El discret diputat català que treu petroli de les aigües remogudes del Congrés

No és un diputat veteraníssim, però actua com si ho fos. Al riu remogut en què s’ha convertit el Congrés, on la majoria progressista es trenca últimament amb relativa facilitat, un economista de Tortosa comença a cobrar protagonisme. Es diu Ferran Bel i és el líder del PDeCAT a la Cambra. En té prou amb quatre diputats per negociar de tu a tu amb el Govern i el PSOE i aconseguir premis. «Se’n parla poc i potser tocaria començar a fer-ho; sense pertànyer al bloc de la investidura de Pedro Sánchez, està aconseguint importants acords», diu d’ell un diputat d’uns dels partits amb més representació a l’hemicicle.

Ferran Bel, nascut a Tortosa fa 57 anys, va començar al Congrés el 2016, però va ser una estrena agredolça. Amb prou feines va estar uns mesos enrolat en les files de DiL (Democràcia i Llibertat), l’altre gran grup català que es va formar a la Cambra aleshores, juntament amb ERC. La repetició electoral va configurar una legislatura molt breu.

A la comissió Economia del @Congreso_Es on compareix el governador del @BancoDeEspana presenta l’informe anual 2021 , com sempre força interessant pic.twitter.com/tmSjRHT3ac

— Ferran Bel i Accensi 🎗 (@Ferran_Bel) 1 de junio de 2022

Tot i que venia del Senat, que serveix per conèixer una mica el mapa parlamentari, no va disfrutar del rodatge que li hagués agradat a la Cambra principal. Després dels comicis del juny del 2016, la Mesa va dibuixar un hemicicle amb un Grup Mixt de gairebé una vintena de diputats, entre els quals hi havia Bel. L’independentisme català s’estava esquerdant i els seus trossos navegaven per la política disgregats. Només ERC va reunir els requisits que fan inqüestionable la formació d’un grup parlamentari propi. El PDeCAT no.

Compartir el Grup Mixt amb altres formacions petites té desavantatges; la principal està íntimament lligada amb el temps d’exposició. Els torns d’intervenció en els debats s’han de repartir amb els altres membres. En comptes de parlar durant 10 minuts, o 30 en els debats assenyalats, n’acaben parlant 2 o 5, potser 10. Malgrat tot, Ferran Bel va portar a terme una important tasca en les comissions econòmiques, en què va donar mostres de ser un negociador hàbil. Els que el van conèixer entre els anys 2016 i 2019 el recorden així. Una persona dialogant, observadora, algú a qui la pulsió sobiranista podia importar-li menys que la construcció d’una llei en què estigués interessat.

La carrera de Bel al Congrés fins ara ha sigut irregular. Tampoc és un home incrustat en l’estructura orgànica del seu partit amb tanta fermesa; no és dels que sí o sí aconsegueixen càrrecs o llocs segurs en les llistes electorals. El diputat per Tarragona no va entrar a la Cambra després de les eleccions de l’abril del 2019 i Bel, llavors, es va arrecerar en la seva faceta docent. A la Universitat Rovira Virgili imparteix classes de la seva especialitat, economia, i és una cosa que li agrada. Es va centrar en l’àmbit privat; no era una mala idea en el context convuls pel qual caminava l’independentisme per aquelles dates.

Però li van demanar tornar a les llistes, de cara a la repetició electoral del novembre del mateix any. Va acceptar i va obtenir l’escó. Era un nom més del grup de JxCat, en què convivien amb prou feines dues sensibilitats, la de Míriam Nogueras, més afí a Carles Puigdemont, i la de Bel, pròxim a la versió del PDeCAT de David Bonheví i Marta Pascal. La definitiva ruptura entre les dues organitzacions va dissociar els vuit diputats que en total van ajuntar. Genís Boadella, Sergi Miquel, Concepció Cañadell i Bel hi van veure una oportunitat malgrat les dificultats.

