Les sospites d’espionatge a Sánchez posen a la picota el pacte amb Rabat

Si ja des del principi l’Executiu central, en realitat la seva part socialista, es va quedar completament sol defensant la proposta autonomista per a l’antiga colònia i va ser acusat per la major part de les restants forces polítiques de cedir al «xantatge» marroquí, la nova situació si el Marroc no aclareix dubtes sobre les escoltes posa en absoluta qüestió la legitimitat i validesa política d’aquest acord, i la declaració conjunta dels dos governs emesa després de l’entrevista el 7 d’abril entre Sánchez i el monarca alauita, Mohamed VI. Un acord que, en teoria, tindria una gran repercussió a les Canàries perquè afectaria el control de la immigració irregular cap a l’arxipèlag des de les costes marroquines, i obriria un procés de negociació per delimitar els espais marítims entre els dos països a la façana atlàntica davant l’arxipèlag.

Sense respondre

Sense respondreDe moment, l’Executiu central es manté sense respondre aquestes sospites apel·lant al fet que l’episodi d’espionatge sobre el president i altres membres del Govern, així com el que prèviament s’havia conegut sobre dirigents independentistes catalans i bascos, està en estudi, mentre demana que «no es facin especulacions» sobre la seva autoria. Es remet a les explicacions que donarà la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, aquest mateix matí en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés, o la que el mateix Govern pugui traslladar una vegada acabada la investigació interna oberta. La ministra de Defensa, Margarita Robles, el mòbil de la qual també va ser atacat per Pegasus i que avui precisament visita La Palma, va reprendre ahir els socis del Govern per «sembrar dubtes» sobre el CNI, però no va donar explicacions sobre l’espionatge. Però les dades que es van coneixent i les dates en què el telèfon de Sánchez va patir l’atac del programa espia, robant-li 2,6 gigues d’informació, apunten clarament al Marroc com a possible autor de l’espionatge. De fet, un informe sobre el programa informàtic israelià publicat pel diari britànic ‘The Guardian’ assenyala que més de 200 mòbils espanyols haurien sigut seleccionats com a objectius de vigilància per un client de la companyia israeliana NSO Group, propietària del programa. I que aquest client és precisament el Marroc, el Govern del qual va accedir al famós programa espia israelià després de la normalització de les relacions diplomàtiques entre Rabat i Tel Aviv sota el patrocini dels Estats Units, i els acords de cooperació militar, armamentístics i de concessió de llicències petrolíferes a empreses israelianes en aigües marroquines.

Es dona la circumstància que, segons ha revelat el mateix Govern espanyol, les dates en què el mòbil del president va ser contaminat per Pegasus van coincidir amb alguns dels moments més àlgids de la crisi entre els dos països per la invasió de més de 8.000 persones, la majoria marroquins i entre elles més de 2.000 menors, de la frontera amb Ceuta el maig del 2021. El primer atac al mòbil de Sánchez va ser el 18 d’aquell mes, el segon dels dos dies d’aquesta invasió del territori ceutí clarament com a maniobra de desestabilització en resposta a l’acollida per part d’Espanya del secretari general del Front Polisario, Brahim Gali, en un hospital de Logronyo per tractar-lo de covid, una acollida que no es va comunicar a Rabat i que a la fi va suposar poc després la sortida del Govern central de la llavors ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, a qui el Marroc responsabilitzava de l’operació.

Notícies relacionades

El Govern preveu aplicar l’últim preacord amb els sindicats malgrat el rebuig dels docents

L’UCO «dedueix» dels missatges interceptats a Leire Díez que Pedro Sánchez coneixia l’activitat que desenvolupava la ‘lampista’ del PSOE

El segon pirateig al mòbil de Sánchez va ser el 31 de maig, el mateix dia en què el Govern marroquí reconeixia que la crisi diplomàtica amb Espanya obeïa a la qüestió del Sàhara. Una altra de les circumstàncies que assenyalen al país veí és que el mateix mòbil de González Laya va ser contaminat per Pegasus en els dies previs a la crisi, és a dir, poc abans que el Marroc descobrís l’acollida espanyola a Gali i obrís la crisi diplomàtica amb Espanya. Totes aquestes dades i la informació difosa dimarts per la premsa britànica incideixen en les sospites sobre la possibilitat que els serveis secrets del Marroc puguin ser darrere del pirateig als mòbils de Sánchez, les ministres d’Exteriors i de Defensa o els 60 independentistes catalans i bascos que ha obert un crisi política entre el Govern central i els seus socis d’investidura.

Aquest escenari de sospita suposa un dur cop a un acord entre Madrid i Rabat en el qual, literalment, s’assegura que es busca «la construcció d’una nova etapa en la seva relació bilateral», basada en els «principis de transparència i de respecte mutu» i l’aspiració dels dos països d’«establir un full de ruta durador i ambiciós». L’acord, de 16 punts, a més del gir espanyol sobre el Sàhara, crea o activa sis grups de treball, dos d’aquests estretament vinculats a les Canàries, com els esmentats sobre migracions i aigües territorials, aquest últim també vinculat a la ubicació de les autoritzacions marroquines per a les prospeccions petrolíferes i el seu control mediambiental. El cas Pegasus condicionarà a més la visita que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, té previst fer a les Canàries aquest mateix mes per explicar l’acord amb el Marroc, i obre un interrogant sobre l’ambient en què se celebrarà divendres la primera reunió hispanomarroquina en matèria de migracions, o la ja anunciada, tot i que sense data, sobre fronteres marítimes.