Interior estudia incentius per a policies i guàrdies civils a Catalunya

Aquesta avaluació, que realitza la Secretaria d’Estat de Seguretat, inclou els impactes que en matèria de salaris tindrà declarar Catalunya Zona d’Especial Singularitat (ZES) –o amb una altra fórmula similar– a efectes de destinacions amb un plus específic a la nòmina i un programa diferenciat de lliurances.

Un pla similar estudia la Secretaria d’Estat per als agents destinats a la lluita contra el crim organitzat al Camp de Gibraltar, i un quadro de compensacions per als que treballen a les illes, però Catalunya té la seva particularitat: com a Cadis, es té en compte la penositat del servei, però en el cas català l’objectiu principal és augmentar l’arrelament dels agents.

Són 6.500 sous per elevar, en un assumpte que està «pendent de decisió definitiva», segons les mateixes fonts. El pla va ser avançat pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a representants de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) durant una reunió mantinguda el passat 14 de gener, quan es va abordar la petició formulada per aquesta associació de declarar a Catalunya Zona d’Especial Singularitat.

Fuga d’agents

Fuga d’agentsL’estabilitat en els equips s’ha convertit en un problema prioritari per al desplegament de les Forces de Seguretat de l’Estat a Catalunya. El 2021 –segons càlculs del Sindicat Unificat de Policia (SUP) i a falta encara d’un recompte oficial– van demanar sortir de Catalunya prop de 800 agents de la Policia Nacional, d’un total de 3.382 places. La provisionalitat per les sol·licituds de canvi de destinació afecta gairebé un terç de la plantilla; cada any aterren agents nous obligats a aprendre’s el medi, «amb la consegüent descapitalització, sobretot dels grups d’investigació», lamenta un veterà de la Policia a Barcelona.

A més, el Catàleg de Llocs de Treball de la Policia Nacional a Catalunya manté una ràtio de cobertura del 80%, segons la mateixa font, amb importants buits entre els subinspectors: a la capital catalana falta prop del 40% d’aquests agents a principis d’any.

En el cas de la Guàrdia Civil es dona un fenomen similar de fuga d’agents i de places vacants. En falten prop de 600 per cobrir la totalitat d’una plantilla de 3.166, segons AUGC-Catalunya. «La solució que s’està prenent a les comandàncies, amb nombroses casernes tancades a la tarda, és moure el personal d’una unitat a una altra, però això al guàrdia no li consta a efectes de mèrits i sí que l’afecta negativament en el repartiment de la productivitat», diuen a l’associació, amb referència a un complement de 115 euros al mes.

Cobren menys a Barcelona

Cobren menys a BarcelonaEls dos principals factors encara per definir a Interior són la quantia i la via d’aplicació. No es descarta, segons les fonts consultades, que l’incentiu es distribueixi a través del complement de productivitat. Sobre aquest detall reclamen coneixement les associacions professionals: «Des del passat 14 de gener només sabem que el pla està molt avançat, però no s’està comptant amb la nostra opinió», es queixa Pedro Carmona, portaveu de l’AUGC.

Els funcionaris de la Policia Nacional disposen d’una taula de complements segons la seva ciutat de destinació, en la qual, per cert, surt malparada Barcelona.  Els agents destinats a comissaries de la capital catalana i la seva àrea metropolitana cobren 55,82 euros mensuals de complement i 42,12 els de la resta de Catalunya, davant els 184,59 que perceben els que treballen a Madrid i els 178,86 per als que exerceixen la seva tasca a l’aeroport de Barajas. Els agents destinats a les Balears i les Canàries cobren una mica més de 145 euros de complement. El més alt d’aquests incentius continua sent avui el de la destinació a Euskadi i Navarra: 680,27 euros.

Aquesta diferència entre salaris d’agents en zones especials es dispara entre policies i guàrdies civils. Els d’uniforme verd no tenen el complement que sí que cobren els seus col·legues vestits de blau, segons denuncia l’AUGC. Contra aquesta versió, un document del Govern sobre l’estat de compliment dels acords de l’executiu de coalició considera «complert» el d’«eliminar les diferències salarials entre els dos cossos».

Filla de l’1-O

Filla de l’1-OLes fonts consultades coincideixen que la declaració d’una Zona d’Especial Singularitat ha de venir determinada per quatre factors: la carestia de la vida, falta de recursos públics en zones despoblades, penositat del servei i conflictivitat de la zona. Catalunya reuneix tres d’aquests factors, segons l’opinió de l’AUGC, que va ser pionera a formular aquesta petició el turbulent any 2017.

La crispació que va acompanyar l’esclat del procés la tardor d’aquell any va ventar la demanda. La temperatura social ha baixat, però «ser guàrdia civil a Catalunya avui està penalitzat. La relació natural amb una part de la societat està deteriorada i ens veuen com enemics de Catalunya», explica Carmona.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El passat 16 de setembre, el ple del Consell de la Guàrdia Civil va abordar l’assumpte, i els comandaments van animar les associacions del Cos a enviar-los propostes sobre incentius i compensacions.

En el cas de la Policia, una proposta similar va sortir del SUP-Catalunya al comitè nacional del sindicat el 2018 davant el deteriorament del clima social entorn dels agents. La proposta es va aprovar per unanimitat. En el seu argumentari s’afegeixen dades de carestia de vida –lloguer, fiscalitat...–, alta a Barcelona en comparació amb altres ciutats, basats en estudis de La Caixa i d’agències immobiliàries amb seu a Barcelona.