Les claus de la possible imputació d’Oltra per tapar els abusos del seu exmarit a una menor tutelada

¿Per què des d’un primer moment s’intenta treure credibilitat a la nena? ¿Com s’havien d’aclarir els fets si ningú de la conselleria li va preguntar a la menor sobre els abusos? ¿Per què no va ser derivada a un recurs especialitzat? ¿Per què es restitueix a l’educador acusat el seu lloc de treball? ¿I per què ni tan sols es va informar la fiscalia perquè constés en l’expedient de protecció a la menor? 

Aquestes preguntes que es fa el jutge d’instrucció de la causa contra alts càrrecs de la conselleria de Polítiques Inclusives que dirigeix Mónica Oltra hauran de ser respostes ara, si així ho dictamina el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, per la vicepresidenta, a un pas de la seva imputació formal després que el Jutjat d’Instrucció número 15 de València remetés ahir una exposició raonada sol·licitant que Oltra declari com a investigada a l’apreciar «indicis racionals, seriosos i fundats» de la seva participació en els fets que estan sent investigats per ocultar els abusos pels quals el seu exmarit va ser condemnat a cinc anys de presó.

Després de prendre declaració a tretze investigats –entre els quals hi ha la directora general i la subdirectora d’Infància i Adolescència, la directora territorial d’Igualtat i el secretari territorial, entre d’altres–, el jutge d’instrucció entén que «s’ha esgotat la investigació en tot el que ha sigut possible sense dirigir el procediment contra la persona aforada ni afectar els seus drets». Així aclareix que no es poden fer més passos en la investigació sense que la consellera figuri com a investigada per no trencar el seu dret de defensa.

La pilota és ara a la teulada de la Sala Civil i Penal del TSJCV atesa la condició d’aforada d’Oltra, però el jutge d’instrucció dona bon compte en la seva exposició raonada de la llarga llista d’indicis –n’enumera més d’una vintena– que apunten a la responsabilitat de la vicepresidenta com a superior jeràrquica de tots els funcionaris públics que van tenir relació amb els fets investigats.

El jutge remarca que no va existir, per part de la conselleria que dirigeix Oltra, «cap voluntat real d’aclarir els fets, sinó al contrari, d’ocultar-los amb una mera aparença d’actuacions dirigides a aclarir-los». A més, argumenta que es poden cometre errors en la tasca professional, però no per part de tots els funcionaris i professionals intervinents quan cap d’ells tenia personalment res contra la nena ni a favor de l’educador acusat. En les seves declaracions, molts van afirmar que no sabien que es tractava del marit de la consellera.

En la interlocutòria s’adverteix que, després de tancar en fals la investigació sense alertar la Fiscalia de Menors perquè simplement no van donar credibilitat a la menor tutelada, a qui en cap moment li van preguntar sobre els abusos, els fets mai haurien sortit a la llum i el delicte hauria quedat impune «si no hagués sigut per una sèrie de fets absolutament casuals», com les notes informatives remeses a dues policies el juny de 2017 –quatre mesos després que la menor expliqués que un educador entrava a la seva habitació a les nits i li realitzava tocaments–.

Fins i tot des del centre es va intentar tapar el cas a l’informar als agents que ja havia finalitzat la investigació i que «no s’havia apreciat cap indici». Sort que els agents van enviar la informació a la cap del GRUME i ella, al seu torn, a la Fiscalia de Menors, de manera que finalment es van incoar diligències d’investigació penal.

«Instrucció parajudicial»

Malgrat saber que ja existien unes diligències penals obertes, com ho acredita un missatge marcat com a llegit al correu de la directora territorial el 6 de juliol de 2017, la conselleria va realitzar una «instrucció parajudicial». Oltra va admetre el 7 de març davant diversos mitjans de comunicació que l’informe el va encarregar ella, segons va al·legar, «per saber quines actuacions s’hi havien realitzat, perquè no s’havia derivat la presumpta víctima a l’Institut Espill i perquè no se li havia ofert l’atenció psicològica de tractament que feia falta».

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

No obstant, l’instructor critica aquesta investigació paral·lela a la judicial ja que «aparentment manca de sentit» en l’ús de recursos públics, humans i materials. «Crida l’atenció el biaix de l’informe i la seva duresa respecte a la menor», puntualitza el jutge, que torna a qüestionar el propòsit pel qual es va encarregar l’expedient que encara podria donar peu a una repetició del judici si el Tribunal Suprem estima el recurs.

Així, conclou que aquesta «informació reservada» ordenada per Oltra està orientada a desacreditar la menor i interferir en el procediment penal en curs en el qual el seu marit era l’investigat».