Sis desafiaments per a Alfonso Rueda, nou president gallec

1. Utilitzar els fons europeus per transformar l’economia

Espanya rebrà 140.000 milions d’euros fins al 2026. L’ús que es faci d’aquests fons serà clau per modernitzar el teixit productiu gallec i impulsar la recuperació econòmica. Li correspon al nou president de la Xunta, Alfonso Rueda, gestionar tot aquest capital i no malgastar l’oportunitat única que ofereix aquesta injecció de recursos procedent de la UE. «Caldrà ser molt selectiu per l’aposta en uns quants projectes de gran envergadura que permetin millorar la situació econòmica de Galícia», planteja el professor d’Economia Aplicada de la Universidade de Vigo, Alberto Vaquero. Una cosa en la qual coincideixen els experts és que les ajudes europees han de servir per impulsar la transformació energètica.

«Cal avançar cap a la independència energètica», assenyala la professora d’Economia Aplicada de la Universidade de Santiago, María Cadaval. Segons la seva opinió, Galícia va patir durant anys una producció energètica «molt contaminant» per l’ús de combustibles fòssils. «Ara veiem com les grans inversions de generació d’energia neta se n’estan anant cap a Catalunya i el País Basc. Galícia ha de posicionar-se i reclamar la quota que li correspon», defensa. «Si no aprofitem els fons europeus per enganxar-nos al tren de la transformació de l’economia tindrem un problema», va advertir. Per al professor d’Anàlisi Econòmica de la Universidade de Santiago, Melchor Fernández, la transició energètica és clau, però ha de ser «justa». També advoca per impulsar un nou model d’economia circular. En tot cas, per garantir l’eficiència en la despesa de fons europeus altres experts apunten a la necessitat de col·laboració entre Xunta i Govern.

«El primer desafiament és la lleialtat institucional entre les dues administracions», defensa l’economista Juan José Santamaría, que adverteix que cal transformar la indústria perquè sigui més «ecològica» i s’assenteix en «energies renovables». Apunta, a més, a la necessitat de reforçar les infraestructures energètiques: «Stellantis o el sector naval no poden tenir caigudes de tensió». «Les administracions han de cooperar deixant de banda les tradicionals diferències politicopartidàries, territorials i socials», recalca el professor en Ciència Política i Administració de la Universidade de Vigo, Enrique Varela. Segons la seva opinió, si hi hagués aquesta col·laboració la gestió de fons europeus Next Generation seria «més factible» i els PERTE «tindrien més impacte».

2. El repte digital i la innovació en el teixit empresarial

És una de les assignatures pendents de Galícia, encara pendent de resoldre. María Cadaval aporta una dada reveladora: el 99% de les exportacions que es fan des de la comunitat no porten incorporada una alta intensitat tecnològica. No és un repte impossible. «Tenim els elements per al cistell. Galícia pot convertir-se en un pol de desenvolupament altament avançat apostant per aquelles especialitats en les quals és forta», assenyala l’economista. Segons l’opinió d’Alberto Vaquero, és «vital» que Galícia aculli la futura seu de l’Agència Espanyola d’Intel·ligència Artificial, una activitat que està cridada a «ser el motor de l’economia en els pròxims anys». No obstant, Melchor Fernández, avisa que en el procés de digitalització no s’ha de deixar ningú enrere. «Cal prestar atenció tant en el sistema educatiu com a les persones amb menys recursos perquè la digitalització no suposi una bretxa. Cal avançar però de forma inclusiva», adverteix aquest economista.

3. Revertir l’envelliment i evitar la despoblació

Alfonso Rueda heretarà dels seus predecessors un vell problema que tenalla la comunitat: la sagnia demogràfica. «Es necessita un rejoveniment de la piràmide poblacional i per a això fan falta polítiques ambicioses i no pedaços», adverteix el professor de Geografia Humana de la Universidade de Santiago, Carlos Ferrás. Aquest expert demana emular països com Islàndia, França o Alemanya on les famílies reben una ajuda per fill fins a l’edat laboral d’entre 140 i 150 euros. «No arriba amb bons nadons. Hi ha ajudes per incentivar la natalitat, però fan falta també polítiques de recolzament a la criança», planteja.

