El cop mortal al nen del crim d’Adeje va succeir quan estava a terra i es defensava

Tots els funcionaris d’aquest organisme van concloure que les lesions, incloses les més greus, van passar quan les dues persones estaven amb vida, en funció del comportament del flux de la sang i la generació d’hematomes o embòlies que es van detectar.

Durant la cinquena sessió del judici amb tribunal de jurat contra l’home alemany Thomas Handrick, aquests forenses van explicar que el petit alemany tenia cops als avantbraços i mans, que poden ser compatibles amb accions de defensa d’unes agressions prèvies a l’atac final al cap.

El metge forense que va fer l’aixecament dels cadàvers el 24 d’abril del 2019 va assegurar que les víctimes tenien aixafament del crani i, a més, la dona també va patir la fractura del maxil·lar superior, amb enfonsament. En els dos casos, la mare i el fill van patir pèrdua de massa encefàlica.

En l’autòpsia de la Sylvia, a la part esquerra del cap es van detectar tres o quatre lesions que pot ser que fossin causades per diversos cops. Una de les forenses va aclarir que la mare va rebre diferents agressions, en la mesura que es van detectar ferides a diverses parts del crani, sobretot una al costat esquerre i una altra a la part posterior del cap.

D’acord amb el testimoni d’aquesta científica, l’agressió a la Sylvia va començar a l’exterior de la cova, partint dels múltiples indicis d’això, com la sang i el floc de cabells d’aquesta víctima recollits per la Guàrdia Civil per fora de la cavitat. La fractura del maxil·lar superior sí que pot ser que es produís a causa d’un dels cops forts amb la pedra de vuit quilos i mig, quan ja estava a terra i a l’interior de la referida cova del paratge de l’Hoyo del Agua.

«Totes les proves ens diuen que va ser una consecució de fets, fins a arribar a l’últim cop amb la pedra», van aclarir els dos forenses de l’Institut de Medicina Legal. A més, les diferents lesions que la Sylvia tenia als palmells i el dors de les mans, així com als avantbraços, apunten que van passar mentre era viva i són compatibles amb una acció de defensa davant una agressió. La dona va patir excoriació per arrossegament i també tenia cops diversos a les cames.

El cop a la part posterior del cap a l’exterior de la cova també devia ser important, en la mesura que els agents del Laboratori de Criminalística no van trobar cabells aïllats, sinó un floc, segons va assegurar un dels metges forenses que va fer l’autòpsia a la ciutadana alemanya, Francisco Javier Delgado. Aquest mateix professional va assenyalar que la majoria de la sang va aparèixer a l’interior de la cavitat.

A més, aquests funcionaris de l’Institut de Medicina Legal van coincidir que les lesions patides per la mare del Jakob van causar molt sofriment i va morir diversos minuts després de rebre el primer traumatisme.

Francisco Javier Delgado i la seva col·lega forense, Raquel Martín Olivera, van expressar que, davant el tipus de cops rebuts, la Sylvia va tenir «sofriment físic», però, sobretot, també «sofriment psíquic», davant la percepció que no només moriria ella, sinó també el seu fill. Aquests professionals van aclarir que, partint de com estava la dona i en la posició que va ser trobada, tot indica que l’agressor, almenys en els últims cops, estava darrere de la víctima i la va atacar a la part posterior del cap. A aquesta hipòtesi contribuiria el fet que la víctima tenia terra a la cara. A preguntes de la defensa, Raquel Martín va aclarir que a la part lateral esquerra del cap (parietotemporal) de la ciutadana germànica hi havia, almenys, tres o quatre lesions diferents, amb fractures i enfonsament.

Martín va assenyalar que, a més, l’afectada va rebre, almenys, un altre cop a la part posterior del crani (zona occipital). Francisco Javier Delgado va aclarir que la ferida a la part lateral esquerra del cap, amb fractura i enfonsament, pot ser que fos «mortal de necessitat». Delgado va matisar que no està en disposició d’assegurar si primer va morir la dona o el fill.

Un metge forense de part va afirmar que, davant el dolor que pateix a l’esquena i les seves limitacions de moviment per ajupir-se o girar, crida molt l’atenció que l’acusat pogués aixecar una pedra de vuit quilos i mig de pes per atacar la seva exdona i el seu fill gran. «Des del punt de vista mèdic és difícil», va matisar.

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

El fiscal delegat contra la Violència de Gènere, José Luis Sánchez-Jáuregui, va preguntar a aquest professional si és factible que aquests problemes de mobilitat siguin compatibles que una persona vagi a un gimnàs per augmentar la seva capacitat muscular i la resposta va ser negativa.

A preguntes de l’advocat defensor, aquest professional va indicar que l’edema pulmonar que es va detectar en la dona li va provocar una mort gairebé en l’acte. I després del traumatisme cranial patit pel nen, va reiterar que la seva mort va ser instantània.