictadura.

Des dels seus seients han sentit el diputat sevillà de Vox Francisco José Contreras reivindicar els fastos que va organitzar el franquisme el 1964 per celebrar «vint-i-cinc anys de pau i prosperitat», i el recinte funerari de la vall de Cuelgamuros com a «monument a l’agermanament dels caiguts dels dos bàndols».