Processament per corrupció

El cas Borràs xoca amb el reglament del Parlament: ¿pot ser suspesa com a presidenta?

  • L’article 25.4 fixa que la cap de la Cambra catalana ha de ser desposseïda de les seves funcions quan el seu cas arribi a judici a l’estar vinculat a delictes de corrupció

  • ¿On eren i on són els líders de l’1-O?

El cas Borràs xoca amb el reglament del Parlament: ¿pot ser suspesa com a presidenta?

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, és a un pas d’asseure’s al banc dels acusats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar per acabada la instrucció del cas sobre el presumpte fraccionament de contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un procés judicial obert per un delicte continuat de prevaricació, frau administratiu, falsedat en document mercantil i malversació per afavorir presumptament un amic, Isaías Herrero, amb qui, segons el jutge, va acordar, entre el 2013 i el 2017, el fraccionament de 18 contractes menors.

Quan el Ministeri Fiscal presenti el seu escrit d’acusació i la defensa pugui pronunciar-se, Borràs serà processada i s’obrirà judici oral. A l’arribar a aquest punt, la presidenta s’enfrontarà al reglament del Parlament perquè, segons l’article 25.4, haurà de ser suspesa «de manera immediata».

¿Què diu l’article 25.4?

L’article 25.4 del reglament explicita que en els casos en què un diputat sigui acusat per delictes «vinculats a la corrupció», la Mesa del Parlament, «una vegada sigui ferma la interlocutòria d’obertura del judici oral i tingui coneixement del mateix, ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata».

Tots els partits, tret de Junts, consideren que els delictes que s’atribueixen a Borràs estan relacionats amb la corrupció, tot i que fonts de l’equip de la presidenta qüestionen que pugui quedar subjecta a aquestes consideracions perquè el seu cas és una «persecució contra l’independentisme», és a dir, insisteixen que la seva és una causa política. La corrupció per si mateix no apareix en el Codi Penal, però el Consell General del Poder Judicial sí que inclou en aquesta categoria els delictes pels quals es va obrir la investigació.

En el cas que es plantegin dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable, com és previsible veient la voluntat de la presidenta, es preveu sol·licitar un dictamen a la Comissió de l’Estatut dels Diputats que està presidida per un dels seus homes de confiança, Jaume Alonso-Cuevillas (Junts). El precedent del cas Juvillà marca que aquest dictamen, sigui favorable o no a Borràs, se sotmeti després a votació en el ple sense el pronunciament de la presidenta, ja que ella va advocar a un conflicte d’interessos per vetar el vot delegat del cupaire. Aquí és on entren en joc ERC i la CUP, que sempre s’han desmarcat de la corrupció i deslliguen el cas Borràs dels processaments a independentistes en el marc del procés.

¿Quan i qui va recolzar la inclusió d’aquest article?

La inclusió d’aquest article al reglament va ser a càrrec de la CUP, que va transaccionar el text amb Junts pel Sí (ERC i Junts). El 26 de juliol del 2017 es va obrir el meló del reglament per aplanar la ruptura en ple pols sobiranista per tirar endavant les lleis de desconnexió i els anticapitalistes van aprofitar aquest marge de maniobra per aprovar la suspensió d’un diputat de les seves funcions quan se li obri judici oral per una causa vinculada a delictes de corrupció. Això es va fer pensant en el cas de Germà Gordó, que estava imputat pel 3%, però mai es va arribar a aplicar. El primer precedent, per tant, seria el de Borràs, desposseint-la de les seves funcions com a diputada i, conseqüentment, del seu càrrec com a presidenta del Parlament.

¿Hi ha marge per eliminar-lo del reglament?

Els lletrats, a petició de Borràs, van elaborar un informe que proposava diversos canvis al reglament i un es referia precisament a l’article 25.4. Apostaven per suprimir-lo, al·legant que «no té cap precedent ni referent en el nostre dret parlamentari». «Contempla una causa de suspensió de l’exercici d’un dret fonamental [el de participació política] que presenta seriosos dubtes de constitucionalitat respecte a la presumpció d’innocència, que també és un dret fonamental», van afirmar llavors els serveis jurídics. En un informe previ, del 2018, se suggeria que el redactat era ambigu i que es podia aclarir.

El 4 de març els grups parlamentaris van constituir la comissió que ha de modificar la normativa interna per adaptar-la a l’actualitat. El teletreball, la transparència, el pla d’igualtat i el cordó sanitari a l’extrema dreta se situen com les prioritats de consens a reformular i tots els partits, tret de Junts, insisteixen que no tenen cap intenció de modificar l’article 25.4. En tot cas, una reformulació del text tampoc arribaria a temps per blindar Borràs, segons diverses fonts parlamentàries.

¿Qui assumirà les funcions de Borràs si acaba sent suspesa?

Amb el reglament vigent, Borràs no podria exercir com a diputada ni com a presidenta del Parlament, però conservaria la seva acta com a parlamentària, perquè es tracta d’una suspensió temporal i acotada al termini entre l’obertura del judici oral i la posterior sentència. En el cas que fos absolta, sí que podria tornar a exercir, perquè no hauria corregut la llista, ja que no s’emetran noves credencials.

Ara bé, en el moment en què quedi sense atribucions, la presidència de la Cambra catalana quedarà vacant i la vicepresidenta primera, Alba Vergés, haurà d’assumir les seves competències de manera interina. Això sempre que Junts vulgui mantenir la plaça que ocupa Borràs buida, perquè si opta per conservar el lloc i exercir-lo, pot proposar qualsevol altre diputat de les seves files i votar la seva candidatura en el ple.

Una altra opció, més complexa, passa per la renúncia de la vicepresidenta primera i per posar al seu lloc algú de Junts –sempre sotmès a votació– exercint així com a interí i que es reorganitzin les quotes de poder en aquest òrgan. Segons l’acord entre ERC i Junts després de les eleccions del 14-F, els primers ostentaven el comandament de la Generalitat i els segons lideraven el Parlament.