Ni Ayuso ni Mañueco: les dades que demostren que Andalusia és diferent

Amb les andaluses, la política espanyola s’enfronta a una nova etapa. Nou lideratge en el PP. Primera cita electoral a la qual s’enfronta Vox després d’ocupar un govern. El retrobament amb Andalusia, l’espai geogràfic on va donar el tret de sortida definitiu en la política espanyola el 2018. Les dades de Predi ofereixen dues pistes per explicar per què Andalusia és diferent aquest any 2022 i el fet que el govern que es formi respondrà a una nova lògica estratègica a la dreta. 

Vox ja no és el que era

En primer lloc, el potencial de Vox és limitat. Des de fa quatre anys, sobretot fins a les eleccions de la Comunitat de Madrid, el partit de Vox ha viscut la seva època d’expansió. Pràcticament cada procés electoral en el qual participava implicava un nou rècord per als ultradretans. Les eleccions catalanes de 2021 serien la millor il·lustració d’aquesta fase alcista: en una plaça adversa, els de Santiago Abascal van superar tant PP com Ciutadans.

Des de les eleccions madrilenyes en les quals Isabel Díaz Ayuso es va imposar amb claredat, amb l’excepció del hiatus que va suposar la crisi de lideratge i posterior reemplaçament de Pablo Casado, Vox viu un estancament estratègic. Ja forma part d’un govern (el d’Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó), havent de cavalcar les contradiccions que això implica, i ahora sosté una líder madrilenya indiscutida entre els seus votants. El seu auge orgànic s’ha aturat, malgrat el miratge que va suposar la seva pujada al caliu de l’hemorràgia en el PP. Ho confirma la seva clara caiguda en les enquestes des que fa dos mesos Alberto Núñez Feijóo va ocupar el lideratge popular. 

Amb aquest precedent, Vox es presenta a les eleccions amb un curs erràtic. Segons els números de Predi, a la pujada inicial que va viure a principis de precampanya amb l’anunci de la candidatura de Macarena Olona, el partit ha viscut un estancament. Des de fa un mes, el partit no ha aconseguit millorar les expectatives. El debat electoral –marcat amb una línia horitzontal al gràfic de sota– no mostra signes d’haver-la aixecat en termes electorals. Aquest curs només és equiparable amb el del PSOE, que també està vivint una campanya dura. Una situació que, segons les dades de Predi, ha reforçat el debat pla del seu candidat Juan Espadas.

Contrasta amb Per Andalusia, que ja abans del debat començava a reportar una millora d’expectatives. Exactament el mateix que li ha pasat al PP: el fet que Moreno hagi sortit il·lès del debat ha estabilitzat els guanys que estava aconseguint des de feia un mes. Si hi ha dos partits als quals el debat va venir especialment bé, van ser Endavant Andalusia i Ciutadans. Més enllà de l’acompliment dels seus candidats, el resultat és predictible: els partits petits són els que solen tenir més a guanyar en els debats, un espai on es veuen sobrerepresentats perquè tenen tanta veu com els rivals més forts. 

L’arc argumental del PP en campanya ha canviat

La progressió dels partits tant a nivell estatal com en la campanya andalusa dona una idea de quin és el moment que viuen els partits. El fet que Olona, després del debat, hagi decidit apartar-se uns dies renunciant a donar entrevistes als principals mitjans de comunicació és un senyal inequívoc del moment de confusió que viuen els ultradretans.

Vox, al contrari que fa anys, mostra senyals d’haver perdut el pols del missatge amb el qual vol apel·lar els seus votants. Ja no té el PSOE andalús, debilitat per la corrupció, ni un PP en hores baixes com el de Castella i Lleó: té un PP renovat i un baró amb bona reputació, en bona mesura per la seva postura moderada. Aquesta situació dibuixa un moment molt diferent dels que s’han viscut anteriorment. Per primera vegada, Vox posa un alfil a competir en unes eleccions autonòmiques. Mai abans havia posicionat una de les seves líders més mediàtiques al capdavant d’una cita electoral. Vox sap el que es juga en unes eleccions per a les quals fa falta alguna cosa més. 

Al contrari que a Castella i Lleó, el PP no viu una caiguda estrepitosa i continuada que Vox pot aprofitar. Però tampoc és la campanya ascendent d’Ayuso que va arraconar gradualment les expectatives de Vox. És una situació nova: un PP moderadament reforçat, a l’alça a nivell nacional, davant d’un Vox amb una candidata estrella i un missatge incoherent ara que és tan partit de govern com ‘challenger’. L’equilibri és inestable.

Queda clar que en l’equador de la campanya, a una setmana de les eleccions, la trajectòria dels partits de dreta és més erràtica que en els últims envits electorals. Sense una tendència clara, amb candidats rellevants i sense contrincants de l’altre bloc viables electoralment, els ulls es dirigeixen a Olona i Moreno. ¿Quines preferències tenen? ¿Quin tracte tenen tots dos? ¿Què implica per a ells un govern en coalició o en solitari?

Notícies relacionades

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

Podem i Sumar pugnen per aconseguir representació parlamentària

El que està clar és que el que surti no dependrà tant del que hagi passat en altres eleccions, sinó dels càlculs que en fan mirant al futur. En l’actualitat, Predi assigna opcions relativament ajustades entre el govern de coalició, que domina amb un 59% de probabilitats, i el govern monocolor del PP avalat per Vox, amb el 30%. Els últims actes de campanya i la intensitat dels atacs entre els dos líders de la dreta andalusa sens dubte influiran en com es mouran aquests percentatges. 

Davant el silenci demoscòpic de l’última setmana en la qual es prohibeix publicar enquestes, recomanem que es mantinguin atents a les estimacions diàries de Predi, que estaran actives fins al dia de les eleccions per donar prediccions sobre el govern i el repartiment d’escons més probable.