La reforma del PSOE situa en la fiscal general la iniciativa per informar el Govern

L’esmena introduïda pel PSOE en la reforma de la llei concursal i que afecta l’Estatut Orgànic de la Fiscalia amaga més sorpreses que la que va causar polèmica aquest dimecres per assegurar un lloc a Dolores Delgado en la màxima categoria de la carrera quan sigui cessada del seu càrrec. Es toquen també altres articles que regulen les relacions entre el Ministeri Públic i el Govern i uns d’ells crea la possibilitat que el fiscal general adquireixi la iniciativa d’informar el Govern sobre els assumptes que consideri importants per a l’Executiu.

Aquesta circumstància s’introdueix també en l’esmena número 603 a la reforma de la llei concursal, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats per traslladar la directiva de la Unió Europea sobre reestructuracions de deute i prevenció d’insolvències.

Així, es proposa modificar l’article 9.2 de l’Estatut Fiscal perquè qui ocupi el càrrec de fiscal general informi per escrit –que sigui d’aquesta manera també és novetat– al Govern «per la seva pròpia iniciativa», no només quan aquest ho sol·liciti, que és com estava redactada fins ara aquesta disposició.

El que el Govern «hagi de conèixer»

Aquesta comunicació es realitzarà com fins ara, sempre que no existeixi cap obstacle legal, si bé s’afegeix que versarà sobre l’actuació del Ministeri Fiscal en aquells assumptes d’especial transcendència en què intervingui «i que, per la seva naturalesa i rellevància», el Govern «hagi de conèixer». 

S’afegeix que aquesta informació es podrà referir també al funcionament, en general, de l’Administració de justícia i s’elimina el final de l’actual article 9, que diu que, en casos excepcionals, el fiscal general «podrà ser cridat a informar davant el Consell de Ministres».Des del grup parlamentari popular, el diputat Luis Santamaría interpreta aquest canvi com «un increment del control sobre la Fiscalia i menor independència funcional» d’aquesta institució.

Amb aquesta visió coincideix l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), que va assenyalar en un comunicat, després de conèixer l’esmena, que la introducció de la possibilitat que el fiscal general informi el Govern dels assumptes que consideri d’importància per al Govern, «ens tornen a la concepció totalitària de Ministeri Fiscal, com a òrgan del Govern als tribunals». Des d’aquesta associació s’apunta a l’ambigüitat dels termes utilitzats per reformar l’article 9 confien que «s’imposi el bon judici i la reforma fracassi».

Sempre per escrit

Des de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) es defensa que les modificacions són, al contrari, necessàries per avançar en la independència del treball de la Fiscalia. Lamenten que els canvis no es facin a través d’una llei, si bé consideren positiu que es realitzin modificacions «de consens i de gran importància» com les que proposa l’esmena en benefici de la carrera fiscal. 

Al·ludeixen a una tercera modificació apuntada en l’esmena, la de l’article 8 de l’Estatut, perquè les comunicacions del Govern amb el Ministeri Fiscal es facin «per escrit i de manera degudament registrada en el suport que reglamentàriament es determini». De moment només es deia que l’esmentada comunicació s’havia de realitzar per conducte del Ministeri de Justícia. 

Una altra modificació de l’article 11 estableix la mateixa prevenció de comunicacions per escrit en les relacions amb els òrgans de govern de les comunitats autònomes quan aquestes vulguin que la Fiscalia intervingui en defensa de l’interès públic, mentre que al modificar l’article 67 es pretén establir que les resolucions del fiscal general «posin fi a la via administrativa i només siguin recurribles davant la jurisdicció contenciosa administrativa».

Una gestió qüestionada

En les últimes setmanes, la gestió de la fiscal general s’està veient qüestionada en diversos fronts i un dels últims ha sigut davant l’Audiència Nacional, on la majoritària Associació de Fiscals (AF) ha provocat la decisió de Delgado de suspendre ‘sine die’ la constitució de la Comissió d’Ètica Fiscal, les sis places del qual havien ocupat els membres d’aquest col·lectiu.

Notícies relacionades

Begoña Gómez, davant Peinado

Sánchez modera el xoc amb els jutges en una setmana intensa als jutjats

Es tracta d’un tercer recurs contenciós obert per l’associació –de caire conservador– contra la fiscal general, que té pendent conèixer la decisió que adopti el 5 d’abril el Tribunal Suprem en relació amb un dels seus nomenaments, el del fiscal cap de Menors realitzat fa un any amb una motivació qüestionada perquè s’allunya de criteris de mèrit i capacitat. 

També van anar contra Delgado davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJ) a compte del cas Stampa, a la qual cosa ha seguit una nova petició de cessament que ha hagut de ser contestada per la ministra de Justícia, Pilar Llop, que va haver d’explicar en seu parlamentària que «quan els governs nomenen la fiscal general de l’Estat, després no poden cessar-la».