La ressaca electoral
L’abans i el després de la dretanització d’Andalusia, en mapes i claus
El PP va guanyar més vot que la suma de totes les pèrdues de la resta de partits, i el bloc d’esquerres es va deixar 263.473 paperetes
Resultats de les eleccions Andalusia 2022: Última hora en DIRECTE
Tot sobre Juanma Moreno, el guanyador en els comicis andalusos
Consulta quin partit ha guanyat a cada localitat d’Andalusia | MAPA
El debat sobre si el veredicte de les urnes andaluses és extrapolable a la resta d’Espanya i si representa un canvi de cicle que empenyerà el PP en totes les cites electorals del 2023 està servit, i hi ha arguments per a tots els gustos. El que no admet discussió és que, segurament per un cúmul de raons, Andalusia sí que ha canviat el seu cicle polític amb un gir a la dreta sense comparació en la història de l’autonomia.
Vet aquí algunes dades i alguns gràfics molt eloqüents que demostren la dretanització d’Andalusia.
El mapa, abans i després
El PP ha sigut el partit amb més suport en 567 municipis dels 785 que componen Andalusia, quan en les eleccions del 2018 només va aconseguir guanyar en 109. El PSOE s’ha imposat en 205 localitats, un terç del seu resultat en les anteriors autonòmiques, en les quals en va vèncer 615 (el 79% del mapa andalús). Per Andalusia ha sigut l’opció preferida en 11 poblacions (el 2018 va guanyar en 28) i Ciutadans, tan sols en 2 (fa quatre anys va obtenir 22 triomfs). Vox i Endavant Andalusia no han obtingut cap victòria municipal. El 2018, els ultradretans van ser la primera força a El Ejido (Almeria), on aquesta vegada han quedat segons a 20 punts del PP.
El següent mapa interactiu mostra qui ha guanyat aquestes eleccions a cada municipi i qui ho va fer el 2018. La silueta andalusa es tenyeix per complet de blau.
El PP recull a dreta i esquerra
Al conjunt d’Andalusia, el PP ha obtingut 1.582.412 vots, el 43,13%, cosa que representa el segon millor resultat històric del vencedor d’unes d’autonòmiques. El creixement de Moreno ha sigut de 831.634 sufragis, una xifra encara superior a les 803.974 paperetes que van perdre en total el PSOE, Ciutadans, Per Andalusia i Endavant Andalusia. És a dir, els populars no només han fagocitat tot el vot de Ciutadans i han frenat l’escalada de Vox (que al final només ha sumat 97.325 nous suports), sinó que també han atret bona part dels 127.182 sufragis que s’han deixat els socialistes.
Sevilla es pinta de blau
Per províncies, el PP ha superat el 40% dels vots a les vuit circumscripcions d’Andalusia, oscil·lant entre el 40,14% de Sevilla i el 46,98% de Màlaga. A Sevilla, el feu fins ara amb més puixança socialista de tot Espanya, Moreno havia quedat en quarta posició en les autonòmiques del 2018 i ara ha aconseguit la victòria al créixer més de 23 punts i 219.311 vots. Les localitats on més han pujat percentualment els populars són Écija (Sevilla), Vélez-Rubio (Almeria) i Medina Sidonia (Cadis), amb increments en totes per sobre dels 30 punts. A més, el PP s’ha imposat en més del 80% de les seccions censals.
Socialisme minvant
En les eleccions del 2018, el PSOE havia vençut a totes les províncies a excepció d’Almeria, on la primera força va ser el PP. En aquesta ocasió, els socialistes s’han hagut de conformar amb la medalla de plata a les vuit circumscripcions. El conjunt de l’esquerra, repartida ara en tres marques (PSOE, Per Andalusia i Endavant Andalusia), ha sumat 13 escons, 7,78 punts i 263.473 vots menys que en les autonòmiques de fa quatre anys. En el cas concret del socialisme, les seves 883.707 paperetes representen una caiguda de 127.182 respecte als comicis anteriors.
Participació estable
Quan rep un revés a les urnes, l’esquerra en sol culpar l’abstenció perquè és en el calador progressista on cala molt més la desmobilització que entre els votants conservadors. Tanmateix, Andalusia va votar aquest diumenge pràcticament en la mateixa proporció que en les autonòmiques del 2018. La participació es va situar en el 58,36% del cens, 3.710.609 electors, cosa que significa que va créixer dos punts respecte al 56,56% (3.699.962 votants) collit en les anteriors eleccions. És a dir, la dretanització de la comunitat autònoma no va coincidir aquesta vegada amb una baixada de la participació de la qual es pogués responsabilitzar la desafecció esquerrana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes