Acció penal

Aragonès es querella contra l’exdirectora del CNI pel ‘Catalangate’

  • L’acció penal es dirigeix també contra NSO, l’empresa que fabrica el ‘software’ que permet l’espionatge

Aragonès es querella contra l’exdirectora del CNI pel ‘Catalangate’

Efe

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentarà en les pròximes hores una querella contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Investigació (CNI), Paz Esteban, i l’empresa NSO Group per l’espionatge del qual va ser víctima. Segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, és «una obvietat» que el CNI està darrere de l’espionatge al president i a altres líders independentistes, i per això la querella es dirigeix contra la seva màxima dirigent quan es van produir les incursions al telèfon mòbil d’Aragonès. També apunta a la companyia israeliana que fabrica el ‘software’ Pegasus, el que es va utilitzar en aquests atacs.

La querella, que es presentarà «com a molt tard demà» dimecres, arriba quan Aragonès i Pedro Sánchez continuen negociant una reunió cara a cara que tindrà lloc abans que acabi juliol, i busca identificar els qui van infectar el mòbil del president català. La Generalitat creu que poden haver-se comès diversos delictes en el ‘Catalangate’, relacionats amb la intrusió no autoritzada en dispositius privats, la intercepció de comunicacions i l’espionatge informàtic. Han treballat en la querella els serveis jurídics de la Generalitat i l’advocat Andreu Van den Eynde, que va ser un dels defensors dels líders independentistes encausats per l’1-O al Tribunal Suprem.

La portaveu del Govern ha remarcat que Aragonès «va ser atacat en almenys quatre ocasions». Les dates d’aquestes incursions, ha afegit, «coincideixen amb múltiples esdeveniments» d’interès polític a partir del gener del 2020, com la inhabilitació de Quim Torra o les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez.

La Generalitat vol saber «qui disposa de Pegasus, qui l’utilitza i contra qui s’ha utilitzat», entre altres coses. I apunta contra Paz Esteban, a qui el Govern va cessar al maig després que comparegués en la comissió de secrets oficials del Congrés i admetés que el CNI havia espiat amb autorització judicial 18 dirigents independentistes. «Les autoritzacions judicials han d’estar motivades per la sospita d’algun fet delictiu», han recordat aquest dimarts des del Govern.

Notícies relacionades

La querella es dirigeix també contra NSO perquè, segons l’opinió del Govern, aquesta empresa hauria de disposar d’eines per controlar l’ús que es fa del seu ‘software’ per espiar dispositius mòbils. A més, la portaveu del Govern ha assegurat que l’acció penal s’estendrà a qualsevol altra persona que la instrucció assenyali com a responsable de l’espionatge. 

Poc després de l’anunci, el president de la Generalitat ha escrit un missatge a Twitter en què insistia que «l’espionatge i la vulneració de drets fonamentals no quedarà impune» i afirmava que presenta la querella per «depurar responsabilitats pel ‘Catalangate’». Afegia: «La vulneració del secret de les comunicacions per a un ús polític no és acceptable en una democràcia. Ni un pas enrere en la defensa dels drets fonamentals».