Feijóo estreny la distància amb Sánchez i ja només està a 1,6 punts del PSOE

El PP d’Alberto Núñez Feijóo és molt més a prop del PSOE de Pedro Sánchez. Segons el baròmetre de maig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), realitzat en plena tempesta per l’escàndol Pegasus, els conservadors queden a només 1,6 punts del president del Govern. És a dir, que estreny la meitat la distància que el separava dels socialistes en tot just un mes. El PP obtindria avui un 28,7% dels sufragis, pel 30,3% del PSOE. A més, Feijóo tindria en principi més a mà arribar a la Moncloa, per la fortalesa indiscutible de la ultradreta de Vox (16,6%), davant la debilitat creixent d’Unides Podem (9,6%), la marca que hauria de deixar pas al nou moviment liderat per Yolanda Díaz.

La caiguda de Pablo Casado i l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP va marcar un punt d’inflexió a les enquestes del CIS de la legislatura. Al març, en vigílies de formalitzar-se el relleu, el CIS ja va anotar una pujada de dos punts en el primer partit de l’oposició i l’abril, una vegada escollit el president, el PP va pujar fins al 27,2%, el seu rècord de la legislatura i a només 3,1 punts del PSOE, que va marcar el 30,3%.

Feia cinc mesos consecutius que Vox, fins a l’arribada de Feijóo, pujava a les enquestes del CIS. A l’abril, va caure a un 14,4%. I Unides Podem, que fa un mes també va veure retallada la seva estimació de vot i va marcar la seva pitjor dada des del juliol del 2021, es va situar en el 10,7%.

Notícies relacionades

Sánchez insinua que el retard de la cita amb Aragonès és culpa del Govern català

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Ciutadans, per la seva part, queia en el CIS des del febrer i el mes d’abril només se li atribuïa un recolzament del 2%, per sota fins i tot de la coalició de Més País-Equo i Compromís.

El treball de camp del baròmetre de maig, habitualment basat en gairebé 4.000 entrevistes telefòniques, es va fer després que es conegués la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Andalusia i en plena tempesta política pel ‘cas Pegasus’: primer per la denúncia d’un suposat espionatge massiu a polítics independentistes i després per l’anunci del Govern que també el president i dos ministres havien sigut espiats al 2021.