La ‘policia política’ va traçar un pla per deslligar Joan Carles I dels diners ‘perduts’ de KIO

La ‘policia política’ que va operar sota el Govern de Mariano Rajoy va ordir un pla per mirar de desvincular el rei emèrit, Joan Carles I, dels diners desapareguts del cas KIO. Així consta en el «pla de treball» que va elaborar José Manuel Villarejo el 3 de desembre del 2012 en plena operació Catalunya, en què el comissari jubilat va captar el 2012 el financer Javier de la Rosa com a testimoni del cas Pujol.

Aquest empresari català i el diplomàtic mort el 2009 Manuel Prado i Colón de Carvajal, considerat com la persona de la màxima confiança del llavors cap de l’Estat, van ser condemnats el 2006 a cinc i un any de presó, respectivament, pel forat de 375 milions d’euros que va tenir l’empresa Kuwait Investment Office (KIO) . No obstant, part dels diners no van poder ser recuperats.

Precisament, després d’esclatar el cas en la dècada dels 90, el mateix De la Rosa va insinuar que els 100 milions de dòlars que va transferir als comptes de Colón de Carvajal a Suïssa anaven destinats a facilitar «gestions polítiques», tal com va informar el diari ‘El País’. De fet, l’empresari català va arribar a ser acusat de fer xantatge a Joan Carles I, a qui va vincular de manera indirecta a la transferència dels diners.

Apropiació indeguda

A la seva agenda, Villarejo va redactar el 2012 la seva intenció que Javier de la Rosa desvinculés Joan Carles I d’aquest cas de corrupció, l’última peça separada de la qual no va finalitzar fins al 2015, quan l’Audiència Nacional va condemnar l’exvicepresident de KIO Fouad Khaled Jaffar a dos anys de presó pels delictes d’apropiació indeguda i falsedat documental, i a indemnitzar el Grup Torras amb 46,7 milions d’euros.

Com a acció de treball, el comissari va apuntar al seu diari: «Citar que tot el referit a Manuel Prado –amb referència al diplomàtic amic de l’emèrit–, membres del Cesid –antecessor del CNI– li van aconsellar que també hi fiqués SM  –sa majestat– per fer més pressió, tot i que el temps va deixar clar que va ser una trampa per blindar-se dels diners dels quals va ser desposseït i encara reclama».

D’aquesta manera, l’excomandament policial pretenia que De la Rosa culpés el CNI de les notícies que apareixien a la premsa que vinculaven a l’emèrit amb el cas KIO. En aquell moment, el comissari ja estava enfrontat a l’espionatge espanyol, dirigit pel general Félix Sanz Roldán, un dels seus grans enemics al costat del comissari principal cap d’Afers Interns Marcelino Martín-Blas.

Dades que afecten la Corona

Una segona anotació dels diaris de Villarejo que es produeix en plena operació Catalunya torna a assenyalar de manera directa Joan Carles I. En concret, al·ludeix a les «amenaces» que suposadament hauria rebut De la Rosa perquè «aportés dades que afectin la corona».

També en data de 3 de desembre del 2012 Villarejo assenyala que «a canvi» que De la Rosa «aporti dades que afectin la Corona» li «prometen 20 més els 30 que reclama al CNI des de fa 20 anys i contractes per a ell i els seus fills i la condició definitiva de llibertat i ser rehabilitat». Aquesta redacció ha constatat en diverses ocasions que quan Villarejo al·ludeix a les seves agendes a unes xifres de diners no escriu els últims tres zeros.

La veracitat dels diaris de Villarejo ha sigut defensada per la Fiscalia Anticorrupció i pel jutge que instrueix el cas Villarejo, Manuel García-Castellón. El Ministeri Públic, no obstant, descarta investigar Villarejo per les seves actuacions contra els expresidents catalans Jordi Pujol Soley i Artur Mas al considerar que es van emmarcar en una legítima operació policial.

Diners de Jersey

No obstant, la publicació d’una part de l’esborrany del decret mitjançant el qual la Fiscalia té intenció d’arxivar la seva investigació sobre el ‘trust’ de Jersey –una de les tres causes que es mantenen obertes contra Joan Carles I–, evidencia els vincles de l’emèrit amb els comptes opacs que amagava el seu home de confiança, i que Villarejo mirava de negar.

Aquest document de la Fiscalia informa que el ‘trust’ JRM 2004 Trust va ser constituït a l’illa de Jersey el 9 de març de 2004, segons el decret avançat per la cadena COPE, amb la fusió dels diners destinats al llavors príncep Joan Carles amb fons procedents d’uns altres dos ‘trusts’ creats el 1995 i 1997 per iniciativa del diplomàtic i amic del rei Manuel de Prado i Colón de Carvajal.

Sempre segons el relat del decret, la finalitat dels dos ‘trusts’, denominats Tartessos i Hereu, era recolzar el llavors rei Joan Carles I en el cas que fos deposat per un cop inconstitucional o una situació similar i tenien aquest com a únic beneficiari.

«Enutjoses explicacions»

Notícies relacionades

El Rei demana avançar en la resolució de les traves a les empreses espanyoles a la Xina

Leire Díez va dir a Stampa que donaria dades de jutges i fiscals a Cerdán

El 2004, «la situació política a Espanya era estable, l’hereu, avui el rei Felip VI, acabava de contraure matrimoni, la monarquia tenia prestigi i el coneixement públic de l’existència dels ‘trust’, amb la presència de Manuel de Prado, ja llavors condemnat per l’Audiència Nacional, hauria exigit enutjoses explicacions», prossegueix el text. Per això l’avui emèrit hauria decidit «liquidar els ‘trusts’ i traspassar els seus fons a Joaquín Romero Maura». Des d’aleshores seria el professor qui disposa d’aquests fons, nomenant beneficiaris a la seva mort la seva dona i el British Refugee Council.

El cas KIO es va iniciar gener de 1993, arran d’una querella de la firma Torras contra el que havia sigut el seu president, Javier de la Rosa, el seu exconseller delegat Jorge Núñez Lasso de la Vega; els exconsellers Narciso de Mir, Miguel Soler i Juan José Folchi, i l’expresident i exvicepresident del consell Sheik Fahad i Fouad Khaled Jaffar, tots dos kuwaitians. El grup considerava que s’havien enriquit de manera fraudulenta fins al punt de descapitalitzar-lo.