Acord parlamentari

PSC, ERC, Junts i comuns salven el consens lingüístic i pacten una nova llei sobre el català

  • Els quatre partits aconsegueixen pactar un nou text legislatiu que acompanyarà el decret del Govern per encaixar la sentència del 25% de castellà a les aules de Catalunya

PSC, ERC, Junts i comuns salven el consens lingüístic i pacten una nova llei sobre el català
2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Tres mesos després que saltés pels aires un pacte que tan sols va durar vuit hores, els partits han reconduït la situació i han pactat una nova sortida a quatre per impulsar retocs a la immersió lingüística que encaixin la sentència que exigeix un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya. PSC, ERC, Junts i comuns han tancat aquest dilluns un nou acord lingüístic que esquiva els percentatges i que pretén acomodar el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular, segons l’àmbit sociolingüístic del centre educatiu.

La postconvergència es va despenjar del pacte inicial al constatar que una part de l’independentisme era reticent al redactat, però la pressió –i la paciència– dels altres tres promotors va aplanar un final consensuat que passa per una resposta doble. D’un costat, a nivell parlamentari, s’impulsarà una nova llei «sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària», així que no es reformarà la llei de política lingüística i hi haurà alguns canvis en el redactat del 24 de març.

Així, es deixarà clar que la llengua catalana és «normalment empleada com a llengua vehicular» mentre que el castellà és «emprat en els termes que fixin els projectes educatius», això és, curricular, mentre aquests seran validats pel Departament d’Educació –mantenint, això sí, l’autonomia dels centres– sempre atenent a la realitat sociolingüística del centre en qüestió, i amb la finalitat última que la presència d’una o altra llengua tingui a veure amb criteris pedagògics.

D’altra banda, el Govern, via decret llei, explicita el veto o l’eliminació de qualsevol percentatge i apunta que els projectes lingüístics són acreditats per Educació, que assumeix la responsabilitat legal sobre aquests, eximint els equips docents de qualsevol possibilitat de ser perseguits.

Notícies relacionades

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixava el 31 de maig com a termini màxim per complir la seva directriu que es concreta en el fet que, a més de l’assignatura de llengua castellana, les escoles haurien d’impartir una altra assignatura en castellà i aquesta hauria de ser troncal. La nova llei serà tramitada per lectura única i per urgència extraordinària perquè pugui ser aprovada en el ple vinent, previst per a aquest dimecres i dijous al Parlament.

La llei anirà acompanyada d’un decret del Govern que exercirà un paper complementari. Si en el text legislatiu s’apunta que el criteri que preval és el pedagògic i l’educació en projectes, en la iniciativa que promulgarà el Govern (i que ha de ser validat pel Parlament, veurem amb quins recolzaments perquè, en aquest particular, el PSC baixa del bus) es defineix qui i com dissenya i valida aquestes iniciatives educatives. Una manera de protegir els directors dels centres, perquè la responsabilitat recaurà en la Conselleria d’Educació.