Ciutadans afina la seva refundació: partit de veta i mirant a les classes mitjanes joves

El desastre electoral andalús ha donat l’accelerada definitiva a un pla estratègic que l’equip d’Inés Arrimadas feia temps que hi treballava per intentar sobreviure al pròxim cicle electoral. Miraven especialment a les generals, però els temps ja apunten a les autonòmiques i municipals del mes de maig. La presidenta del partit va reunir aquest dilluns el seu comitè executiu i el consell general (màxim òrgan entre congressos) per deixar clares les seves intencions: no s’aferra al càrrec i estarà al capdavant de la formació fins que completi aquest procés, sempre a disposició de la militància.

Cap dels principals dirigents qüestiona el seu lideratge, però en la formació s’escampa la sensació que és l’última bala que tenen per gastar. Ara sí, tota la carn està posada a la graella. El fracàs a Madrid i Andalusia (i la pírrica supervivència a Castella i Lleó) donaran pas a una nova etapa en què probablement el partit canviï de sigles i de nom. Que el canvi sigui visible i creïble és el més important. Hi haurà un canvi en el programa, «una revolució de dalt a baix» expliquen alguns dels implicats, que pretén convertir Ciutadans en un partit de veta, centrat en algunes banderes i que ja no competeix amb PP i PSOE d’igual a igual.

El pla estratègic, al contingut del qual només tindran accés algunes persones per ara, planteja centrar els esforços en propostes molt concretes, «disruptives» en alguns casos, i que miren a un ‘target’ concret de gent. Essencialment, un dels objectius són les classes mitjanes joves, d’entre 35 i 45 anys aproximadament, que en aquest moment pateixen les conseqüències de les polítiques dirigides a la resta de la població. O que en molts casos, reconeixen en el partit, «se segueixen sentint orfes».

Hi ha un exemple que es repeteix al quarter general dels taronges i que resumeix a la perfecció la idea. Les pensions centren en aquest moment l’interès dels grans partits a Espanya. De fet, PP i PSOE són conscients que sense els pensionistes serà difícil guanyar unes eleccions. La reforma plantejada pel Govern de Pedro Sánchez que el PP critica amb duresa (vincular les pensions a l’evolució de l’IPC en un moment en què la inflació continua marcant màxims) ha de comptar amb l’aval final de Brussel·les i, sobretot, deixa molts dubtes sobre la sostenibilitat del sistema.

Els populars s’hi manifesten en contra però, fins ara, no discuteixen que sigui possible fer aquesta pujada. El nou Ciutadans, amb aquesta refundació, podria posar en dubte aquesta idea. Posar negre sobre blanc «coses que no poden ser i que ningú s’atreveix a dir», reconeixen en l’entorn de Arrimadas, recuperant la veritable essència del partit, des dels seus orígens a Catalunya a la seva presència en l’àmbit nacional quan, per exemple, van qüestionar la quota basca: «La valentia de dir les coses tot i que hi hagi molts sectors a qui no sembli bé». 

La mateixa Arrimadas ho va dir en la seva compareixença d’aquest dilluns: «Molts espanyols volen tenir un projecte valent i assenyat. Tenen el dret de votar un partit així i nosaltres el deure històric de fer-ho possible». 

Percentatge de vot limitat

Aquesta és la idea i les pensions, un dels exemples. Però la qüestió és que Ciutadans anirà ara a buscar banderes concretes, sense obsessionar-se per tocar-les totes i comptant que el seu abast és limitat: la d’un percentatge de vot concret, que pot oscil·lar entre el 10 o el 20 per cent i que pretén tornar la utilitat a la política. 

Si alguna cosa va tenir clara Arrimadas a l’agafar les regnes de la formació després de la marxa d’Albert Rivera és que no podien continuar pensant a competir amb PP o PSOE i que podia ser molt més útil tenir un número determinat d’escons, tot i que fos petit, però decisiu, com passa amb altres formacions al Congrés, per influir més en les polítiques de cada Govern.

Villacís, coordinadora

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En aquest procés de refundació, Arrimadas ha creat un nou comitè, la coordinació del qual estarà en mans de Begoña Villacís. La vicealcaldessa de l’Ajuntament de Madrid és en aquests moments el principal actiu institucional del partit, després de la sortida de la formació de tots els governs autonòmics en què va entrar el 2019.

El seu paper al capdavant d’aquest nou càrrec no és fútil i suposa també la seva implicació total en el projecte. Quant a la representació, el diputat malagueny Guillermo Díaz, un dels principals referents d’Arrimadas en el partit, se’n farà càrrec. També hi haurà Mariano Fuentes, regidor d’Urbanisme al consistori madrileny i artífex del pacte de Govern que van firmar Villacís i José Luis Martínez-Almeida fa tres anys. La diputada valenciana María Muñoz, una altra de les principals dirigents en l’actualitat i responsable econòmica, forma part del comitè, així com l’eurodiputat Adrián Vázquez, ferm defensor de l’espai liberal i crític en els últims temps amb algunes decisions.