El cap de la xarxa de tràfic de diamants de sang de Sierra Leona eludeix comparèixer davant la Justícia

El jutge Alejandro Abascal ha frenat l’intent del ciutadà espanyol Manuel Terrén Parcerisas, l’últim parador conegut del qual és l’estat brasiler de Paraiba, de tenir accés a la investigació que es desenvolupa a l’Audiència Nacional contra la presumpta organització criminal establerta a Andorra que va crear empreses pantalla a Libèria per exportar com a contraban els coneguts com diamants de sang, que en realitat havien sigut extrets de Sierra Leona.

En el moment dels fets, les Nacions Unides havia prohibit la venda d’aquestes pedres precioses amb la finalitat d’evitar que els contendents de la Guerra Civil de Sierra Leona, que va provocar la mort de més de 70.000 persones i 2,6 milions de desplaçats, es financessin amb aquest negoci, que s’aprofitava de mà d’obra esclava per extreure les pedres precioses de les mines.

Tanmateix, tal com consta en la querella admesa a tràmit a l’Audiència Nacional, l’organització criminal en què presumptament participava Terrén Parcerisas va finançar les activitats del Front Revolucionari Unit (FRU) de Sierra Leona, un grup armat que va utilitzar els fons que rebia de la venda il·legal de diamants de sang per comprar material de guerra.

Martínez Torrijos

L’instructor, en sintonia amb el fiscal de l’Audiència Nacional Pedro Martínez Torrijos, ha rebutjat la personació de l’investigat, al constatar que aquest «no es troba a disposició de les autoritats judicials espanyoles, i sense ni tan sols haver prestat declaració com a imputat, amb el consegüent trasllat de la querella i de la imputació», segons consta en una providència de 26 de maig, a la qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest mitjà.

Però la representació legal de Terrén Parcerisas no es va mostrar d’acord amb la decisió del magistrat asturià, que després de rebre un recurs de l’advocat d’aquest empresari va reiterar la seva decisió en una interlocutòria del 7 de juny, també en poder d’aquesta redacció.

El jutge Abascal va admetre a tràmit a principis d’any la querella per crims contra la humanitat, esclavitud, delictes contra les persones en cas de conflicte armat i pertinença a organització criminal contra Terrén Parcerisas, que va interposar un ciutadà de Sierra Leona que havia sigut obligat a treballar com a esclau durant almenys tres anys. El denunciant considera que Terrén era el «gran cap» de l’organització criminal que tenia com a base Andorra, però que també estava desplegada en aquests països africans i a Bèlgica, país en què eren tallats els diamants de contraban.

Jordi Cinca

Terrén Parcerisas era accionista d’Orfund Holding, l’empresa ja desapareguda que era matriu del conglomerat de societats amb què l’organització aconseguia comercialitzar les pedres precioses, un negoci que prohibien de forma expressa les Nacions Unides. Precisament, entre els directius d’Orfund es trobava l’exministre de Finances d’Andorra Jordi Cinca, que va ser accionista de la desapareguda Orfund Transafricana de Comercio SA.

En l’actualitat Cinca és president de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació, un organisme públic del Govern d’Andorra, i membre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a proposta de l’Executiu d’aquest país pirinenc.

A Terrén Parcerisas, que ha tractat sense aconseguir-ho de tenir accés a les investigacions realitzades fins al moment per l’Audiència Nacional, se l’acusa d’haver participat en una organització que va operar entre 1992 i 2002 a través de dues empreses pantalla ubicades a Libèria, anomenades DiAndorra i Blue Stone. Amb aquestes s’exportaven a l’empresa Cindam, establerta a Anvers (Bèlgica), els diamants en brut com si fossin de Libèria. Tanmateix, els experts han constatat que la pedres precioses d’aquest últim país no tenen la puresa dels de Sierra Leona.

Contacte amb ‘Mosquito’

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Tal com va avançar ‘El Periódico de España’, l’«intermediari» o «baula necessària» de l’organització andorrana a Libèria va ser, sempre segons la querella, l’empresari africà establert a Monròvia Alhaji Sekou Fofana, amb qui l’organització ja havia fet negocis a Costa d’Ivori. El seu paper era rellevant, ja que es va posar en contacte amb el cap interí del grup rebel del FRU, Sam Bockarie, àlies ‘Mosquito’, al mateix temps que era amic del president liberià, Charles Taylor. Per això, l’empresa andorrana Orfund Group el va nomenar president de les seves filials a Libèria.

Fofana i Terrén Parcerisas eren els encarregats de supervisar les mines de Libèria, que permetien a l’empresa Orfund crear una «façana ideal» per vendre els diamants d’alta qualitat de Sierra Leona. Aquest ciutadà espanyol controlava el treball diari de les firmes andorranes que movien diners entre Espanya, Andorra i Libèria. Ell aprovava les despeses de salaris, hotels, seguretat i transports.