Pablo Casado s’atrinxera i trenca en dos el PP

Pablo Casado ha decidit atrinxerar-se a Génova. Resisteix sol davant una amplíssima majoria del PP que li ha demanat que no ho llanci tot per la borda. Li van reclamar primer el final de les hostilitats amb Isabel Díaz Ayuso i el cessament del secretari general, Teodoro García Egea, per poder continuar recolzant-lo després de l’esborronadora setmana que ha viscut el partit. Ni va solucionar el conflicte amb Madrid ni ha optat per prescindir del seu número dos. La seva decisió de lligar-se a la presidència del PP condueix la crisi interna a la fase següent, en què tots els esforços de l’oposició a Casado estan bolcats a què es convoqui un congrés extraordinari.

El cap de setmana ha passat sense que Casado hagi trobat la manera de pacificar el PP i amb la imatge històrica d’una manifestació a les portes de Génova de gairebé 4.000 persones, votants i simpatitzants que són els que l’han de portar a la Moncloa. La inacció davant aquesta protesta ha remogut el partit i ha decantat en contra de la direcció càrrecs de l’organització que fins ara els donaven suport. «És evident que avui (per ahir) és un abans i un després», asseguren els crítics amb Casado. Tot i que Génova ja està utilitzant la protesta com un argument per atacar Ayuso.

«S’ha quedat sol, amb Egea i els vicesecretaris», asseguren fonts del bloc que des de dijous s’està organitzant per enderrocar Casado. Aquí conviuen els partidaris que se li havia de donar una última oportunitat, demanant-li a canvi el cap d’Egea, i els que només veuen la sortida d’un congrés extraordinari. Ara ha arribat l’hora d’aquests últims i els seus moviments seran perceptibles en els pròxims dies.

Esquerdes en el nucli dur

Tot i que la pressió ha sigut «màxima», a través de trucades, dels mitjans de comunicació, dels sondejos que apunten a un creixement bestial de Vox, de la mateixa manifestació, Casado ha optat per una fugida cap endavant. Per aquest dilluns ha convocat la direcció del PP amb tota normalitat. Ni per als seus és fàcil saber què sortirà d’aquesta reunió, que és la que es fa cada setmana. Però igual com el seu recolzament orgànic es comença a ressentir, també s’esquerda el seu nucli dur. Fonts del partit asseguren que Ana Pastor, una de les vicesecretàries del PP, sí que ha transmès al president popular que potser el més convenient seria celebrar el congrés extraordinari. Segons ha pogut constatar aquest diari més persones de la direcció tenen dubtes que Casado estigui obrant de manera correcta.

La posició de Casado deixa el PP fracturat en dos. Amb el president o contra ell. En aquest últim bloc figura, per descomptat, Ayuso. Però en aquests moments de desestabilització aquesta dinàmica ha sigut superada. No és amb Pablo o amb Isabel, que a més té els seus propis problemes polítics i judicials pels contractes de la comunitat que impliquen el seu germà. És amb Casado o contra ell, per entendre que el seu lideratge no dona per més. L’enfrontament públic amb Ayuso, el presumpte espionatge, les acusacions de corrupció és l’últim capítol d’un malestar larvat durant molt temps.

Mirant Feijóo

Aquest sector, que mira cap Alberto Núñez Feijóo com alternativa, farà ara nous passos per aconseguir que es convoqui ja el congrés. De fet, alguns no comparteixen la celebració ahir de la protesta de Génova. «És un mal i perillós precedent», assenyalen els que només es veuen representats per la puresa de la via orgànica. La radiografia del PP ara mateix és que una meitat recolza Casado i l’altra no. Però aquests últims defensen que la direcció es pot emportar una «sorpresa» per les desercions que veuen en les seves files. Adverteixen a més, que tot i que Génova diu tenir el control dels presidents provincials, el malestar entre les bases i els quadros intermedis és tan gran per l’actuació de Casado que «no obeiran el líder local».

Ja tots donen per fet que l’única sortida és enfrontar-se en un congrés i han començat a testar els recolzaments. Especialment Génova, que intenta mantenir l’envit i la pressió d’una dimissió immediata aglutinant els suports que té a les diferents comunitats. Els pròxims a García Egea recorden que la clau en els partits continua estant «en el poder provincial» perquè és el que realment decideix el repartiment de delegats en un conclave. 

El poder provincial és clau

I en aquest punt, dirigents pròxims a Casado i fins i tot algun president autonòmic, asseguren que «la direcció té molt poder territorial» i, en concret, el suport del País Valencià, Aragó, Múrcia, les Balears, Castella-la Manxa, les Canàries i Catalunya. I recalquen que també compten amb seguidors de les dues comunitats amb els barons més crítics. A les tres províncies de Galícia (excepte Pontevedra) i bona part d’Andalusia (a excepció de Màlaga i part de Cadis i Huelva), segons els càlculs amb què treballen,

Amb aquesta exhibició, els casadistes pretenen deixar clar que «hi ha partit» i que si la guerra arriba a una votació en junta directiva o congrés «no hi ha res dit», –Andalusia i la Comunitat de Madrid són les que més delegats aporten en un congrés i aquests delegats, recalquen diferents fonts, són proposats pels presidents provincials–. En aquests moments, no són pocs els dirigents que recorden «la importància» que García Egea dona a les estructures del partit i des que va assumir la secretaria general va convèncer Casado que la renovació s’havia de fer «de baix a dalt». La idea la va compartir també amb un dels seus homes de màxima confiança, Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i líder del partit al País Valencià.

El poder d’Egea

Tots dos coincidien que el més important per reconstruir el partit després de la moció de censura que va expulsar Mariano Rajoy de la Moncloa i amb Casado consagrat era «començar per l’àmbit local, passar al provincial i, finalment, al regional». Per això van idear aquest sistema de congressos per fases que deixava per al final l’elecció dels presidents del partit a les comunitats. El gran conflicte desencadenat entre Casado i Ayuso pel poder del PP de Madrid té molt a veure amb el sistema. La idea era deixar el conclave madrileny per al final i celebrar-lo a finals de juny.

Notícies relacionades

L’alerta de Catalá a Ayuso, tres xivatades i un mitjancer: així es va gestar la tragèdia en el PP

¿Marejol a Euskadi?

El calendari segueix en l’aire després de les eleccions de Castella i Lleó. Dels congressos pluriprovincials només falta Extremadura (Catalunya i el País Basc patiran més retard) i, després, arribarà el torn dels congressos uniprovincials. En aquest context, dirigents pròxims a Génova insisteixen en «el poder que ha anat acumulant García Egea» a les províncies i recorden com el secretari general ha passat els últims mesos visitant cada poble de les comunitats autònomes. «Cada poble compta», diuen, recordant una de les màximes que Egea diu als seus.

Després de dos dies en què l’única cosa que s’ha sabut de la cúpula nacional és que tancaran l’expedient d’Isabel Díaz Ayuso després de donar per bons els últims aclariments sobre el seu germà i la convocatòria del comitè de direcció per aquest dilluns, diferents càrrecs consideren que ha quedat clar «que no cediran» i que «intentaran mantenir-se com sigui».