TRIBUNALS
Tècnics d’Hisenda veuen llacunes en les raons de la fiscalia per arxivar la investigació a Joan Carles I
Gestha apunta diferències entre les quantitats aportades en les regularitzacions i els totals en els informes d’ONIF; dubte si es va pagar per IRPF o donacions i pregunta per les vinculacions de l’emèrit amb el ‘trust’ de Jersey.
Tècnics del Ministeri d’Hisenda associats a Gestha troben diverses llacunes en el comunicat fet públic aquest dimecres per la Fiscalia sobre l’arxivament de les investigacions a Joan Carles I en relació amb la veracitat i quantificació de les complementàries de l’IRPF presentades per l’emèrit, per la qual cosa sol·liciten que es faci pública una informació més àmplia sobre els decrets que han motivat l’arxivament de les diligències.
Joan Carles I va presentar una primera regularització tributària per un total de 678.393,72 a finals del 2020 i uns altres 4.395.901,96 euros el febrer del 2021. La primera, pel que hauria deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017 i 2018, i la segona, pels 8 milions d’euros que Joan Carles I va rebre durant diversos exercicis en vols d’una companyia de jet privats pagats fins al 2018 per la fundació Zagatka, propietat del seu cosí llunyà Àlvar d’Orleans.
En concret, els tècnics d’Hisenda assenyalen que hi ha una diferència de gairebé 3.000 euros en la primera regularització, la del 9 de desembre del 2020, per les donacions rebudes del seu amic l’empresari mexicà Allen Sanginés Krause entre el 2016 i el 2019, per la qual cosa «es requereix una explicació més àmplia i detallada dels motius pel qual s’ha considerat que les complementàries van ser completes, i sense considerar l’eventual delicte de blanqueig de capitals al rebre les transferències el que va ser ajudant del Rei Emèrit, el coronel Nicolás Murga».
Despeses de l’any de l’abdicació
Als decrets d’arxivament, el fiscal en cap Anticorrupció Alejandro Luzón afirma que va analitzar les despeses per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament del rei emèrit, els seus familiars i pròxims sufragats per la Fundació Zagatka «posteriors al 19 de juny del 2014». Tenint en compte que l’abdicació no és una causa legal que divideixi el període impositiu que es va acabar el 31 de desembre d’aquell any, els tècnics no entenen «per què no es van analitzar les despeses des de l’1 de gener del 2014».
A més, retreuen a la fiscalia que doni per bo l’informe d’identificació i quantificació de contingències fiscals realitzat de l’Oficinal Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) de les complementàries de l’IRPF del 2014 al 2018 que el rei emèrit va presentar els dies 2 i 3 de febrer del 2021 per un total 3.544.906,22 euros de quota més 871.851,24 euros d’interessos de demora i recàrrecs.
Pel que fa a això assenyalen un interrogant, referit a si el pagament d’aquestes despeses de viatge i allotjament es regularitza en l’IRPF en comptes de l’impost de donacions. Creuen que l’ONIF o la Fiscalia hauria d’informar si existeix constància d’alguna contraprestació, perquè en cas contrari serien diverses donacions i la regularització per renda no seria veraç, i no exoneraria els delictes fiscals del 2014 al 2018.
El cap per lligar de les armes
Aplaudeixen, no obstant, que la fiscalia reveli un cap per lligar, referit a la compra per part del cosí del rei, Àlvar d’Orleans-Borbó –al nom del qual estava Zagatka– de tres armes de foc per 101.636,37 euros, IVA inclòs, pagades mitjançant una transferència rebuda de l’esmentada fundació el 29 de juny del 2018, i que finalment va regalar a Joan Carles I.
Per aquesta donació, el rei emèrit és el donatari i la Fiscalia li calcula una quota tributària de 30.411,14 euros de l’impost sobre successions i donacions del 2018. «Però queda l’interrogant de conèixer si el rei emèrit no ha regularitzat i si la Comunitat de Madrid li ha iniciat una comprovació tributària i en el seu cas sancionat per l’eventual comissió d’una infracció tributària greu», afegeixen els tècnics de Gestha.
També troben dubtes en relació amb l’anàlisi per la fiscalia de l’informe del Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) que revelava l’existència d’un trust denominat The JRM 2004 Trust, constituït a Jersey el 2004 per l’historiador i amic del rei emèrit Joaquín Romero Maura i que podria tenir com a propietari últim dels fons Joan Carles I.
Així, si bé la fiscalia no troba indici que vinculi The JRM 2004 Trust amb el Joan Carles entre el 2004 i el 2021, i afirma que, a partir de l’abdicació del 19 de juny del 2014, les disposicions del JRM 2004 Trust han sigut de quanties petites, «en queden dos últims interrogants». Segons el parer d’aquesta associació, la fiscalia hauria d’informar de les activitats realitzades i les disposicions de les persones i organitzacions benèfiques beneficiàries del Trust entre el 2014 i el 2021, i apunta que, «encara que les disposicions siguin de petita quantia, si es vinculen amb el rei emèrit invalidarien les complementàries d’IRPF presentades».
Avís que va permetre regularitzar
A més, critiquen que la fiscalia doni per bona la regularització fiscal del rei emèrit referida a les despeses sufragades per la fundació Zagatzka al sostenir que la notificació de les diligències d’investigació no contenien els fets regularitzats «per la senzilla raó que en aquells moments es desconeixien les circumstàncies a què es refereixen».
En tot cas, l’interrogant principal per a Gestha es refereix a la peça separada núm 5 d’investigació a les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo, denominada Carol per l’examant del rei emèrit Corinna Larsen». En el curs d’aquesta investigació, ja arxivada, Anticorrupció va redactar un escrit en què afirmava que «les potencials contingències tributàries que indiciàriament revelen les converses sí que és possible que mereixin l’atenció de les autoritats tributàries i, en el seu cas, poguessin derivar en el futur en les corresponents denúncies per delicte fiscal».
En aquest sentit, Gestha va emetre un comunicat el passat 12 de juliol en què manifestava que les converses, que han sigut publicades, «tenen prou entitat perquè l’AEAT els presti la màxima atenció i les verifiqui».
Notícies relacionades«Doncs bé, si des d’almenys el 2018 la Fiscalia Anticorrupció assenyalava el risc de comissió de delictes fiscals, Gestha es pregunta per quina raó l’AEAT i la Fiscalia del Tribunal Suprem no han obert i notificat les seves investigacions abans que el rei emèrit presentés les dues regularitzacions tributàries de 2 i 3 de febrer de 2021», afegeix el comunicat.
I, finalment, quant als fets relatius a les transferències efectuades per l’empresari Sanginés, Gestha indica que no es fa cap referència a la raó per la qual s’admet la regularització efectuada el 9 de desembre de 2020, malgrat que la notificació, si fos anterior a l’esmentada data, n’impediria els efectes.
