Una acta revela que el lletrat major va avisar Laura Borràs que no podia acceptar el vot de Lluís Puig

Dimecres, 6 d’abril, la Mesa es va reunir al finalitzar la sessió de control al Govern i al president, Pere Aragonès, i va acordar tombar les peticions de reconsideració del PSC, Cs, el PPC i Vox, que havien sol·licitat que es repensés l’admissió de la delegació del vot de Puig. En la Junta de Portaveus posterior, el lletrat major del Parlament, Miquel Palomares, va tornar a advertir els independentistes de les possibles conseqüències judicials en les quals podia derivar l’acceptació del vot anul·lat de l’exconseller. Però, malgrat tot, Borràs va seguir endavant i va computar verbalment el vot.

Segons l’acta de la sessió, el lletrat va recordar que la sentència del TC del 27 de juny resol un recurs d’empara del PSC contra l’acceptació de la delegació del vot acordada per la Mesa el 25 i el 26 de març. Palomares, segons queda recollit, va assegurar que el TC va declarar que s’havia vulnerat el dret de participació política, que els acords quedaven anul·lats i que el tribunal «circumscriu els efectes de la nul·litat exclusivament a aquests acords que es preveien per a unes sessions plenàries determinades».

Els precedents

Ara bé, el lletrat major continua recordant que hi ha jurisprudència: «Dels raonaments jurídics de la sentència, que es fonamental en la seva decisió, es desprèn una doctrina, reiterada en dues sentències recents més, en els casos de les delegacions de Carles Puigdemont i Toni Comín, que estableix que els motius o supòsits que poden fonamentar una delegació de vot s’han d’interpretar de forma restrictiva atès el principi constitucional de personalitat i indelegabilidad del vot i que el supòsit d’incapacitat allargada fa referència a situacions imprevisibles que no depenen de la voluntat dels diputats».

Notícies relacionades

Laura Borràs es nega a dimitir i desafia ERC i la CUP a fer-la fora del Parlament

Laura Borràs accepta el vot de Lluís Puig amb un pacte que eximeix els funcionaris

Palomares conclou que precisament, al tenir constància d’aquestes sentències anteriors, hi ha «doctrina constitucional» segons la qual la delegació del vot de Puig «no es pot fonamentar en el supòsit d’incapacitat allargada» perquè segons el TC el diputat «ha decidit eludir l’acció de la jurisdicció penal espanyola».

És llavors quan ERC, Junts i la CUP exhibeixen la seva disconformitat amb aquest criteri i opten per tombar la reconsideració del vot, perquè els independentistes s’acullen al fet que la delegació que està anul·lada pel tribunal és la de març del 2021 però no la vigent, que té data d’octubre del 2021, tot i que tant els lletrats com el PSC opinen que la primera estableix jurisprudència sobre la segona.