Les dues versions del cas Oltra

Oltra va sol·licitar el 5 de juny l’arxiu de la investigació. «No existeixen indicis objectius de criminalitat que justifiquin l’obertura d’un procés penal», va al·legar. El TSJ va confirmar el 16 de juny l’obertura de diligències contra ella.

En el seu al·legat, la defensa d’Oltra considerava que en l’exposició raonada del titular del Jutjat d’Instrucció 15 perquè fos investigada pel TSJCV «no es concreten quins fets han sigut comesos per la vicepresidenta i consellera ni quina és la il·licitud d’aquests fets». Uns dubtes als quals ja havia respost la Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana en un escrit de l’1 de juny que no va ser notificat a les parts fins al dia 9. La fiscal superior detallava els indicis de la comissió de tres presumptes delictes comesos suposadament per la consellera i els tretze investigats, funcionaris i treballadors de l’Institut Espill i del centre d’acollida de menors Niño Jesús, on vivia la menor. Arguments que el TSJ, en la seva resolució del 16 de juny, accepta, tot i que matisa que és «cert que no existeix prova directa» que relacioni els singulars tràmits [del cas] amb l’aforada [Mónica Oltra], però sí que es presenten indicis plurals que en principi fan pensar que van ser orquestrats amb la finalitat [...] de beneficiar la situació processal del marit de la senyora Oltra o mirar de protegir la seva carrera política». Levante-EMV, diari integrant del grup Prensa Ibérica, igual que aquest mitjà, reprodueix els arguments esgrimits fins ara per la Fiscalia Superior, pel Jutjat d’Instrucció número 15, pel TSJ i per la vicepresidenta del Consell.

Prevaricació: indicis de la Fiscalia Superior

Per la Fiscalia Superior, el delicte de prevaricació únicament seria imputable a Mónica Oltra. «L’exposició raonada [del Jutjat d’Instrucció núm. 15] adverteix que es va seguir a la Conselleria d’Igualtat una directriu d’ocultar els fets i, quan van sortir a la llum, amb la finalitat de desacreditar la víctima i desvirtuar el seu testimoni, negant la seva credibilitat». Una «idea directora» que, segons el parer de la fiscal superior, «va suposar, indiciàriament, una ordre verbal d’Oltra dirigida a tots els funcionaris investigats, dels quals era superior jeràrquica, perquè actuessin incoant una informació paral·lela a la judicial per desvirtuar la credibilitat de la menor».

La resposta de Mónica Oltra. La vicepresidenta Mónica Oltra responia a aquestes sospites de forma anticipada en la seva compareixença en les Corts del 21 d’abril de 2021. «Mai em passaria pel cap, ni a mi ni a ningú del meu equip, donar cap consigna, indicació ni fer cap insinuació, en relació amb el seu exercici professional, a un treballador o treballadora de l’administració pública. Però, diré més, tampoc ho haurien acceptat ni tolerat. Qui afirma això desconeix la qualitat professional del col·lectiu al qual desqualifica». Sobre les «insinuacions» que «en aquest procés s’ha actuat al meu dictat», la consellera va al·legar que no va poder donar ordres sobre uns fets que es van denunciar el febrer de 2017, dels quals ella no es va assabentar fins al 4 d’agost de 2017 per una citació judicial dirigida al seu llavors marit a la casa on vivien tots dos.

Abandonament de menors: indicis de la Fiscalia, del Jutjat d’Instrucció número 15 i del TSJCV

Un delicte que la Fiscalia Superior considera imputable a la vicepresidenta Oltra i als tretze investigats. «El fet de no denunciar els abusos davant la Policia, la Fiscalia de Menors i l’Administració de Justícia va suposar un incompliment flagrant, arbitrari, sense cap justificació legal i molt greu dels deures d’un tutor amb el seu pupil». Una denúncia que va trigar quatre mesos a presentar-se (inicialment es va contactar amb agents del Grup de Menors –Grume– de la Policia, tot i que la menor no va voler denunciar). I que, segons el parer de la fiscal superior, va posar «en greu perill la formació de la menor. La noia estava en gravíssima situació de risc i amb l’actuació de la conselleria i altres intervinents el risc no només es va mantenir, sinó que es va poder agreujar amb la reincorporació de l’educador investigat, una mesura inadmissible en l’organisme, que té legalment encomanada la tutela de la menor».

El «colofó» a aquesta actuació va ser la «confecció de l’expedient informatiu amb la finalitat de desvirtuar la versió de la menor», obert l’agost de 2017, i que la sentència que va condemnar l’exmarit d’Oltra i el jutge d’Instrucció número 15 consideren un expedient «parajudicial» impulsat per desacreditar la menor. Pel que fa a aquest expedient, hi ha controvèrsia sobre qui va instar la seva obertura a la Conselleria d’Igualtat.

Davant la falta de «prova directa» contra Oltra, els magistrats del TSJ i de la Fiscalia Superior contraposen les «declaracions públiques efectuades per Oltra en les quals s’atribueix l’ordre de la incoació de l’expedient reservat (per investigar els abusos del seu marit sobre la menor) i que els magistrats consideren «indicis plurals». La vicepresidenta del Consell va assegurar als periodistes el 7 de març que «aquest informe, l’expedient, el vaig encarregar jo, deixin la gent en pau».

