Junts afronta el repte d’obtenir una derrota digna a l’àrea metropolitana de Barcelona

El problema, expliquen des del PDECat i Junts, no és nou. Ve de lluny. D’una banda, per la composició sociològica de l’àrea metropolitana. De l’altra, addueixen alguns, per la poca atenció que el Govern convergent ha tingut en el passat per donar pes i relleu a aquests municipis, per poder ‘vendre’ millor les candidatures locals. Una altra qüestió no menor, admeten, és la difícil situació per la qual han passat CiU, CDC i el PDECat en les diferents refundacions. «Això ens ha allunyat de molts votants, i recuperar-los no serà fàcil», apunta un responsable local.

El paraigua de JxCat

Mentre el PDECat pràcticament ha tirat la tovallola, a Junts Jordi Sànchez ha pilotat personalment un pla per acumular el màxim nombre de candidatures sota el paraigua de JxCat. La intenció és aconseguir una derrota digna respecte ERC, que fa tres anys va experimentar una pujada notable en aquest cinturó barceloní.

En ciutats com Gavà i Castelldefels Junts disposa de només un regidor. En aquest últim municipi, formant part del govern local. Però l’entorn és un desert: sense representació a Sant Boi, Viladecans, Cornellà, el Prat, Sant Esteve Sesrovires i Sant Andreu de la Barca. La gran excepció és Martorell, on Junts governa amb 12 regidors amb estabilitat.

No és fàcil per a Junts aconseguir la remuntada en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, on no té cap regidor. O Badalona, on té un seient testimonial al consistori –formant part del govern multipartit– o també en ciutats tan notables com Granollers, Sabadell, Terrassa i Mataró, on només disposa de 4, 3, 2 i 2 regidors, respectivament. Les seves xifres són sovint semblants a les de Ciutadans. Lluny dels partits predominants.

Barcelona, un capítol a part

Menció especial mereix la capital. A Barcelona l’espai convergent ha passat en només set anys de tenir l’alcaldia a ocupar una posició residual fora de tota opció de govern amb només 5 regidors. La candidata continuarà sent, si no hi ha sorpreses, Elsa Artadi, però a Junts no hi ha especial optimisme sobre les possibilitats de la diputada i regidora. La cosa es complica una mica més si Centrem (l’enèsima refundació convergent, malgrat que nega ser-ho) es presenta amb una llista pròpia a la capital i aconsegueix alguns centenars de vots que poden anar en detriment dels d’Artadi.

Fa tres anys, en la nefasta nit electoral municipal de Junts –que només va salvar la victòria de Puigdemont en les europees– les bases ja parlaven d’iniciar una «reflexió profunda». És una de les frases tòpiques de la política en nits de derrota. Des d’aleshores, l’espai s’ha esfilagarsat (divorci PDECat-Junts, aparició de satèl·lits menors, incògnites sobre com compareixeran uns i altres l’any vinent), mentre ERC consolidava el seu espai.

La fórmula

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

En paraules d’una persona directament implicada en el municipalisme postconvergent, no hi ha secret de l’èxit. «Es tracta –afirma– no de fer política sinó de fer ciutat, municipi, ser bona alcaldessa o alcalde. Molta dedicació, molta feina, molt carrer i molt escoltar els veïns». «Ho he explicat als meus mil vegades, però mai m’han fet cas», confessa.

És veritat que Junts pot adduir que és un partit amb menys de dos anys de vida que no assumeix com a pròpia la motxilla anterior del PDECat, malgrat que el 2019 ja va competir de la mà dels postconvergents.