El català a les aules

Govern i comuns enfilen el decret que rebutja els percentatges a les aules

  • ERC i En Comu Podem coincideixen en l’arquitectura del text i es conjuren per rematar-lo dilluns i que el Consell Executiu l’aprovi dimarts, quan venç el termini del TSJC

Govern i comuns enfilen el decret que rebutja els percentatges a les aules

ACN

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern i els comuns ja estan immersos en la negociació per a la futura convalidació del decret que el Consell Executiu aprovarà la setmana vinent, previsiblement dimarts, al límit de la data imposada pel TSJC per donar compliment a la sentència que fixa el 25% de castellà a les aules. Juntament amb la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària, consensuada pel PSC, ERC, Junts i els comuns aquesta setmana i que està pendent de la resolució del Consell de Garanties Estatutàries, després que Vox, Cs i el PPC maniobressin per dilatar-ne l’aprovació, prevista inicialment per a aquest divendres. El 31 de maig, dimarts, finalitza el termini donat pel tribunal per executar la seva sentència, però tot apunta que si bé el decret pot quedar aprovat aquell mateix dia per entrar en vigor, la nova legislació haurà d’esperar, ja que l’òrgan que analitza la constitucionalitat i l’ajust a l’Estatut té un màxim de set dies hàbils per pronunciar-se des del seu registre, dijous passat.

La prioritat passa ara per tancar el text d’un decret que anirà més enllà de la textualitat de la llei perquè explicitarà el rebuig dels percentatges a les aules. Aquest decret es va plantejar com una manera d’amarrar Junts a la negociació de la llei, perquè segons diverses fonts consultades, els comuns van avisar ERC que no en facilitarien l’aprovació sense lligar prèviament la resposta parlamentària. Més enllà dels percentatges, el decret també erigeix la Conselleria d’Educació com l’autoritat que donarà el vistiplau als projectes lingüístics de les escoles, una manera d’eximir els directors dels centres i, per tant, protegir-los de qualsevol acció que pugui emprendre la justícia.

Quan la postconvergència va trencar públicament la negociació el 12 de maig, va proposar un decret llei com a sortida. Però amb la CUP fora de qualsevol negociació lingüística –la seva proposta és la vehicularitat «única» del català– només En Comú Podem podia salvar l’operació, tenint en compte que el PSC mai va considerar votar-lo sabedor que Junts perseguia deixar per escrit el rebuig de les mètriques de català i castellà a les aules.

Notícies relacionades

El dimecres i el dijous –18 i 19 de maig–, després d’un ultimàtum sense conseqüències, Junts es torna a asseure a la taula amb Esquerra per tancar un pacte a quatre bandes. És llavors quan els morats comuniquen als republicans que no negociaran el seu suport al decret fins que la llei estigui pactada perquè, altrament, deixaria la postconvergència sense incentius per pactar-hi i podria comprometre, alhora, el suport del PSC. I van complir el dit: el Consell Executiu que estava contemplat per a divendres no es va celebrar, i el pla b, diumenge, tampoc.

Una vegada amarrats els quatre partits, amb el registre d’una nova llei, les forces han iniciat les converses amb voluntat d’entesa. Els percentatges no seran un obstacle, però els comuns volen analitzar el text a fons abans de donar el seu ‘sí’.