La resposta de Mónica Oltra. Sobre la presumpta directriu als treballadors i funcionaris, Oltra va respondre en el seu escrit de defensa que «en el present cas no apareix la intervenció directa i personal de l’esmentada aforada [amb referència a Oltra], sinó que es realitza una mera al·legació de ser, en la seva condició de consellera, superior jeràrquicament dels funcionaris, que tenien coneixement del que havia explicat la nena». La defensa d’Oltra assenyala que l’actuació dels funcionaris entre abril i juny de 2017 va ser «atípica» però no hi va haver, per part d’ella, «cap intervenció ni coneixement dels fets».

Durant la seva intervenció en les Corts va revelar que el seu exmarit treballava al centre Niño Jesús «des de 2010, quan encara faltaven cinc anys perquè jo fos consellera d’Igualtat». «Per responsabilitat política i exigència ètica –va continuar–, a l’arribar a la conselleria vaig comunicar el fet que, qui era legalment el meu marit en aquell moment, treballava al centre Niño Jesús. Ho vaig fer verbalment i per escrit: ‘Tot i que és un simple assalariat, sense funcions directives, de gerència ni executives, entenc que s’imposa un deure d’abstenció per la meva part de les decisions que afecten l’esmentat centre, així com no intervenir en cap assumpte que tingui relació directa amb ells.’ Per tant, rigor, transparència, higiene professional i cap tracte de favor». Una afirmació que recollia la interlocutòria del TSJ de dijous i que planteja un dubte que Oltra haurà de resoldre el 6 de juliol. Si tant al centre de menors com a la Conselleria d’Igualtat coneixien el seu parentiu i relació, ¿per què ningú la va avisar dels greus fets del qual s’acusava el seu llavors marit?

Sobre la convivència de la menor i el monitor, Oltra va assegurar a les Corts que «des del moment en què el centre té coneixement de la denúncia, el febrer de 2017, fins al judici, no hi torna a haver contacte». La menor va ser traslladada per ordre de la Fiscalia a un altre centre l’agost de 2017 i el monitor va ser acomiadat després de la segona sentència condemnatòria.

Respecte a l’expedient «parajudicial», Oltra va defensar a les Corts que «ni va ser paral·lel, ni parajudicial. L’actuació de la conselleria s’empara en la llei. Hauríem incomplert la nostra obligació si no haguéssim incoat aquest expedient. I això no ho dic jo. Qui ho diu és el TSJ en la interlocutòria del 28 de febrer de 2020, que arxiva la querella que l’educador de Segorbe va presentar contra mi i que diu literalment: ‘Resulta lògic que, després de la denúncia dels fets referits, s’incoï el corresponent expedient administratiu i a continuació es posi en coneixement de la fiscalia provincial competent’. I això que diu el TSJ és exactament, senyories, el que es va fer.»

Omissió perseguir delictes: què en diu la Fiscalia Superior

El delicte de l’omissió del deure de perseguir delictes seria indiciàriament imputable a tots els investigats. «Els intervinents van deixar de complir expressament la seva obligació, com a encarregats de la custòdia i tutela de la menor, de posar en coneixement de la Policia, de la Fiscalia de Menors i de l’Administració de Justícia els abusos manifestats per la jove, ocultant-los durant més de quatre mesos fins que, per causes alienes a la conselleria, la Policia (Grume) i la Fiscalia van tenir coneixement d’aquests abusos».

La resposta de la vicepresidenta. Segons va explicar Mónica Oltra a les Corts el 21 d’abril, «l’únic protocol, entre cometes, que existia [el febrer de 2017] és una nota escrita per una psicòloga de la direcció territorial en relació amb la manera de procedir respecte a la derivació de nens i nenes a l’Institut Espill. És un correu electrònic del 24 de juny de 2015. Jo encara no era vicepresidenta. El correu electrònic assenyalava: ‘Si en les conclusions de l’informe Espill es diu que és creïble l’existència d’abusos per part d’un adult i es desprèn dels fets que podrien ser constitutius de delicte, ho posarem en coneixement de la fiscalia provincial amb el model d’ofici. Si el presumpte agressor és un menor amb responsabilitat penal, a part d’oferir-li tractament psicològic es valorarà si es comunica a la fiscalia de menors. Potser s’hauria de veure cas per cas’». «I ja està, senyories –va continuar Oltra en la sessió de les Corts. Res més que això. No existia res més. Un simple correu electrònic. Només si es considerava que el relat tenia credibilitat, des de la direcció territorial es remetia el cas a la fiscalia. Si no, no es feia. Aquest era el protocol que se seguia».

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Sobre l’actuació dels responsables del centre privat en el qual residia la menor, Oltra va assegurar a les Corts: «¿Al centre Niño Jesús s’activen els protocols? Sí. ¿Informen en la direcció territorial de la conselleria? Sí. ¿Protegeixen la denunciant? Sí. Aparten l’educador de l’adolescent. ¿Ho comuniquen a la Fiscalia? No, perquè d’aquest protocol es deriva que no és necessari fer-ho».

I sobre els informes inicials que es realitzen al centre Niño Jesús, la consellera va relatar en seu parlamentària que «hi ha informes elaborats per personal qualificat de l’Administració pública i de l’àmbit privat. Per la part privada, hi ha un informe del centre i un altre de la psicòloga de l’Institut Espill. Tots dos consideren que el relat de la jove és poc creïble. Per la part pública, l’informe de la tècnica de la direcció territorial, que coincideix amb les conclusions anteriors». Tot i que el monitor va ser condemnat.