María Cadaval opina, no obstant, que la palanca per impulsar la demografia ha de ser l’economia. «Allà on l’economia és dinàmica es concentra la població i l’edat mitjana és inferior a la resta de Galícia», apunta. «Sense dinamisme econòmic no hi ha dinamisme demogràfic», conclou. Les conseqüències de no afrontar la sagnia demogràfica són greus. Alberto Vaquero apunta que com més envelliment més cost per als comptes autonòmics en sanitat, per exemple, però també en assistència social. «Fan falta polítiques estratègiques contra la despoblació: infraestructures, protecció i empoderament del patrimoni cultural i immaterial», assenyala la sociòloga de la Universidade de Santiago, Mar de Santiago. Melchor Fernández apunta que, a més d’abordar l’envelliment poblacional, cal gestionar els «fluxos migratoris». Segons la seva opinió, l’arribada de refugiats ucraïnesos ara a Galícia pot ser «una oportunitat». Però adverteix que en el procés d’integració també poden sorgir dificultats i, per això crida a abordar-les.

4. Enfortir el sector primari perquè sigui autosuficient

El context actual de falta de subministraments i encariment de preus està posant contra les cordes el sector primari. Segons l’opinió de l’economista Juan José Santamaría, cal «girar la mirada cap al camp». Segons defensa, aquest sector ha de ser més «autosuficient, més diversificat i més obert al mercat exterior». María Cadaval aposta per impulsar l’alimentació de quilòmetre zero. «Ara és una illa per a uns quants però aquest model anirà ampliant-se i estenent-se per reduir la dependència d’altres països que són més inestables», explica l’economista. A més, apunta que les línies entre sector primari, secundari i terciari acabaran desdibuixant-se. «El futur passarà per començar el cicle i acabar-lo. És a dir, no val amb produir llet, caldrà produir iogurts amb alt valor afegit i distribuir-los», apunta María Cadaval. A tall d’exemple, posa el sector de la conserva gallega, que va aconseguir posicionar-se a nivell mundial. «Ja que ara hem de fer això però amb els grelos o el vi», va plantejar aquesta professora d’Economia Aplicada. I a més cal introduir també la innovació al medi rural.

5. Solucionar el dèficit de metges

La sanitat haurà de tenir també un tracte prioritari a l’agenda del nou president de la Xunta. Dos anys de pandèmia han deixat seqüeles en el sistema sanitari, que ja arrossegava malalties cròniques sobretot en Atenció Primària. Malgrat la bona evolució de la crisi sanitària gràcies a la vacunació, la covid no ha desaparegut. «Cal ser vigilants i incidir sobretot en la gent que no està vacunada», resumeix el president del Consell Gallego de Col·legis Mèdics de Galícia, Isidro Lago.

Però el problema més apressant del sistema sanitari, segons adverteix, és solucionar el dèficit de metges que afecta sobretot els centres de salut on, segons denuncia, hi ha «més sobrecarrega». «Falten metges i la taxa de reposició no serà suficient per cobrir totes les vacants que quedaran en els pròxims anys», adverteix. Segons la seva opinió, no es tracta d’incrementar les places a la Facultat de Medicina sinó d’ampliar el MIR. «Ara mateix hi ha 7.500 metges a Espanya que no poden desenvolupar la seva activitat perquè no tenen el MIR», lamenta. Per aquesta raó, Isidro Lago defensa que la Xunta ha «de pressionar» el Govern perquè els autoritzi més places de residents.

A Rueda li queda pendent també acabar les obres iniciades als hospitals gallecs. I a això el responsable de les escoles mèdiques afegeix una demanda: canviar el sistema XIDE pel qual els administratius filtren les trucades de pacients. «És un personal auxiliar que no té ni idea de sanitat, aquesta feina l’han de fer les infermeres», lamenta Lago. La sociòloga Mar de Santiago apunta que s’ha de garantir una sanitat pública de qualitat i no promoure «per l’esquerra la privada».

6. Millorar els serveis socials i corregir desigualtats

Quan les famílies encara no s’havien recuperat per complet de la crisi financera del 2009 va arribar la pandèmia i va paralitzar l’economia. I ara la guerra d’Ucraïna, l’encariment de l’energia i l’alça de preus torna a posar en risc els col·lectius més vulnerables. «Cal corregir les desigualtats que va deixar darrere seu la crisi financera de la dècada 2010-2020», adverteix Enrique Varela. Segons l’opinió de Mar de Santiago, s’ha d’atendre amb els recursos que siguin necessaris, per exemple amb fons europeus, les estructures «més vulnerables» de la societat. «Cal superar i revertir les carències de l’Estat de Benestar, per a la qual cosa cal potenciar el sector públic en els camps estratègics per a les persones, no per a les empreses o multinacionals o per a la classe política», explica aquesta sociòloga.

