Feijóo estreny la distància amb Sánchez i ja només està a 1,6 punts del PSOE

El PP d’Alberto Núñez Feijóo és molt més a prop del PSOE de Pedro Sánchez. Segons el baròmetre de maig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat en plena tempesta per l’escàndol Pegasus, els conservadors queden a només 1,6 punts del president del Govern. És a dir, que estreny la meitat la distància que el separava dels socialistes en tot just un mes. El PP obtindria avui un 28,7% dels sufragis, pel 30,3% del PSOE. A més, Feijóo tindria en principi més a mà arribar a la Moncloa, per la fortalesa indiscutible de la ultradreta de Vox (16,6%), davant la debilitat creixent d’Unides Podem (9,6%), la marca que hauria de deixar pas al nou moviment liderat per Yolanda Díaz.

La caiguda de Pablo Casado i l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP va marcar un punt d’inflexió a les enquestes del CIS de la legislatura. Al març, en vigílies de formalitzar-se el relleu, el CIS ja va anotar una pujada de dos punts en el primer partit de l’oposició i l’abril, una vegada escollit el president, el PP va pujar fins al 27,2%, el seu rècord de la legislatura i a només 3,1 punts del PSOE, que va marcar el 30,3%.

Feia cinc mesos consecutius que Vox, fins a l’arribada de Feijóo, pujava a les enquestes del CIS. A l’abril, va caure a un 14,4%. I Unides Podem, que fa un mes també va veure retallada la seva estimació de vot i va marcar la seva pitjor dada des del juliol del 2021, es va situar en el 10,7%.

Notícies relacionades

Sánchez insinua que el retard de la cita amb Aragonès és culpa del Govern català

El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte

Ciutadans, per la seva part, queia en el CIS des del febrer i el mes d’abril només se li atribuïa un recolzament del 2%, per sota fins i tot de la coalició de Més País-Equo i Compromís.

El treball de camp del baròmetre de maig, habitualment basat en gairebé 4.000 entrevistes telefòniques, es va fer després que es conegués la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Andalusia i en plena tempesta política pel ‘cas Pegasus’: primer per la denúncia d’un suposat espionatge massiu a polítics independentistes i després per l’anunci del Govern que també el president i dos ministres havien sigut espiats al 2021.