El PP carrega la meitat del seu pla fiscal sobre les autonomies

El PP afirma que les comunitats autònomes haurien d’assumir aproximadament la meitat de la rebaixa fiscal d’entre 7.500 i 10.000 milions d’euros que el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, planteja al president del Govern. Aquestes mesures fiscals tenen l’objectiu de compensar l’efecte de la inflació sobre les famílies amb rendes més baixes i les empreses més vulnerables i, segons proposa el PP, tindrien una durada d’un any. El PP ha enviat aquest divendres el seu pla a la Moncloa per tal que Pedro Sánchez assumeixi alguna de les seves iniciatives de cara al debat parlamentari de la setmana vinent sobre el decret de mesures per pal·liar l’impacte de la guerra.

Feijóo ha adjuntat una carta que dirigeix directament al president del Govern en què li diu que sap que «no és freqüent» que l’Executiu i el principal partit de l’oposició treballin «junts», però assegura que la seva voluntat és «canviar aquesta política» i poder col·laborar en les qüestions «rellevants». Per aquesta raó li demana que escolti les seves propostes «amb esperit lleial i constructiu». L’encara cap de la Xunta remarca que les mesures són «realistes» i «es poden afrontar pressupostàriament». El document porta com a capçalera, a cada una de les 40 pàgines, l’escut d’Espanya i no el del PP. Feijóo, que ja va evitar les sigles en la seva última campanya electoral a Galícia, vol que cali la idea que està preparat per ser el pròxim president i és l’«alternativa» a Sánchez, no el cap de l’«oposició», una paraula que evita en les seves intervencions.

El PP proposa a l’Executiu un menú de diferents mesures de caràcter tributari –que afecten l’IRPF, l’IVA, els impostos especials i el de societats– per negociar la seva possible aplicació amb un cost màxim d’entre 7.500 i 10.000 milions, a càrrec de la «sobrerecaptació» que, segons els populars, obtindrà Hisenda per l’efecte de la inflació sobre els preus.

Es dona la circumstància que la meitat de la recaptació de l’IRPF i de l’IVA està cedida a les comunitats autònomes, així com entre el 58% i el 100% dels impostos especials. «Seria raonable que les autonomies assumissin la seva part» del cost pressupostari, ha admès aquest divendres el vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, en una trobada amb els mitjans de comunicació.

A més de mesures fiscals, el pla del PP inclou iniciatives per agilitar l’execució dels fons europeus, començant per transformar en beneficis fiscals uns 4.900 milions d’euros que ara actualment estan plantejats en forma d’ajudes que, segons el PP, comporten una forta càrrega burocràtica. El pla inclou també propostes, sense quantificar, per a una eficàcia més elevada en la despesa pública. Entre aquestes inclou la necessitat de reduir el nombre de ministeris.

Menú fiscal

En particular, el menú fiscal del PP inclou una bateria de mesures amb un grau d’aplicació que pretén negociar amb el Govern, dins d’un marge pressupostari d’entre 7.500 i 10.000 milions d’euros que, segons els populars seria compatible amb els objectius de reducció del dèficit públic que pretén l’Executiu. Per això, segons Juan Bravo, la major part de les propostes estan sense quantificar. «Tot dependrà de la combinació que estigui disposada a acceptar el Govern», raona.

El menú fiscal inclou sis mesures:

1.- Una ajuda directa d’entre 200 i 300 euros per als contribuents amb rendes inferiors als 14.000 euros, no obligats a declarar l’IRPF

2.- Un complement en el mínim personal de l’IRPF per a rendes entre 14.000 i 22.000 euros. Aquest complement seria més alt per a la franja de menors ingressos i més baix a mesura que la renda s’aproximi als 22.000 euros.

3.- Rebaixar els tres primers trams de la tarifa de l’IRPF (per a rendes fins als 40.000 euros) en algun percentatge que permeti corregir la inflació en certa mesura. L’impacte pressupostari d’aquesta mesura podria oscil·lar entre els 500 i els 3.500 milions d’euros, depenent del percentatge en què es decidís deflactar la tarifa, segons ha explicat Bravo. En particular, deflactar la tarifa en un 5% tindria un impacte aproximat de 1.500 milions, segons els càlculs preliminars del PP.

4.- Rebaixar els pagaments fraccionats per als contribuents amb rendes derivades d’activitats econòmiques. Aquesta proposta inclou també una rebaixa en els mòduls del règim d’estimació objectiva, per compensar l’augment dels costos.

5.- Rebaixar al 4% o el 5% l’IVA del gas.

6.- Rebaixa dels impostos especials sobre els carburants.

7.- Llibertat d’amortització en l’impost de societats per a inversions en eficiència energètica.

Votació al Congrés

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

De cara al debat parlamentari del decret del Govern, la setmana que ve, Bravo no ha volgut aclarir què farà el PP si l’Executiu no accepta cap de les seves iniciatives. L’Executiu de coalició ha de convalidar al Congrés el seu reial decret amb mesures per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna i els populars encara no han decidit el seu vot. «Ja veurem què decideix Feijóo si al final no hi ha voluntat d’acordar i no s’ha complert el que es va firmar en la Conferència de Presidents de La Palma, on es va deixar per escrit que era necessari abaixar impostos [...] Podran dir que ‘no’, però ho hauran d’explicar. A Navarra [PSOE] algunes d’aquestes mesures ja estan en vigor, així que molt esbojarrades no poden ser si les apliquen altres governs», ha respost el vicesecretari d’Economia del partit conservador. La principal indicació que li va donar Feijóo quan li va encarregar el pla és que sigui «factible», com si el PP l’hagués d’aplicar si fos a la Moncloa.

Al Govern de Sánchez se li ha complicat la convalidació, ja que té ERC, Junts i EH Bildu exigint-li explicacions per l’anomenat ‘catalangate’ i no en dona, escudant-se en el fet que la llei li prohibeix parlar de quins mitjans i quins procediments utilitza el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per obtenir informació. Segons Citizen Lab, el grup de ciberseguretat de la Universitat de Toronto, 67 líders independentistes, entre ells el del president de la Generalitat, Pere Aragonès, van ser espiats amb el sistema Pegasus, un programa espia que només poden presumptament comprar els governs.