Sancionada una jutge que es va extralimitar al detenir una dona per no tornar els fills al pare

Va confondre les funcions d’un jutge civil amb les d’una jutge penal i va ordenar la detenció d’una dona que, incursa en un procediment dels denominats ‘de família’, s’havia negat a entregar els fills al pare, tal com corresponia en aquell moment. Per aquesta raó, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li va imposar una sanció de suspensió de funcions que ha sigut confirmada ara pel Tribunal Suprem.

La sentència, dictada a finals del mes de març per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem i a la qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, confirma la decisió adoptada per la Comissió Disciplinària de l’òrgan de govern dels jutges el febrer del 2020 a aquesta jutge, titular d’un Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Badajoz. Concretament, va ser suspesa durant 45 dies per una falta molt greu de desatenció en l’exercici dels seus deures judicials.

La jutge va demanar al CGPJ que li aixequés la sanció i, davant el rebuig del seu recurs d’alçada, va acudir al Suprem, que conclou que la suspensió està justificada perquè la funcionària va actuar de forma incorrecta en dues providències concretes dictades el febrer i el març del 2019, quan va ordenar la detenció de la dona en el curs d’un procés civil.

Això va suposar, segons l’alt tribunal, un «apartament del procedir de les lleis constitucionals, d’enjudiciament criminal i d’enjudiciament civil», de l’aplicació de les quals «resulta amb absoluta claredat sobre la impossibilitat que un jutge ordeni una detenció al marge del jutge penal que conegui o hagi de conèixer d’una causa criminal». A més, la jutge no va invocar en les seves resolucions «un sol precepte de cap llei segons el qual la jutge sancionada pogués haver ordenat aquesta detenció per executar una resolució dictada en un procés civil», afegeix el Suprem en la seva sentència.

També ho va fer la substituta

En el seu recurs davant l’alt tribunal, la dona va al·legar que una jutge substituta que l’havia precedit en la instrucció d’aquest cas va protagonitzar uns mesos abans una actuació idèntica, i a més en el mateix procediment. En aquest cas, la substituta també va ser sancionada, si bé posteriorment el CGPJ va anul·lar la mesura.

Davant el Suprem, la jutge postula que la decisió adoptada pel CGPJ en el seu cas va ser «arbitrària, contrària a dret i discriminatòria», i al·lega igualment «la dificultat d’apreciació del judici de culpabilitat i el canvi de criteri del ple del Consell General del Poder Judicial sense un argument justificatiu».

Notícies relacionades

El Govern preveu aplicar l’últim preacord amb els sindicats malgrat el rebuig dels docents

L’UCO «dedueix» dels missatges interceptats a Leire Díez que Pedro Sánchez coneixia l’activitat que desenvolupava la ‘lampista’ del PSOE

El Suprem, en una resolució de la qual ha sigut ponent el magistrat César Tolosa, president de la sala tercera, li respon que els dos casos no són assimilables perquè la substituta no va arribar a detenir la dona, ja que es va limitar a dictar «una seqüència de requeriments i apercebiments» en els quals sostenia que, per al cas que la dona no atengués les advertències, fos detinguda per un presumpte delicte de sostracció de menors.  

«Davant l’actuació de la jutge substituta que no va passar d’un mer apercebiment, en el cas ara enjudiciat la recurrent va culminar la seva incorrecta actuació amb l’efectiva detenció i consegüent pèrdua de llibertat de la part en un procés civil, conducta d’extrema gravetat perquè afecta un dret tan nuclear com el de la llibertat i que parteix d’un desconeixement inexcusable de la diferència existent entre les potestats que correspon a l’exercici de la jurisdicció civil i penal», conclou el Suprem en aquest cas.