Ara, dins del Govern

Castella i Lleó, el primer govern PP-Vox després de tres pactes autonòmics

  • L’extrema dreta entrarà per primera vegada en un executiu regional després d’anys exercint com a crossa dels populars

  • PP i Vox, vasos comunicants

Castella i Lleó, el primer govern PP-Vox després de tres pactes autonòmics

Óscar J. Barroso / AFP

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El PP entrega a l’extrema dreta la quota de poder que sol·licitava (la presidència de les Corts, la vicepresidenta del Govern i tres conselleries) perquè Alfonso Fernández Mañueco continuï agitant la batuta del Govern de Castella i Lleó. La dependència de Vox perquè els populars continguin el seu lideratge territorial ofereix un trampolí als ultres per seguir creixent i perquè els seus al·legats es colin com un altaveu en les institucions. En ple auge, l’extrema dreta –que ostenta cinc alcaldies de municipis molt petits– ha cedit els seus vots per investir tres presidents autonòmics i cinc alcaldes de capitals orquestrades pel PP: Madrid, Oviedo, Saragossa, Terol i Còrdova.

Comunitat de Madrid

Isabel Díaz Ayuso va estripar les cartes i va portar els madrilenys a les urnes després de l’anunci de l’operació murciana que pretenia desbancar el PP del Govern autonòmic. Ayuso governava la Comunitat de Madrid des del 2019 gràcies a un pacte amb Cs i Vox, després de comprometre’s a complir «en la seva totalitat» les exigències dels ultres. En les eleccions del 4 de maig del 2021, Ayuso va arrasar, guanyant a tots els districtes de la ciutat i a tots els municipis excepte dos. Només requeria l’abstenció dels 13 diputats ultres, però aquests van acabar votant-hi a favor i convertint-se en el soci prioritari de la presidenta després de la desaparició de Cs.

El 22 de desembre del 2021 la presidenta va aprovar els seus primers pressupostos amb el plàcet de l’extrema dreta després d’acceptar algunes de les seves propostes, com les que arremeten contra els menors estrangers no acompanyats amb auditories periòdiques a les subvencions que reben o la reducció del pressupost per a serveis públics o la gratuïtat de les etapes educatives no obligatòries lligada a l’increment de la col·laboració publicoprivada. Ayuso no mostra cap objecció a aliar-se amb els ultres i, de fet, va convidar Mañueco a seguir el seu mateix camí: «Prefereixo pactar amb el partit d’Ortega Lara que amb els qui el van segrestar», va etzibar.

Regió de Múrcia

L’extrema dreta va tombar la primera sessió d’investidura de Fernando López Miras el juliol del 2019, però va acabar oferint el seu recolzament al Govern PP-Cs després que aquests dos partits assumissin part del seu programa electoral. Entre les mesures més polèmiques, destaca la necessitat que els pares tinguin la llibertat de triar l’educació dels fills i que «no s’adoctrinin els nens més enllà de les assignatures curriculars», i decideixin així els seus continguts, a més del compromís a desenvolupar «programes de prevenció de qualsevol tipus de violència intrafamiliar».

Quan els socialistes i els taronges van pactar presentar una moció de censura, López Miras va esquivar el cessament gràcies als tres vots en contra dels trànsfugues de Cs i dels tres parlamentaris expulsats de Vox acusats d’irregularitats, així com de l’únic diputat que manté les sigles. López Miras va premiar una representant de l’extrema dreta, Mabel Campuzano, nomenant-la consellera d’Educació amb un pla disposat a desplegar el veto parental, a minvar l’educació pública en favor de la concertada i el xec escolar. 

Andalusia

Després de 40 anys de governs socialistes, el PP va obtenir el comandament d’Andalusia gràcies al recolzament extern de Vox i en un Executiu compartit amb Cs. Juan Manuel Moreno es va convertir en president després d’acceptar en el seu pla de Govern la creació d’una Conselleria de Família, la promoció d’una «llei de concòrdia» que substitueixi la de memòria històrica, i el «compliment» de la legislació en matèria d’immigració perquè sigui «ordenada, legal i respectuosa». Malgrat el pacte, Vox va tombar els pressupostos andalusos aquest any electoral i va demanar que la cita amb les urnes sigui al més aviat possible. Les pròximes eleccions andaluses mesuraran la dependència de Vox, tot i que el PP tem que els antecedents puguin fer créixer les esquerres i que puguin sumar. Sigui com sigui, l’acord a Castella i Lleó obre la porta a aquesta opció sota el futur president del partit, Alberto Núñez Feijóo.