La Comissió de Salut Pública estudia escurçar encara més la quarantena dels contagiats de covid

La Comissió de Salut Pública estudiarà aquest dimarts la possibilitat de reduir encara més el període de quarantena i aïllament dels casos positius de coronavirus, que actualment és de set dies, tot i que diverses comunitats volen que es rebaixi a entre tres i cinc.

A partir de les quatre de la tarda, els directors generals de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i de les comunitats abordaran la situació epidemiològica i l’estratègia de vacunació contra la covid, així com el calendari comú de vacunació 2022.

Sobre la taula de debat, la durada de les quarantenes, que diverses comunitats insisteixen que cal escurçar.

A Espanya, l’aïllament dels positius es prolonga durant set dies si són asimptomàtics i els que desenvolupin un quadro lleu de la malaltia; en cap cas és obligatori un test per a la reincorporació laboral, excepte en professions com la de sanitaris o treballadors de residències.

Mentrestant, la durada de les quarantenes dels contactes estrets és també de set dies per a les persones que no estan vacunades –les que tenen la pauta completa n’estan exemptes–, sempre que no desenvolupin símptomes durant aquest període.

El conseller de Sanitat de Galícia, Julio García Comesaña, ja va avançar ahir que aquesta comunitat tornaria a insistir a escurçar el termini a cinc dies per als casos sempre que donin negatiu en una prova, per això caldria establir «les eines que fossin necessàries».

Des de Madrid demanen que es revisi l’evidència científica acumulada en l’àmbit nacional i internacional, i a partir d’aquí decidir la possible reducció, recorden a EFE fonts de la conselleria; la Comunitat Valenciana considera raonable que a mitjà termini s’escurci, però sempre d’acord amb la posició de la Comissió de Salut Pública.

D’altres s’han mostrat obertament a favor de disminuir els terminis, com el cas de Castella-la Manxa, que reclama una forquilla de tres a cinc dies.

Catalunya va posar fins i tot data, afirmant que a l’abril la pandèmia es podria gestionar sense quarantenes i sense proves per a cada cas; la Generalitat ha arribat a comprometre’s a treure-les a les escoles quan hi hagi algun cas de coronavirus abans que s’acabi el mes de febrer, independentment de si aconsegueix el consens amb la resta de comunitats i el Govern.

Al contrari, Andalusia i Castella i Lleó s’oposen a modificar aquests terminis.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va puntualitzar la setmana passada que serien els tècnics de la ponència d’alertes els que farien una proposta, que serà posteriorment elevada a la Comissió de Salut Pública perquè aquest, com tots els assumptes, estan «en permanent revisió».

Un altre dels temes pendents d’anàlisi és un canvi en la comptabilització de les dades epidemiològiques, de manera que ja només es registrin com a hospitalitzats aquells que ho estiguin «per» la covid i no «amb» la covid.

En aquest sentit, Darias va indicar fa unes setmanes que el seu departament està treballant per «anar avançant» a distingir en les dades epidemiològiques les persones hospitalitzades i els malalts que moren «per covid» dels que ho fan «amb covid», ja que actualment «computen tots», tot i que en algunes comunitats i hospitals sí que es diferencien.

Notícies relacionades

El PERTE agroalimentari de 1.000 milions d’euros arriba al Consell de Ministres

El TS mou fitxa contra Delgado

La forma en què es gestionarà a mitjà termini la pandèmia segueix en estudi. El conseller madrileny de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, va assenyalar ahir que s’haurà de «començar a pensar que aquesta vigilància epidemiològica s’haurà de portar a terme de manera diferent», prenent com a referència altres patologies com la grip, tot i que va indicar que en aquest moment, atès el nombre de contagis que hi ha ara, no pot fer-se.

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), va alertar que encara no pot parlar-se d’endèmia: «Avançar-nos i parlar que estem davant una malaltia ja endèmica i estacional, com la grip, pot contribuir que la població minimitzi o banalitzi les mesures preventives».