Avui ha comparegut la Ministra de #Treball al Congrés per explicar les xifres de contractes, atur... Aquí teniu una part de la intervenció: la relativa a la #reformalaboral, el #PDECAT i l'#independentisme fent #políticaútil en matèria de #treball, #autònoms i #pensions pic.twitter.com/wp54fSzpLz

— Genís Boadella (@GenisBoadella) 2 de junio de 2022

Dificultats relacionades, sobretot, amb l’arribada de les subvencions que mes a mes dona el Congrés als grups. El Plural, en què hi ha JxCat i el PDeCAT juntament amb Més País, Compromís i el BNG, rep la quantitat corresponent, però als companys de Bel no els està resultant senzill aconseguir la quota que els toca. Per sobre dels problemes interns, els quatre han decidit fer política. I l’estan fent.

Les fites del pactisme de Bel

Bel insisteix que el seu no és un partit aliat amb el Govern central. Al PDeCAT la visió social i econòmica és més conservadora i liberal, tot i que amb clara influència socialdemòcrata en les mesures d’inclusió i les polítiques d’ajudes a col·lectius més vulnerables. Però fidel a l’empremta que durant anys va deixar l’extinta CiU i la que continua practicant el PNB, impera el pragmatisme. El partit té un programa i intenta colar-lo en les lleis. L’objectiu és aconseguir-ho; com fer-ho és secundari. Es va poder comprovar fa dues setmanes quan el PDeCAT va aconseguir que un projecte de llei sobre ús d’informació financera per combatre el crim organitzat i el terrorisme aparegui una reforma del Codi Penal que feia temps que perseguien; un canvi destinat a endurir les penes a qui cometi petits furts i sigui multireincident.

Aquest ha sigut el penúltim exemple d’una llista de quatre fets que demostren quina manera de negociar exercita el PDeCAT al Congrés. La primera fita la va donar la reforma laboral, procés en què Bel va estirar els temps per anunciar gairebé en l’últim sospir que recolzaria la convalidació del decret. La decisió més o menys la tenia mastegada i païda des d’uns dies abans, però necessitava reforçar els canals de comunicació amb l’Executiu, sobretot amb l’ala socialista. Si bé va parlar amb l’equip de la ministra Yolanda Díaz, amb qui va mantenir una interlocució freqüent va ser amb Félix Bolaños.

La segona fita va venir de la mà del decret anticrisi. Un cop més, el PDeCAT va amagar les seves cartes fins a la vigília de la votació. És veritat que la decisió no va resoldre el greuge, per això es va haver d’esperar un dia, que EH Bildu anunciés el vot. Però sense la formació catalana el decret no s’hauria avalat i avui no estaria en vigor. Va ser un pla que el Congrés va recolzar per quatre vots. I els diputats que té el PDeCAT són...

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La tercera fita és la comentada de la reforma del Codi Penal, i la quart i última per ara apunta a la llei dels plans públics de pensions, amb un dictamen que Bel va recolzar. Abans, el seu portaveu en la Comissió de Treball, Genís Boadella, no va deixar d’intercanviar propostes de transaccionals amb els altres grups, a la recerca d’un pacte que convencés la formació catalana. Bel fins i tot va fer acte de presència en la comissió per negociar també i se’l va poder veure parlant amb complicitat amb els representants del PSOE i els d’Unides Podem. Hi ha moltes coses del Govern central que no agraden a Bel, en especial el maneig dels temps, la poca antelació amb què busca consensos. Però això no l’impedeix negociar discretament. Tant per telèfon com als despatxos dels ministeris ha donat mostres sobrades de la seva predisposició al diàleg. Bolaños ja l’hi ha reconegut en públic, i fins i tot ho ha fet Sánchez. Però l’exalcalde de Tortosa (va ser regidor de la localitat 11 anys) repeteix una vegada i una altra que no s’han de fiar de la Moncloa. Ell vol influir en l’agenda legislativa. Si ho aconsegueix, bé; si no, també.

«Es parla poc de Ferran Bel i se n’hauria de parlar més, sobretot perquè és un professional d’això», esmenta el diputat del grup majoritari.