La presidenta de Colexio de Traballo Social de Galícia, Miriam Rodríguez, lamenta que el sistema de serveis socials «és el gran oblidat» de les polítiques de la Xunta. Segons explica, Galícia té un sistema de protecció «molt fràgil» i «molt assistencialista». «Es basa en petits ajuts econòmics, és molt pal·liatiu», denuncia. Segons la seva opinió, hauria de fer-se «una bona planificació» i augmentar els recursos de proximitat, sobretot perquè els grans puguin continuar en el seu entorn. També advoca per desenvolupar programes comunitaris en el món rural per garantir que tinguin accés als serveis.

Altres reptes

Joves i mercat laboral

Joves i mercat laboralEn l’actual context d’inflació l’economista Melchor Fernández creu que ha d’abordar-se un pacte de rendes amb pujades salarials i fixa la seva atenció, sobretot en els joves. «No pot ser que cobrin sous per sota de les pensions de sortida», adverteix. A més posa l’accent en el desajust entre oferta i demanda laboral. En aquest punt coincideix Carlos Ferrás, que lamenta la «descoordinació» entre la formació dels joves i la qualificació que requereixen les empreses. «Cal pensar a reformular l’ensenyament, molt rígid i del segle passat», va denunciar.

Accés a la vivenda digna

Accés a la vivenda dignaAmb els lloguers en alça i l’amenaça de la pujada de l’euríbor en les hipoteques, l’accés a la vivenda continua sent complicat per a moltes famílies. Carlos Ferrás recorda, a més, que hi ha 300.000 vivendes buides i posa com a exemple Islàndia que va intervenir immobles en estat d’abandonament per rehabilitar-los i treure’ls al mercat.

Educació

EducacióUn ensenyament públic «de qualitat» és un altre dels reptes que ha d’abordar el nou president, segons la sociòloga Mar de Santiago. Juan José Santamaría apunta que s’hauria de recuperar la cultura de l’esforç.

L’oposició presenta el seu programa

Avui, en la segona jornada de la sessió d’investidura de Rueda com a president de la Xunta, l’oposició tindrà oportunitat d’enfrontar-se amb el candidat popular, ja que el primer dia únicament va parlar ell. Però no només serà això, sinó que els dos partits minoritaris, el BNG i el PSOE, aprofitaran per presentar i defensar els programes de govern. Tots dos partits volen, des del minut u, erigir-se en alternativa al PP amb la vista posada en les eleccions de d’aquí dos anys.

La viceportaveu parlamentària del BNG, Olalla Rodil, va indicar que el seu serà un «projecte de futur» per a Galícia davant un «PP que no il·lusiona ni els seus».

Alfonso Rueda, segons la diputada nacionalista, és «el millor reflex que el PP representa el passat» i que el seu «projecte està esgotat per a Galícia» perquè no compta amb «impuls ni res per oferir». «Np hi va haver ni una sola proposta per treure aquest país del forat de la crisi de preus que està vivint», va retreure.

I el PSOE va replicar que el seu serà un programa de govern «real i factible», que «il·lusioni» Galícia davant el discurs «mancat de projectes» ofert pel candidat popular. «Una Galícia innovadora, que cregui en la seva joventut, que es posi l’objectiu que cap jove que aspiri a desenvolupar el seu projecte de vida al país hagi de renunciar-hi per falta d’oportunitat, per una falta d’altura política de les seves formacions», va afirmar el secretari xeral del PSdeG, Valentín Formoso.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Per la seva banda, el president de la Xunta en funcions i líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va felicitar ahir Alfonso Rueda per un discurs d’investidura que subscriu «de la primera a l’última línia» i que l’acredita per al càrrec.

També va lamentar les dures crítiques que els seus rivals a Galícia han dirigit als populars després de confirmar-se que tant ell com el seu responsable d’Organització a Génova, Miguel Tellado, seran proposats com a senadors per designació autonòmica. «Entenc que puc ser un digne senador», va dir.