Operació Catalunya

¿Pot acabar declarant Rajoy a Andorra per suposades pressions a un banc del Principat?

Les actuacions es van iniciar el 2016 i ara es comunica l’admissió d’una querella que es va produir fa dos anys

¿Pot acabar declarant Rajoy a Andorra per suposades pressions a un banc del Principat?
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Una jutge andorrana va cursar el 20 de maig passat a Espanya una comissió rogatòria (sistema pel qual se sol·licita ajuda judicial a un altre país) per comunicar l’admissió a tràmit el 2020 d’una querella contra l’expresident del Govern Mariano Rajoy i dos dels seus ministres, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, entre altres persones, per diferents delictes per suposades pressions al BPA per recollir informació de diferents persones, entre elles, Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. La jutge Sthéfanie Garcia els dona 15 dies perquè es personin en les actuacions, a través de l’advocat andorrà que designin o el d’ofici que se’ls assigni. Recollim les claus del cas.

¿Qui la presenta?

La querella inicial es va presentar el 2016 pels germans Cierco, accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) contra policies espanyols que suposadament els van pressionar per aconseguir informació financera sobre ciutadans catalans. La querella ha patit diferents ampliacions, l’última és la que el 2019 va interposar l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra Rajoy i els seus ministres, després d’escoltar l’excomissari José Manuel Villarejo –principal imputat en el cas en el qual s’investiguen les clavegueres policials– declarar com a testimoni que va participar en aquestes pràctiques, però que el tancament del banc només es va poder fer pels seus superiors.

Malgrat ser un dels presumptes afectats d’aquesta suposada pressió, els Pujol no hagin sol·licitat personar-se en el procediment, a diferència de fer-ho a l’Audiència Nacional, on van intentar sense èxit exercir l’acusació contra Villarejo en el cas Tàndem. Des de l’entorn de la família de l’expresident s’apunta que el procediment seguit a Andorra pot ser una via utilitzada pels que eren responsables del banc intervingut per no fer front a les seves responsabilitats.

¿És normal una tramitació tan lenta?

Des d’lDHA es justifica a aquest diari que la comissió rogatòria cursada a Espanya per comunicar la presentació de la querella hagi trigat dos anys en el col·lapse que pateix la justícia del principat pels centenars de procediments que arrossega des de la intervenció el 2015 de BPA i la seva filial a Madrid, el Banc de Madrid, amb les reclamacions presentades contra ells pels que eren titulars de fons, amb l’objectiu de recuperar els seus diners.

Durant aquests anys pràcticament només s’ha pres declaració a Villarejo, tot i que els querellants han anat entregant documentació al Jutjat andorrà d’Instrucció Especialitzada número 2, segons s’anava produint a Espanya, com les respostes que donaven els querellats en la comissió del Congrés de l’operació Kitchen, com la de l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz negant saber què és el BPA, quan un diputat li va preguntar per la querella presentada en contra seu.

¿Són delictes perseguits a Espanya?

La querella admesa a tràmit es refereix a suposades extorsions, coaccions i xantatges realitzats des del 2014 per agents de la policia espanyola a responsables de BPA per conèixer informació bancària secreta. Els delictes concrets citats en la comissió rogatòria són els de coaccions, amenaces d’un mal constitutiu de delicte, xantatge, extorsió coaccions a òrgans constitucionals i document fals. Tots són delictes existents en la jurisdicció espanyola, tot i que per tramitar una comissió rogatòria això no seria imprescindible. El problema és que es tracta de delictes si més no difícils d’acreditar en el marc d’una sol·licitud d’informació a banc per investigar un delicte. En aquest sentit, fonts fiscals han destacat a aquest diari la bona col·laboració de les autoritats andorranes amb Anticorrupció.

¿La té ja la defensa?

Els advocats defensors consultats per aquest diari no tenien encara la comissió rogatòria, tot i que és normal, perquè la jutge andorrana l’ha traslladat a les seves autoritats de justícia i elles, a les d’afers exteriors, perquè la remetin a Espanya seguint aquest mateix recorregut: Ministeri d’Afers Estrangers, Ministeri de Justícia i jutjats d’instrucció del lloc on tenen fixat el seu domicili els querellats per donar-los trasllat del document, fet que demora la notificació.

¿És el mateix querellat que imputat?

S’utilitza de forma equivalent, perquè és en aquesta condició en la qual pren declaració un querellat, tot i que hagi sigut citat únicament per fer un mínim esbrinament sobre la versemblança dels fets denunciats per precedir l’arxiu de les actuacions.

No obstant, no sol considerar-se una persona imputada fins que és citada davant el jutge, cosa que encara no ha passat amb l’expresident del Govern i cal veure si es persona en les actuacions obertes a Andorra. El Principat no és membre de la Unió Europea, així que no pot forçar la seva entrega a través d’una euroordre, com passa amb els reclamats per Espanya, tot i que podria ordenar el seu arrest. La reclamació andorrana de persones es realitza a través dels convenis de col·laboració bilaterals firmats entre Principat i la resta de països.

Querellats

Notícies relacionades

A més de Rajoy i els seus ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, al qual s’ha inclòs per la visita que va realitzar el 2015 al Principat amb el llavors president del Govern, els querellats als quals es tracta de notificar ara són: l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, l’exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó, l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino i l’inspector Bonifacio Díez Sevillano.

Autoritats andorranes

Al tenir notícia de la seva inclusió en la querella, Martínez va remetre una carta als Cierco, que va avançar ‘El Mundo’, en la qual destacava la rapidesa amb la qual s’havia fet per les autoritats nord-americanes la intervenció del BPA per un delicte de blanqueig de capitals. La justificava amb «una ferma voluntat política de portar-les a terme». Però responsabilitzava les autoritats andorranes que volien així mostrar la seva disposició a col·laborar amb les nord-americanes. Per això va mostrar la seva estranyesa que la imputació s’ampliés a ell, Rajoy i els ministres espanyols.