Un TC dividit empara Vox davant el cordó sanitari del Parlament basc

El ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’empara presentat pel Grup Mixt del Parlament basc i la seva única integrant, una parlamentària de Vox, davant els acords de la Mesa de la Cambra de 13 d’agost i 8 de setembre del 2020, que, dins del que es va denominar cordó sanitari davant el partit d’extrema dreta, van impedir que el grup es digués Mixt-Vox, tot i que amb altres formacions sí que s’havia permès.

La sentència, de la qual ha sigut ponent Antonio Narváez, ha tirat endavant amb els vots del president del Tribunal, Pedro González-Trevijano, i dels magistrats María Luisa Balaguer, Ricardo Enríquez, Santiago Martínez-Vares, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. En canvi Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido, Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán defensen en el seu vot particular que el recurs havia d’haver sigut desestimat en la seva integritat.

La majoria considera que els acords impugnats van vulnerar el dret de participació política dels recurrents, perquè l’article 25.2 del Reglament de la Cambra basca confereix al Grup Mixt la facultat d’establir el seu reglament intern d’organització i funcionament, cosa que dota de plena validesa i eficàcia jurídica decisions com la de donar nom al grup. Sobretot quan, com en aquest cas, només l’integra una diputada, i allunyar-se la decisió de la Mesa dels «usos parlamentaris» previs, perquè en legislatures anteriors sí que se li va permetre anomenar-se com la formació a la qual pertanyés el seu únic membre; fins i tot va arribar a tenir fins a diverses denominacions, en funció de les formacions polítiques a les quals pertanyien els seus integrants.

Limitació d’intervencions

Notícies relacionades

El Rei emèrit fixarà la seva residència fiscal als Emirats Àrabs Units

Ningú sap d’on va sortir Yassine Kanjaa: creix el temor en una ciutat trencada

També es dona raó a la parlamentària de Vox que la Mesa del Parlament li havia limitat tant la presentació d’iniciatives (una cada tres plens ordinaris) com el temps d’intervenció en els debats, que seria d’un terç del corresponent a la resta dels grups, així com incloure una interpel·lació i quatre preguntes orals cada tres plens de control al Govern autonòmic.

La sentència torna a recórrer al Reglament del Parlament Basc per recordar que estableix un règim d’igualtat per a tots els grups parlamentaris, sense cap distinció entre els uns i els altres, de tal manera que el règim de participació del Grup Mixt és «idèntic» i amb «la mateixa durada» que els de la resta dels grups de la Cambra, i per això es va discriminar el Grup Mixt respecte a la resta de grups parlamentaris. Fins al punt d’impedir-li durant dues sessions plenàries l’exercici de les funcions parlamentàries més genuïnes, com són les de les iniciatives (proposicions de llei o no de llei, mocions) i les de control al Govern. L’altra queixa de Vox ha sigut rebutjada, perquè aquí la Mesa va aplicar amb el Grup Mixt el reglament de la mateixa forma que amb la resta de grups.